Una de les participants dels projecte Vesta. Foto: Vesta/ACN
Entitats del tercer sector i els municipis de la llera del Besòs –Sant Adrià de Besòs, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac– han atès 21 mares sense llar i els seus fills en els primers tres anys de funcionament del projecte Vesta. La iniciativa persegueix la reinserció social de les dones, facilitant-los un habitatge, que es mobilitza des del mercat lliure, i formació perquè puguin trobar feina.
Els socis impulsors creuen que, tot i els resultats positius obtinguts fins ara, cal “pensar en gran” per arribar a més famílies. És per això que reclamen l’adhesió de la Generalitat al programa i la cessió d’habitatges de protecció oficial, ja que esdevé l’element central a partir del qual construir nous projectes de vida.
A més dels ajuntaments implicats, Vesta compta amb el finançament de l’Ajuntament de Barcelona i l’AMB. La Fundació Mambré, encarregada de captar els habitatges; Sant Joan de Déu i Càritas, que ofereixen l’acompanyament social, jurídic i psicològic, així com la Fundació Formació i Treball, que elabora els itineraris d’inserció laboral, són les altres ànimes del projecte.
21 famílies ateses
Les 21 famílies monomarentals ateses sumen un total de 60 membres que s’han allotjat en una vintena d’habitatges. Es tracta de quatre a Sant Adrià de Besòs, quatre a Santa Coloma, vuit a Badalona i quatre a Montcada i Reixac. D’altra banda, una família va ser donada d’alta del programa a finals de 2023.
Des de Vesta es treballa amb elles en una triple dimensió. L’habitatge, la reinserció social i la incorporació al món laboral. A més, es dona la circumstància que la majoria de dones ateses han patit violència masclista. En aquest sentit, se’ls hi ofereix un “acompanyament holístic” per afavorir la recuperació.
Segons l’avaluació del projecte, que ha dut a terme l’Institut Metròpoli, l’habitatge ha esdevingut l’element “clau” en la recuperació de les famílies: ha millorat les relacions familiars i la criança i ha permès refer un projecte de vida propi allunyat de la violència masclista i familiar.
Tot i això, els tres anys d’acompanyament s’han demostrat “insuficients” perquè les dones hagin pogut assolir una independència total i els és impossible encara accedir al mercat de l’habitatge: “És molt complex sortir de manera definitiva de l’exclusió residencial”.
De fet, les 20 famílies que continuen al projecte ho fan en diferents nivells, però l’element comú que fa algunes no hagin pogut haver estat donades d’alta és, justament, l’habitatge. N’hi ha dotze que mantenen un acompanyament “intensiu”, però les altres vuit segueixen al programa només per la dificultat de trobar un pis.
L’habitatge, el “pilar fonamental”
En aquest sentit, l’alcaldessa de Sant Adrià de Besòs, Filo Cañete, ha defensat que el projecte està “consolidat conceptualment”, però que encara té molts reptes pendents. L’habitatge, apunta Cañete, és un dels “pilars fonamentals” que ha de “sostenir” el nucli familiar.
Ho concreta el director de Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona, Salvador Maneu, que ha defensat la participació de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona com a socis. Maneu, a més, ha demanat a la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, que hi aporti pisos socials.
“No ens hem de quedar amb un projecte experimenta. Podem ajudar a moltes més dones i per això calen habitatges”, ha defensat el responsable de Sant Joan de Déu. El mercat lliure, recorda, és molt car i els col·lectius que vol protegir el projecte Vesta “també tenen dret” a poder accedir als pisos de protecció oficial.
La consellera, present a l’acte, n’ha pres nota i s’ha compromès a estudiar la fórmula d’encaix perquè aquestes llars comptin també amb l’acompanyament de la Generalitat i es pugui redimensionar el projecte per fer un Vesta per a tot Catalunya.
Recuperació de l’estabilitat i la confiança
Dues de les dones que s’han beneficiat del projecte Vesta són la Rumana i la Mercedes. Totes dues són mares de tres infants i fins fa poc vivien al carrer. Després de passar pel projecte Vesta, la Rumana ha pogut començar a estudiar amb l’objectiu de poder trobar una feina, mentre que la Mercedes ja ha pogut estabilitzar la seva situació laboral. A més, els fills de totes dues estan en seguiment escolar.
