Liberalitzar o protegir. Aquest és el debat sobre el qual gira la regulació del comerç a Catalunya. Amb dos models clarament oposats, com són el de l’Estat i el la Generalitat, és precisament a Badalona on, amb l’ajuntament en mans del PP, les tesis estatals que aposten per una major liberalització tenen la seva representació més important a Catalunya.
“Volem un model on primi la llibertat. Ni s’ha d’obligar a obrir ni a tancar”. Aquest és el parer  de la regidora de Comerç del consistori badaloní, Rosa Bertran. La regidora considera que el debat sobre els horaris comercials s’està tractant des de fa temps de forma incompleta: “Hi ha un debat obert que no es tanca ni se soluciona, perquè només s’estan posant pedaços. La Llei d’horaris comercials de la Generalitat n’és l’exemple”, apunta l’edil a Línia Badalona. Tot i la postura de l’equip de govern que encapçala l’alcalde Xavier García Albiol, la seva capacitat de maniobra és limitada, ja que les competències sobre la qüestió recauen en la Generalitat. Tot i això, l’Ajuntament badaloní interpreta la normativa actual d’acord amb la llei estatal per tal d’esquivar les condicions que imposa la legislació catalana. En aquesta línia, a Badalona els establiments poden obrir un mínim de 90 hores en dies laborables –tal com estableix la norma estatal– i no 72, que és el que marca la Generalitat.

DEFENSA DEL MODEL ACTUAL
Els comerciants badalonins, per la seva banda, mostren una clara oposició a la visió liberalitzadora del PP. Marcel Formentí, gerent de l’associació Centre Comerç Badalona, assegura que “cal preservar el model de proximitat de Catalunya, que no té res a veure amb l’estatal, ja que aquest està vinculat amb les grans superfícies”. Formentí remarca la importància de tenir en compte que “les realitats són molt diferents. És una qüestió de capacitat, no només d’horaris, i no podem deixar de banda que el comerç de proximitat està estructurat en un percentatge molt alt en la gestió familiar”. Ricardo Jiménez, president de l’Associació de Comerciants Pérez Galdós, defensa la mateixa posició i recorda que quan s’han fet jornades d’obertura de prova en dies festius “han estat una mala experiència, ja que la recaptació ha estat molt baixa”. Jiménez deixa clar que l’aposta de l’associació que presideix és deixar tal com està la llei catalana, ja que “ens sembla molt bé”.

La llei catalana, sota l’amenaça d’un recurs al Constitucional

Des de fa uns mesos la Generalitat està negociant amb l’Estat per evitar que la Llei d’horaris comercials acabi al Tribunal Constitucional. El govern de Mariano Rajoy no descarta recórrer la llei catalana aprovada el febrer passat, ja que considera que entra en contradicció amb l’aprovada pel Congrés espanyol.
Amb la negociació, que s’està duent a terme des del passat mes d’abril, l’executiu català busca esquivar el recurs d’inconstitucionalitat i així evitar que la llei quedi suspesa a causa del recurs. Abans de l’inici de la negociació, el govern espanyol va adreçar un escrit a la Generalitat on va exposar els seus arguments contraris a la llei catalana, que principalment es poden resumir en quatre punts. El primer desacord és el que fa referència a les hores d’obertura, ja que la legislació estatal estableix que el màxim nombre d’hores que poden obrir els comerços és de 90, mentre que la llei catalana dictamina que el límit són 12 hores diàries de dilluns a dissabte (72).
El segon punt és el que fa referència a la mida de les botigues i la seva capacitat d’obertura. La llei espanyola estableix que les que fan menys de 300 metres quadrats tenen llibertat horària. El tercer té relació amb el període de rebaixes i l’últim amb el criteri establert per la declaració de municipi turístic.