Els alumnes de l’Institut Santa Coloma van fer classe al carrer dilluns. Foto: Twitter (@aitorblanc)
Com es pot fer classe sense aules? Aquesta és la pregunta que curs rere curs es fan les famílies de l’Institut Santa Coloma. El centre –ubicat provisionalment en uns barracons a la zona del parc colomenc de Can Zam– pateix des de la seva fundació una falta crònica d’espai causada pel retard en la instal·lació dels mòduls per a les noves promocions.
“Sempre passa el mateix. Cada any arriben tard i hem de buscar alternatives per poder començar el curs en condicions”, explica Manuel Rodríguez, president de l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) de l’institut. Rodríguez recorda que durant el primer any els alumnes van haver d’utilitzar aules de l’escola Ferran de Sagarra. En el segon curs, un retard en la col·locació dels mòduls va obligar a fer el primer mes de classe a la seu colomenca de l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI).
Precisament, aquesta situació s’ha repetit enguany amb els estudiants de tercer i quart d’ESO, que per ara no compten amb aules pròpies al recinte de Can Zam, on sí que estan acudint a classe els companys de primer i segon. “Agraïm a l’EOI que ens cedeixi les instal·lacions, però són espais sense connexió wifi, sense aire condicionat… No reuneixen les condicions mínimes”, apunta Rodríguez, que reconeix que els mòduls tenen els seus “límits”, però també moltes “capacitats”.
Amb l’objectiu de visibilitzar les precàries condicions amb les quals han hagut de començar el curs els prop de 300 alumnes afectats, les famílies de l’institut van decidir dilluns treure els pupitres al carrer i fer una classe sobre l’asfalt. L’original acció de protesta, que va comptar amb el suport de la directiva i el professorat del centre, va ser tot un èxit i va aconseguir captar força atenció mediàtica. “Ens sentim abandonats. Ningú ens garanteix que puguem recuperar la normalitat abans de la primera setmana d’octubre. Només volem que no s’endarrereixi més la instal·lació dels mòduls”, assenyala el president de l’AFA, que afegeix que els estudiants hauran de conviure durant almenys uns dies amb la pols i el soroll dels treballs de col·locació.
Un llegat i la promesa
El simbolisme de treure les aules al carrer sembla haver tingut efecte a nivell municipal. Després d’una reunió d’urgència amb els afectats, el consistori es va comprometre a cedir a la Generalitat abans d’acabar l’any el solar on s’ha de construir el nou edifici de l’institut, un espai ubicat a la zona de Potosí. “Això trigarà mínim quatre anys. El meu fill ja no veurà el nou edifici, però sí les generacions futures”, assegura Rodríguez, que confia a servir de precedent per evitar que un cas així es torni a repetir.
Pel que fa a la continuïtat de l’oferta educativa al centre més enllà de la secundària, les famílies reclamen al govern català que no es faci enrere i que doni llum verda a les línies de batxillerat, tal com els va prometre.
