La brutícia que queda enganxada a les xarxes, sobretot plàstics i tovalloletes, les fa malbé. Foto: A.R.

El passat 27 de gener va ser un dia gran al Port de Badalona. La bàscula de la confraria de pescadors treia fum amb els prop de 500 quilos de peix que en Jordi ‘Toti’ Gasull havia aconseguit atrapar a les seves xarxes. Feia almenys cinc anys que no presenciaven una captura igual. “El temporal ha portat peix i ha netejat les aigües. Normalment el que més agafem és plàstic”, assegura en Toti, propietari d’una de les quatre últimes barques de pesca artesanal que pentinen el litoral badaloní. En els últims anys, el nombre de pescadors s’ha reduït a la meitat a causa de les tones de brossa que troben al mar. Els pocs supervivents estan desesperats: cada cop que surten a pescar tornen amb les xarxes inservibles, plenes de plàstics i residus. “El mar està canviant a pitjor a causa de la contaminació. Espècies com el pop, el calamar o el lluç estan desapareixent”, alerta en Toti.

Un altre d’aquests verdaders samurais del mar que resisteix al port de Badalona és en Manolo. Aquest home de cabell i barba blancs i pell torrada pel sol porta més de 30 anys dedicant-se a la pesca artesanal. “Això no té solució. Estem condemnats a desaparèixer”, lamenta, mentre va abocant en un cofre tota la brutícia que va quedar enganxada a les xarxes en una de les sortides de la setmana anterior. Només aquesta temporada, en Toti i en Manolo han perdut gairebé quatre quilòmetres de xarxa per culpa de la gran quantitat de plàstics i tovalloletes que recullen del mar. Segons denuncien els pescadors, gran part d’aquests residus provenen del sistema de clavegueram de la ciutat. “Quan plou, desborda i acaba tot a la platja”, assenyalen.

PRESSIÓ I CONSCIENCIACIÓ
Un d’aquests episodis d’abocament massiu de brutícia va ser el punt d’inflexió per a l’Eloi. “El sistema d’aigües residuals de Badalona està coix. Necessitem més dipòsits pluvials per evitar nous vessaments”, apunta aquest veí del Front Marítim i un dels membres de la plataforma Badalona Mar. Aquesta entitat -que agrupa ciutadans, activistes i pescadors- va néixer l’estiu passat amb el doble objectiu de conscienciar la població sobre els greus problemes de contaminació de la costa badalonina i pressionar les autoritats per tal que s’adoptin mesures urgents. “Per què els veïns de Sabadell o Terrassa no venen a banyar-se a Badalona? Hem d’aconseguir posar els abocaments de residus a la primera línia de l’agenda política. Tenim un col·lector d’aigües que suporta molta pressió pel fet d’estar situat en plena platja i la depuradora de Sant Adrià de Besòs s’ha quedat petita”, apunta l’Eloi, que denuncia la inacció del govern en els últims anys.

“El sistema d’aigües residuals de Badalona està coix”, diuen des de Badalona Mar

La pressió de l’entitat ecologista, molt activa a les xarxes socials i que ja va organitzar el passat novembre una acció a la plaça de la Vila amb residus recuperats del mar, sembla que comença a donar els primers fruits. L’Ajuntament està posant en pràctica algunes mesures de contenció com la col·locació de reixes als sobreeixidors per evitar el pas d’aquests plàstics i segueix apostant per campanyes de sensibilització ciutadana sobre el llançament de tovalloletes al vàter.

ENTRE SANT ADRIÀ I PREMIÀ
Tanmateix, segons alerten els pescadors, la contaminació del mar no només és una assignatura pendent del litoral badaloní. El vessament de residus afecta els prop de 20 quilòmetres de costa que separen les poblacions de Sant Adrià i Premià de Mar. Per tal d’afrontar aquesta problemàtica intermunicipal, la direcció general de Pesca de la Generalitat compensarà econòmicament les barques en funció de la brossa que retirin del mar. Aquesta retribució provindrà del Fons Europeu Marítim i de Pesca i té l’objectiu de pal·liar les pèrdues que està patint el sector a causa de la brutícia, que fa malbé les xarxes i complica les captures de peix i marisc.

La iniciativa del Govern ha estat en general ben rebuda pels pescadors. “Nosaltres sabem on és la brossa i com treure-la. Això ens permetrà aguantar uns anys més, però la pesca artesanal acabarà perdent-se perquè no hi ha una generació darrera per prendre el relleu”, assegura en Toti. Farà alguns mesos, el pescador badaloní va treure de l’aigua una àmfora de gairebé 2.000 anys d’antiguitat que havia quedat enganxada en una de les xarxes entre peixos i brutícia. “Si seguim així, potser d’aquí a 2.000 anys els nostres descendents només trobaran de nosaltres plàstic i brossa”, conclou.