Josep Manel Ximenis, impulsor de les consultes independentistes, presenta el seu llibre “D’Arenys de Munt al cel” a l’Espai Betúlia. Confia que CiU defensi tesis sobiranistes.

Josep Manel Ximenis. Mariona Sanz

Parla’m de l’experiència d’es­criure el llibre.

L’experiència ha estat molt bona, és el meu primer llibre i tot i que el procés en sí va ser una mica estressant perquè vaig haver d’escriure’l molt ràpid, el resultat és d’allò més reconfor­tant. Mai m’havia pensat que arribaria a escriure un llibre.

Com va sorgir la idea de les consultes independentis­tes?

A Arenys de Munt hi ha la riera, que és l’eix central del poble i té molta importància sentimental per la gent del poble. L’any 2006 l’Ajuntament va decidir soterrar-la i el poble es va dividir: la meitat volia que la soterressin i l’altra meitat que no ho fessin. Llavors, l’Ajuntament va fer unes consultes per decidir el desenllaç del conflicte. El moviment ecologista Salvem la riera, que era l’organització que estava en contra del soterrament i de la qual jo formava part, va analitzar les lleis de consultes, tant l’espanyola com la de la Generalitat, de manera que vam informar-nos del que s’havia de fer i el que no per organitzar una consulta d’aquest tipus, els inconvenients i avantatges que tenen i el que l’Ajuntament havia fet malament. Per destensar els nervis que la situació havia comportat i aprofitant que teníem a la mà les condicions d’aquests tipus de consultes, una persona va proposar fer una consulta d’independència de Catalunya. Ja teníem la idea. Aquesta persona, que era especialista en temes de lleis, va començar a llegir entre línies i a buscar-hi les escletxes per poder fer la consulta amb total legalitat, perquè -aprofito per remarcar- les consultes per la independència són legals. Això és l’inici.

Com ha sigut la resposta de la gent?

Molt positiva. La democràcia, al cap i a la fi, és això: poder preguntar a la gent i que la gent res­pongui. El problema resideix en què el país no és gaire demo­cràtic, ja que això ho hauria d’organitzar l’Administració, però a falta que ho facin ells, doncs ho organitzem els ciutadans. Que la gent s’autoorga­nitzi per preguntar-se allò que ni l’Administració ni els partits polítics volen que se’ls pregunti és un èxit. A més es fa amb un model assambleari de base, i tot això desde l’estranger ho estan admirant d’allò més. Aquesta és una de les grans virtuts de les consultes, que s’han anat escampant i han fet créixer l’independentisme d’una forma bestial. Ara la situació revifa i tenim un projecte nou, modern i agosarat on la gent es pot apuntar.

Després de veure els resultats de les eleccions, i tenint en compte que la indepen­dència estava a l’alça des de la manifestació de juliol, els resultats han estat una mica decebedors?

Ja temia que s’interpretarien els resultats com a decebedors, perquè l’independentisme com a tal no ha acumulat diputats; tenim dues forces que s’anomenen independentistes –Solidaritat i Esquerra-, però en canvi jo diria que l’efecte de l’independentisme s’està expandint, tant que ha ocupat a CiU. Convergència i Unió ha estat la receptora d’una gran massa de vots independentistes i penso que això és bo perquè ara té una responsabilitat molt important respecte aquests votants, ja que si no es comporta com aquests esperen, probablement poden perdre aquests vots. Amb aquestes eleccions ens hem adonat que el vot fluctua molt: el votant que ERC tenia al 2003 vol dir que ara hi ha 400.000 persones que han canviat, probablement CiU ha estat una gran receptora d’aquests votants i de la mateixa manera que els ha rebut els pot perdre. La responsabilitat de governar ha de ser amb clau sobiranista, si no ho fan probablement retrocediran, i això és bo pel país per tal que l’indepentisme s’extengui i perquè que hi hagi no moltes forces sino fins i tot la majoritària que és CiU que agafin un tarannà independentista és molt bo perquè aquest país no aconseguirà la independència si no és amb CiU.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram