Reunió de les entitats signants. Arxiu
‘Badalona som totes i tots’ crea grups de treball per respondre als qui embruten el nom de la ciutat.
És indubtable que el ressò mediàtic de l’acte del Círcol Catòlic dóna veu a un grup de ciutadans il·lustres que a través del seu manifest, pretenen agrupar un moviment unitari que treballi i pregoni el bon nom de la ciutat. Però molt més enllà de la imatge del badaloní emprenyat a qui li molesta la imatges que es doni de la ciutat, el teixit associatiu de Badalona ha demostrat no estar tan fragmentat com molts creien.
Qui millor ha reflectit aquest fet ha estat Pilar Rahola a l’assegurar que “Badalona té pocs recursos, però té una massa social que s’implica, se la juga, lluita”. Rahola pensa que els badalonins són el contrari del que diuen alguns i veu en els veïns i les entitats “un model de lluita per la integració i la barreja”.
Però més enllà de la teoria hi ha l’acció de moltes entitats de la ciutat que treballen en el dia a dia per aconseguir que la transició en el model de societat de Badalona es realitzi de la manera més pacífica possible. L’element catalitzador de tot aquest teixit associatiu és la plataforma ‘Badalona som totes i tots’, que tot just fa un any i mig va començar a desenvolupar una xarxa d’entitats que en l’actualitat s’ha convertit en un model de treball.
Malgrat rebutjar la figura d’un líder, el cap visible d’aquesta idea és la Dolors Sabater, qui va sorprendre els assistents del Ple Municipal del 27 d’abril quan, en plena polèmica per la publicació d’uns fullets on es vinculava delinqüència amb immigració, va llegir un manifest unitari, desvinculat de qualsevol ideologia política i que en aquell moment tots els grups polítics en el consistori van adherir-s’hi. Feia un any que treballaven amb aquella proposta però la lectura del text en aquell moment ha afavorit que avui l’hagin signat més de 5.000 ciutadans i un centenar d’entitats.
‘Badalona som totes i tots’ va molt més enllà d’aquest tipus d’accions. De fet, la primera presentació del manifest va ser al Centre Cívic de Sant Roc i no a la sala de Plens i és en aquest barri de la zona Sud de Badalona on es reuneixen per seguir estructurant una proposta que els permeti “professionalitzar” la seva activitat.
GRUPS DE TREBALL
En aquestes trobades on assisteixen representants de quinze entitats que formen part de la plataforma, s’està elaborant un protocol d’actuació per tal d’extendre la seva tasca al major nombre possible de persones i establir mecanismes de resposta envers els atacs de caire ideològic que pugui patir la ciutat en els propers mesos. Tots ells aporten la seva experiència en diversos camps de l’associacionisme de Badalona per l’elaboració del nou protocol.
MANIFEST DE LA FAVB
Durant l’últim Ple Municipal, celebrat el passat 26 d’octubre, la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona també va voler expressar la seva unitat a través de la lectura d’un nou manifest en el qual, el president de la Federació, Manuel López, va demanar l’adhesió a tots els grups municipals. La proposta de la FAVB, a la qual no s’hi han adherit totes les entitats de Badalona al considerar-lo un text que falta completar, passa per “fomentar la cohesió social i la convivència entre veïns i eliminar la pràctica de confrontació i desprestigi que la ciutat està vivint últimament” i lamenta “la identificació xenòfoba de la immigració amb la delinqüència”.
Tots els grups municipals (PSC, CiU, ICV-EUiA i ERC) es van adherir al manifest veïnal presentat per la FAVB a excepció del Partit Popular. De fet, Manuel López i el president del PP de Badalona, Xavier García Albiol, van mantenir una discussió en la qual el president de la federació va llegir que “les propostes de Garcia Albiol són excloents i fomenten la crispació”. El líder dels Populars va dir sentir-se “insultat” i va respondre a la lectura del manifest enumerant tot un seguit d’actes delictius als barris de La Salut i Llefià.
