El paper dels voluntaris és clau durant el Gran Recapte. Foto: Banc dels Aliments

La conjuntura econòmica ha experimentat una millora en els darrers temps. Això, però, no significa, ni de bon tros, que hagin desaparegut problemàtiques socials que ja hi eren abans de la crisi i que, amb l’arribada de la recessió, van créixer de forma preocupant. Una d’aquestes és la pobresa alimentària que pateixen alguns ciutadans del Barcelonès Nord i d’arreu del país.

Tot i que no existeixen gaires dades sobre aquesta problemàtica, si es dóna un cop d’ull a les estadístiques de la Fundació Banc dels Aliments, es pot veure com l’entitat atén actualment milers de persones a la comarca, de les quals unes 4.600 són veïnes de Badalona. Una xifra que, segons el delegat del Banc dels Aliments a la ciutat, Gustau Ballester, ha augmentat respecte del 2015.

Una tendència contrària a la global de Catalunya. I és que el Banc dels Aliments assenyala una reducció de les persones que requereixen ajuda en l’àmbit de la pobresa alimentària. Tot i això, l’entitat defensa que la lluita contra la pobresa i el malbaratament alimentari, juntament amb la contribució a l’exercici del dret a una alimentació suficient i saludable per a tothom, és un repte que, malauradament, continua pendent avui en dia.

EL GRAN RECAPTE
Al Barcelonès Nord, el Banc dels Aliments, gràcies a la seva tasca solidària, és un actor fonamental per mitigar els efectes d’aquest tipus de pobresa, que fa referència a la situació que pateixen persones en risc d’exclusió social que no poden tenir accés a una alimentació suficient i nutritivament adequada.

Aquest cap de setmana es va celebrar una nova edició del Gran Recapte, en la campanya de difusió del qual ha participat aquesta publicació. Al conjunt de la comarca es van establir una setantena de punts de recollida d’aliments, amb la presència de centenars de voluntaris. En un primer balanç, els organitzadors calculen haver recollit més de 150 tones de menjar, una xifra que es manté respecte de l’any passat.

La cap de campanya del Gran Recapte, Sabine Hindersin, explica que “ha quedat demostrat que la gent és molt solidària i té una actitud excel·lent”. Fins a última hora el Banc dels Aliments va fer una crida per recordar que faltaven 6.500 voluntaris al conjunt de Catalunya, però la qüestió es va solucionar. “La iniciativa pot generar cansament, però la gent és fidel”, assenyala Ballester.

La importància d’aquest esdeveniment queda demostrada en la següent dada: dels 484 quilograms d’aliments que una persona consumeix durant un any, en el cas de les que reben ajuda del Banc dels Aliments, l’entitat els proporciona 102 quilograms. És a dir, gairebé una quarta part. “És una mala notícia que un projecte que va sorgir per lluitar contra el malbaratament hagi acabat servint per ajudar a cobrir una necessitat bàsica, però ara mateix és molt necessari”, reflexiona Hindersin. Per últim, la cap de campanya del Gran Recapte, tot i les xifres que indiquen que les persones ateses a Catalunya pel Banc dels Aliments han disminuït en els darrers anys, remarca que “no s’ha d’abaixar la guàrdia perquè la realitat de molta gent encara és molt dura”.

VISIÓ CRÍTICA
El model del Gran Recapte també desperta crítiques entre alguns moviments socials. Un exemple és l’informe ‘Ja volem el pa sencer’, al capdavant del qual hi ha l’ambientòleg i activista Guillem Tendero. L’informe considera que es ven a la població un model de solidaritat basat a fer una compra al supermercat un dia a l’any.

En aquest sentit, Ballester creu que la solució no només és política. “Cal la implicació de tots”, diu. “Tant de bo arribi el moment que el Gran Recapte no sigui necessari, però ho veig lluny”, conclou.