El manifest ‘Ens agrada Badalona’ aconsegueix sumar mig centenar d’adhesions en poc més de dues setmanes. Els badalonins il·lustres s’han sentit obligats a reaccionar.
Un grup de badalonins il·lustres, units per dos altres noms amb ressò mediàtic com els d’Iu Forn i Sílvia Soler van aconseguir omplir el Círcol Catòlic per dir de manera ben clara que els agrada Badalona. El que segons els impulsors s’havia concebut com un manifest “a favor de la ciutat”, va agafar una dimensió que ells mateixos no s’esperaven i sense adonar-se’n, havien omplert el Círcol Catòlic. Tot i l’èxit –i el ressò mediàtic aconseguit–, l’acte va ser força senzill i va limitar-se als parlaments i la lectura del manifest ‘Ens agrada Badalona’. Segons explica Iu Forn, la intenció era “projectar la imatge real de la ciutat a l’exterior” perquè “fins i tot a molts països d’Europa ha arribat la notícia que Catalunya hi ha una ciutat caòtica on existeixen uns presumptes camps de refugiats”. Cap dels assistents a la lectura del manifest, del qual no se sap si se’n donarà continuïtat, va negar els problemes de Badalona, però sí que van demostrar que alguna cosa canvia a la ciutat.
Malgrat tractar-se del tercer municipi de Catalunya i de la lògica disgregació entre el teixit associatiu en un municipi de 220.000 habitants, accions com les del Círcol Catòlic demostren que Badalona manté l’esperit de poble en molts àmbits de la seva activitat quotidiana. El sentiment badaloní –que va molt més enllà dels manifestos– provoca una sensació d’arrelament que costa d’expressar però que ha ressorgit de manera especial durant les últimes setmanes. Aquest esperit fa que molts hagin tingut la necessitat d’expressar el seu malestar vers les campanyes que han convertit Badalona en un “laboratori d’estratègies polítiques” creat “per personatges que ni tan sols viuen a la ciutat”, com va explicar l’escriptor badaloní, Julià de Jòdar. Així ho expressa el manifest M’agrada Badalona, impulsat per diversos escriptors i periodistes locals i el qual ja ha aconseguit acostar-se al mig miler d’adhesions en poc més de dues setmanes. L’acte d’ahir al vespre al Círcol Catòlic no pretenia amagar la realitat d’una Badalona que com descriu Iu Forn, “és com un fill. Te l’estimes encara que no coincideixis amb ell en moltes coses, però l’acceptes tal com és”.
Entre les cares conegudes que van demostrar el seu amor per Badalona hi havia la de Lídia Heredia, qui va encarregar-se de llegir el manifest i que un cop finalitzat l’acte, va assegurar que “mai havia signat un manifest, però hi ha moments de la vida en què t’has de mullar i aquest n’és un”. Segons Heredia, és “un document unitari que no va en contra de ningú i que està escrit en clau positiva per gestionar de la millor manera possible la tasca de les persones que es guanyen la vida a la ciutat”.
Tots els badalonins il·lustres van deixar ben clar que seria un error no admetre els problemes de la ciutat, però van assegurar sentir-se “emprenyats” per l’ús demagògic, populista i partidista i polític que se n’ha fet.
L’actor Lluís Marco, en un to molt més poètic però igualment reivindicatiu va explicar que li agrada Badalona perquè hi ha nascut i “és una ciutat que mai ha contradit el bon gust”. En aquest sentit, va explicar que per a ell, “és el mar, el Pont del Petroli, la Conreria i el lloc on ha vist néixer els seus fills”. L’actor tampoc va negar que Badalona tingui problemes: “un municipi sense problemes no té vida i cal trobar-hi solucions com ja ha fet Badalona al llarg dels anys”. Lluís Marco, qui va apostar per potenciar el paper de les entitats, no va oblidar-se dels seus orígens i va recordar que ell “era un noi que venia del barri de La Salut i ja em va costar molt entrar a la Badalona de tota la vida.
Per la seva banda, Pilar Raola qui havia fet classes d’integració lingüística a Sant Roc, va assegurar haver escollit la ciutat com a paisatge vital, emocional i on passar els anys que li quedin. “M’agrada perquè és una ciutat que ha estat capaç de sumar esforços”.
