Alerta Solidària ha denunciat la policia local de Santa Coloma. Foto: Línia Nord

L’intent de l’estat espanyol d’impedir el referèndum de l’1 d’octubre ha provocat una onada de repressió per part dels estaments fiscals, policials i judicials que no ha tardat a arribar als municipis. I més, després que el 13 de setembre les fiscalies provincials de Catalunya donessin instruccions a totes les policies locals per actuar com a policia judicial. Una potestat que els permet investigar qualsevol acte que considerin relacionat amb l’organització del referèndum i que diversos ajuntaments, com Badalona, han qüestionat.

DIA 14, SANTA COLOMA
El 14 de setembre, Òmnium Cultural veia com l’Ajuntament al·legava manca de competències per autoritzar un debat entre el president de l’entitat sobiranista, Jordi Cuixart, i l’antropòleg Manuel Delgado a la plaça Pau Casals. Els motius exposats per la directora de Via Pública, Zaida Muixí, posaven l’accent en la suspensió de la Llei del Referèndum a càrrec del Tribunal Constitucional.

La convocatòria de l’acte, però, no feia cap referència directa al referèndum i portava per títol Democràcia, en la campanya homònima que Òmnium està fent a favor del dret a decidir. Finalment, el debat entre Cuixart i Delgado es va poder fer a Ca la Sisqueta.

DIA 15, BADALONA
La recerca de material gràfic per fer campanya pel referèndum va portar el 15 de setembre la Guàrdia Civil a Badalona. Diversos agents d’aquest cos policial es van presentar a les portes de la impremta Gràfiques Gongraf, al carrer Eduard Maristany, al polígon Grand Land. Tot i la seva presència, els agents no van entrar a l’empresa en cap moment.

DIA 16, SANT ADRIÀ
On sí que van entrar els agents va ser a la impremta Zukoy, a Sant Adrià. Allà la Guàrdia Civil va intervenir planxes destinades a elaborar els cartells institucionals de suport al referèndum i de la campanya del Sí. Un operatiu que, segons el Ministeri de l’interior, “impossibilita” que es segueixin imprimint aquest tipus de cartells.

DIA 17, SANTA COLOMA
Tot i aquesta consideració, l’endemà a Santa Coloma es van continuar enganxant cartells i la Guàrdia Urbana va identificar quatre persones, mentre que es van confiscar 13 cartells i 50 fulletons amb lemes que animaven a acudir a les urnes l’1 d’octubre.

El mateix dia, la Guàrdia Urbana també va identificar quatre membres de l’Assemblea Nacional Catalana de Santa Coloma i els va instar a treure una paradeta informativa que hi havia instal·lada a la plaça de la Vila i en la qual hi havia material gràfic relacionat amb la convocatòria del referèndum. Encara a Santa Coloma, dissabte Som Gramenet va organitzar un acte a favor de la república catalana amb la presència de l’alcalde de Marinaleda i membre del comitè nacional del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT), Juan Manuel Sánchez Gordillo. Tot i no tenir permís municipal, l’acte es va acabar fent a la rambla de Sant Sebastià tal com estava previst, sense que hi hagués cap incident.

DIA 18, SANT ADRIÀ
Dilluns els va tocar el rebre als mitjans. La Guàrdia Civil va entregar una ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a Ràdio la Mina, que instava a cessar l’emissió de publicitat o propaganda relativa al referèndum. El seu director, Martín Arcos, ha avançat a Línia Nord que l’emissora continuarà informant de la convocatòria amb normalitat.

Encara a Sant Adrià, dilluns a la nit la Guàrdia Urbana va identificar 5 membres de l’ANC mentre encartellaven material relacionat amb l’1-O, que els agents els van requisar.

 

“S’estan vulnerant
drets fonamentals”

La reacció a la repressió policial no s’ha fet esperar i l’organització antirepressiva de l’esquerra independentista, Alerta Solidària, ha presentat la primera denúncia contra un cos policial a Santa Coloma.

Va ser ahir als jutjats d’aquesta ciutat i el motiu va ser la identificació el 17 de setembre per part d’agents de la policia local de quatre persones militants de diferents col·lectius per difondre la convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre. “El poble no ha rebut cap ordre del Tribunal Constitucional, s’estan vulnerant els drets fonamentals”, va argumentar el portaveu d’Alerta Solidària, David Aranda. “La denúncia és el primer pas per aturar la impunitat amb què les policies volen acabar amb els drets civils més bàsics”, va afegir.

Per la seva banda, el col·lectiu d’advocats Drets ha criticat durament l’actuació dels cossos policials locals d’arreu de Catalunya. Ara bé, segons el seu president, Sergi Blázquez, aquesta és la punta de l’iceberg. “La convocatòria d’un referèndum no és cap delicte, ni tampoc n’estan cometent cap les persones que hi col·laborin”, diu en declaracions a aquesta publicació.

Blázquez posa en dubte que les policies locals puguin actuar com a policia judicial. Argumenta que només els cossos policials de grans municipis que tinguin acords amb el Ministeri de l’Interior tenen potestat per fer-ho.

Sigui com sigui, el president de Drets considera un “excés de zel” les actuacions policials a la comarca. “Una cosa és que la Llei del referèndum estigui suspesa i l’altra que es vulnerin drets fonamentals, com està passant”, conclou Blázquez.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram