Dimarts va ser l’últim dia perquè els ciutadans estrangers no comunitaris amb dret a vot es poguessin inscriure per votar a les municipals. Molts, però, ni tan sols es van assabentar que tenien aquest dret. Així ho denuncia la plataforma Vot per a tothom, que amb els seus propis mitjans ha fet una campanya informativa per incentivar el vot immigrant.
Segons xifres de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, a les darreres eleccions locals només van votar 62.698 persones estrangeres (europees incloses), quan s’estima que són prop de 300.000 les que tindrien dret a fer-ho.
A Espanya, la Constitució estableix que poden votar als comicis locals aquells ciutadans que provinguin de països amb els quals l’Estat té un tractat de reciprocitat (a més dels de la UE). Aquests països són 12: Bolívia, Cap Verd, Colòmbia, Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú, República de Corea, Xile i Trinitat i Tobago.
Àngel Prats, membre fundador de Vot per a tothom, assenyala que és una incoherència que els països amb major nombre d’immigrants a Espanya siguin, precisament, els que no tinguin dret a votar. A Badalona, per exemple, les nacionalitats estrangeres més representades són la pakistanesa (17% de la població) i la marroquina (15%).
“Més o menys, de tota la població major de 18 anys i de procedència estrangera, només podrà votar un 20%. És anecdòtic”, assegura Prats.
Tot i això, el problema és que fins i tot els immigrants que tenen dret a votar tenen una baixa participació. ¿Els motius? Segons Prats es deu al fet que els Ajuntaments no estan fent les campanyes pertinents per informar els ciutadans que tenen aquest dret, tot i que la Generalitat ha instat els ajuntaments a fer-ho.
Des de l’Ajuntament de Badalona indiquen que no s’ha fet cap campanya, però s’ha donat informació a través dels serveis socials i la pàgina web. El consistori de Santa Coloma de Gramenet, a petició d’aquesta publicació, ha declinat fer declaracions al respecte. Partits polítics, com el PSC, ERC i Guanyem, han compartit informació a les xarxes.
La participació política,
clau en la integració socialA Badalona i Santa Coloma, la població estrangera (tant europea com no comunitària) representa el 12% i el 20%, respectivament. Moltes d’aquestes persones, però, no poden escollir els seus representants.
Segons un informe del 2004 de l’Ajuntament de Barcelona, “el dret a vot és un dels aspectes cabdals de la ciutadania”, ja que defineix “qui forma part de la comunitat”. La Generalitat, però, calcula que mig milió de persones estrangeres majors d’edat no podran votar, tot i que de vegades “fa més de 10 anys que viuen a Catalunya”.
Vot per a tothom considera que el dret a vot no hauria d’associar-se a la nacionalitat, sinó a la residència, com és el cas d’altres drets civils, econòmics i socials.
Les dades de les darreres eleccions locals de Badalona, per exemple, demostren que als barris amb un percentatge més alt de població estrangera (34% a La Salut, La Pau i Sant Roc) la participació va estar per sota de la mitjana (50%, 49% i 42% respectivament), que va ser de 57%. L’exclusió del vot estranger també aïlla la incidència política dels barris perifèrics.
