Per casualitat o premeditació, el dia que començava amb la publicació de l’enquesta del CEO denotant un lleuger retrocés de la suma CiU-ERC al Parlament –no de l’independentisme, que amb la CUP continua sent majoria– va acabar amb un preacord de CDC, ERC, EUiA –amb reticències internes–, MES, ANC, Òmnium i AMI per al full de ruta sobiranista.
Era divendres 13 de març a la tarda. Aquesta vegada sense estires-i-arronses públiques, sense escenografia de gran ocasió ni cap foto oficial. Però el que s’havia aconseguit era important si es tenen en compte els episodis viscuts en els darrers mesos. Hi havia preacord sobre què fer després de les eleccions del 27 de setembre si les urnes acaben recollint una majoria sobiranista.
No hi eren tots, és cert, però hi poden acabar sent, perquè el document no se signarà fins a finals de mes i després es mantindrà obert perquè s’hi puguin sumar les formacions que ho vulguin fer més endavant. Tothom té clar que aquí, i com diria aquell, no hi sobra ningú.
El principi d’acord sobre els passos a seguir per construir el nou estat català tenen una fase zero: les eleccions del 27 de setembre. Aquests comicis, segons estableix el document acordat, han de servir per “conèixer la voluntat del poble català sobre el seu futur polític” i, per tant, adquireixen caràcter plebiscitari –estalviant-se explícitament l’adjectiu–.
Si hi ha una majoria sobiranista, el procés s’hauria de desenvolupar en quatre fases. En primer lloc, es començaria la legislatura amb una “declaració solemne” del Parlament de l’inici del procés que “ens ha de dur a la constitució del nou Estat o República Catalana”. Seguidament s’impulsaria el procés “constituent”, es desplegarien els “mecanismes de transició nacional” i les “estructures d’Estat” i, finalment, arribaria la “culminació democràtica del procés per part del poble”.
PACTE “DE MÍNIMS”
Precisament el redactat d’aquest últim punt deixa la porta oberta a convocar un referèndum pactat amb l’Estat espanyol. Aquesta flexibilitat del document i el fet de ser entès com un pacte “de mínims” és el que ha de permetre, segons els seus impulsors, poder acabar sumant-hi UDC i ICV. En el primer cas, els democratacristians no decidiran fins al juny com encaren el procés, mentre que, en el segon, els ecosocialistes ja han dit ‘no’ d’entrada. Tot i això, proposen fraccionar el document perquè puguin donar suport a alguns punts.
Aquesta falta de concreció calculada és, però, el que allunya de moment la CUP del pacte. La formació de l’esquerra independentista ha presentat recentment el seu propi full de ruta però no es tanca a un acord ampli perquè, diu, els partits estan “obligats a posar-se d’acord”. “Hi ha molt terreny per córrer”, assegura el partit.
Sigui com sigui, i en un moment que el sobiranisme sembla estar latent –“no podem estar tensionats permanentment”, diu Carme Forcadell–, el preacord ha servit, almenys, perquè el ‘Sí’ aparqui els retrets i torni a alçar la veu.
Suport als alcaldables independentistes
Sembla que el preacord per al full de ruta ha tornat a activar –si és que s’havien desactivat en algun moment– les entitats sobiranistes. I és que l’ANC, Òmnium i l’AMI preparen un gran acte de suport als alcaldables independentistes el 24 d’abril al Palau Sant Jordi.
Segons ha transcendit, les entitats sobiranistes preveuen omplir els 15.000 seients del recinte en una nova demostració de força i de vitalitat del ‘Sí’. Carme Forcadell, presidenta de l’ANC, explica que l’acte es farà “un mes abans de les municipals per donar importància a les eleccions” i per fer possible que “hi hagi ajuntaments independentistes”.
Forcadell assegura que l’acte estava decidit abans de conèixer l’enquesta del CEO i destaca que actualment hi ha la mateixa majoria independentista però repartida d’una altra forma. A més, es mostra convençuda que la CUP se sumarà al full de ruta.
