L’alcaldessa Sabater comença la conversa reivindicant que no ha canviat, que segueix sent la Dolors. I, de fet, és cert que afronta les entrevistes com abans d’ocupar aquest càrrec: sense demanar per avançat el qüestionari, com sí que fan molts altres polítics. Continua respectant, doncs, la feina dels periodistes.

Exactament fa 587 dies que és alcaldessa de Badalona. Ha canviat Dolors Sabater en aquest any i mig?
No. Crec que no he canviat. Continuo sent la Dolors, la mateixa. No m’he tornat distant, segueixo sent propera… I això em dóna tranquil·litat, perquè crec que és un indicador que les coses van bé. Que no hagi canviat vol dir que anem pel bon camí.

És dur el desgast personal que implica l’alcaldia d’una ciutat com Badalona?
Home, sí… És dur des del punt de vista del ritme de treball que imposa i perquè no tens totes les eines per donar resposta a tot el que voldries. Però, sobretot, el que és dur de veritat, i això ja ho havia viscut quan lluitava des de fora de la institució, és aconseguir fer front als adversaris que no volen que s’aconsegueixi una societat justa, una ciutat igualitària, sense privilegis i sense discriminacions. Qualsevol transformació profunda s’enfronta a grans interessos.

Quins?
Els de les polítiques neoliberals, que són molt agressives. Intenten que no te’n surtis i que aquesta lluita a favor de les persones, dels més febles i de la justícia