L’alcaldessa Sabater comença la conversa reivindicant que no ha canviat, que segueix sent la Dolors. I, de fet, és cert que afronta les entrevistes com abans d’ocupar aquest càrrec: sense demanar per avançat el qüestionari, com sí que fan molts altres polítics. Continua respectant, doncs, la feina dels periodistes.

Exactament fa 587 dies que és alcaldessa de Badalona. Ha canviat Dolors Sabater en aquest any i mig?
No. Crec que no he canviat. Continuo sent la Dolors, la mateixa. No m’he tornat distant, segueixo sent propera… I això em dóna tranquil·litat, perquè crec que és un indicador que les coses van bé. Que no hagi canviat vol dir que anem pel bon camí.

És dur el desgast personal que implica l’alcaldia d’una ciutat com Badalona?
Home, sí… És dur des del punt de vista del ritme de treball que imposa i perquè no tens totes les eines per donar resposta a tot el que voldries. Però, sobretot, el que és dur de veritat, i això ja ho havia viscut quan lluitava des de fora de la institució, és aconseguir fer front als adversaris que no volen que s’aconsegueixi una societat justa, una ciutat igualitària, sense privilegis i sense discriminacions. Qualsevol transformació profunda s’enfronta a grans interessos.

Quins?
Els de les polítiques neoliberals, que són molt agressives. Intenten que no te’n surtis i que aquesta lluita a favor de les persones, dels més febles i de la justícia social, no tiri endavant. Superar-ho costa.

Més enllà dels grans interessos, però, què se sent, per exemple, quan membres del col·lectiu de persones amb diversitat funcional Badalona Capaç estripen fotos de l’alcaldessa en plena sessió plenària?
Bé, és evident que a nivell personal és dur, sobretot perquè, en aquest cas concret, sóc una persona que tota la vida he estat lluitant pels drets de les persones amb diversitat funcional. A més, l’alternativa que ha proposat el govern crec que és molt vàlida…

…Després en parlarem i en podrà fer una valoració política. Ara li demanàvem més en clau personal.
Sí, però és que vull remarcar que estic molt contenta del projecte que hem aconseguit plantejar com a alternativa. Però bé, dit això i tornant al que em pregunten, sap greu que el joc polític porti a aquest tipus de fets. En aquest cas, sap greu sobretot per les famílies i pels nanos, perquè es veuen embolicats en la política partidista.

Tot plegat deu costar de pair…
Aquest és un dels aspectes de la política institucional, el joc partidista, pel qual m’he hagut d’enfortir més. Però hi ha una eina molt important, a nivell personal, que acostuma a funcionar… Si tu saps que estàs fent les coses bé i tens clar que darrere d’alguns gestos hi ha també certes voluntats polítiques soterrades, intentes que tot plegat no et faci tant mal i busques la manera de restablir el diàleg.

Coses com aquesta l’han fet penedir en algun moment del pas que va fer quan va acceptar el repte d’encapçalar la candidatura de Guanyem?
No, en cap moment. És veritat que ser alcaldessa de Badalona implica molta feina, molt esforç, molta dedicació i haver de fer front a moments desagradables, sobretot quan la disconformitat s’expressa agressivament o amb falta de respecte, però em continua pesant molt més la gran oportunitat que comporta per al bé comú de la ciutat estar en aquest càrrec. La satisfacció d’estar encapçalant les polítiques de canvi profund que estem impulsant compensa tota la resta, encara que les coses vagin més lentes del que voldries.

Potser necessitarà quatre anys més… Ha descartat totalment tornar-se a presentar quan acabi aquest mandat?
Aquest és un debat que està damunt la taula de l’organització.

Però vostè, a nivell personal, què en pensa?
De moment no em puc pronunciar al respecte.

Començàvem preguntant-li si Dolors Sabater havia canviat en aquest any i mig de mandat. I la ciutat, en què ha canviat fins ara?
Penso que hi ha hagut una recuperació de la confiança en la institució. La participació ciutadana ha estat molt real. Els consells i els pressupostos participatius han estat un missatge molt clar que això va de veritat i la ciutadania pot confiar en la promesa de més transparència i participació. També ha canviat la manera de solucionar els problemes. Els agafem amb valentia i els donem resposta, com s’ha demostrat ara amb algunes qüestions que fa molts anys que estaven encallades i que es comencen a desencallar. S’ha recuperat la il·lusió en la ciutat. Badalona pot ser d’una altra manera.

I el Barcelonès Nord? La bona sintonia entre les alcaldesses i alcaldes de la comarca ha repercutit en positiu en la ciutadania en fets tangibles?
Potser la ciutadania encara no ho està notant d’una manera pràctica, tot i que en algunes zones, sobretot a les fronteres entre les ciutats, hi ha hagut resultats. Per exemple, amb el conflicte de salut pública a Sant Roc.

L’atenció a les persones drogodependents?
Sí. Ho hem abordat conjuntament amb Sant Adrià. La solució es va articular amb molta rapidesa pel que fa a les actuacions policials, de salut i de prevenció. Es va impulsar una resposta que es va notar de seguida. Hi ha molt marge per millorar, però aquest abordatge col·laboratiu, amb els municipis mirant-nos de cara i no donant-nos l’esquena, s’ha notat en coses concretes al territori o en altres àmbits com el Consorci del Besòs.

Centrant-nos en Badalona, acaba de presentar la proposta dels seus segons pressupostos. Costarà tant aprovar-los com l’any passat?
Tenint en compte com van les negociacions, a mi em sembla que anirà bé. Els pressupostos són una eina molt important per fer les polítiques de la ciutat i, per tant, confiem en una oposició responsable que en el curs de les negociacions estigui prou d’acord amb com queden els pressupostos i hi pugui votar a favor. Mai no es pot dir amb seguretat absoluta, però la percepció és que anirà bé.

El PSC continua sent el partit clau per poder aprovar els comptes. Ha costat recuperar l’estabilitat amb els socialistes després de l’amenaça d’una moció de censura feta pel president del seu grup municipal, Àlex Pastor?
No. Va ser una crisi que vam saber gestionar molt bé, amb responsabilitat i pensant en el bé comú de la ciutat. Volem una Badalona amb menys desigualtats, amb drets per a tothom. S’ha fet bona feina i estem en un moment idoni per continuar governant amb el suport del PSC.

Després de l’amenaça de moció de censura, Albiol va oferir el govern als socialistes. Immediatament vostè va reunir-se amb Àlex Pastor. Què es van dir?
Vam tractar el conflicte serenament. Va haver-hi un reconeixement de precipitacions en algunes de les coses que s’havien dit i vam reafirmar que la ciutat havia fet un canvi fonamental aconseguint que la dreta no governés més. No podíem fer un pas enrere.

Amb qui la tensió continua de forma constant és precisament amb el PP. L’última topada ha estat arran de l’informe encarregat a Jordi Colomer sobre el contracte de neteja viària. No es podria haver escollit algun altre expert menys proper a la CUP?
El PP intenta distreure l’atenció perquè hem descobert una cosa molt important que qüestiona la seva gestió política. Primer, dient que això no era una auditoria, després desqualificant la persona per la seva militància política i finalment ara ha dit que el procediment per contractar l’auditoria no ha estat correcte, quan sí que ho ha estat. Ells saben que anem de veritat. Vam dir que revisaríem els contractes i ho estem fent. Això genera moltes incomoditats.

Va ser precipitat fer pública l’auditoria externa abans que la investigació interna? Hi va influir el fet que Barcelona hagués destapat poc abans presumptes contractes irregulars amb FCC?
Vam decidir que primer de tot volíem analitzar amb profunditat el contracte de neteja i això requereix molt temps perquè és per valor de més de 20 milions d’euros. Durant l’auditoria externa ja es van fer molts contrastos amb els tècnics municipals i l’empresa, i arriba un moment en què jo tinc a la taula un informe que diu que hi ha un possible frau de 12,8 milions d’euros. En aquest moment jo he d’actuar, no puc esperar a contrastar-ho tot. Vam decidir portar-ho a la Fiscalia perquè és la meva responsabilitat i l’he d’assumir. Sobre una presumpta precipitació, la investigació interna es deriva de l’externa.

Mentre la Fiscalia ja ha obert diligències sobre el suposat frau, ens pot avançar alguna cosa de la investigació interna?
Encara no està tancada i no puc donar informació al respecte.

Canviant de tema, al port ha començat el compte enrere per construir-hi l’hotel. Que només s’hagi presentat una oferta vol dir que la subhasta ha tirat enrere les promotores?
En aquestes subhastes s’acostumen a presentar un màxim de tres ofertes. No és tan estrany que se’n presenti només una. La clàusula que fa que el terreny torni a ser públic d’aquí a 99 anys és un factor que potser ha tirat enrere algun operador, però el que s’ha presentat és molt reconegut i competent en el sector. No en fem una valoració negativa.

Ja estan preparats per l’impacte turístic que pugui generar l’hotel? Com farà canviar Badalona?
Abans de dissenyar el plec de condicions ja vam determinar quin turisme i quin tipus d’impacte no volem a la ciutat. L’hotel està pensat per a un turisme cultural, al qual aspirem, vinculat amb l’esport nàutic però també amb el món empresarial i industrial. Està al costat de la zona metropolitana més important que hi ha pel que fa a la indústria: la de Badalona Sud.

El que de moment s’ha tirat enrere, o com a mínim s’ha aturat, són els Mercadona de Badalona Capaç. Just començar en parlàvem en clau personal, ara fem-ho en clau política com li havíem promès. Quina és la postura que defensa l’alcaldessa respecte d’aquest projecte?
La meva postura, tenint en compte la nostra alternativa i els riscos i incertesa jurídica que suposa l’altre projecte, és no sotmetre a votació l’aprovació final del PGM, tirar endavant l’alternativa i el diàleg amb la Fundació.

Sembla que els diversos partits del govern no ho veuen igual…
Hi ha un punt de consens al govern, que és trobar una alternativa per poder donar resposta a la necessitat urgent de les famílies i els usuaris de tenir un centre ocupacional en condicions en un lloc diferent al del Turó de l’Enric, per no malmetre el medi ambient. Tot plegat, desvinculat d’un conveni amb Mercadona per no afavorir les grans superfícies i perjudicar el petit comerç. Amb aquest conveni estàvem permetent que hi hagués unes superfícies comercials a llocs on, amb el planejament urbanístic a la mà, no haurien de ser-hi. Badalona Capaç ens va posar unes condicions damunt la taula i el projecte que nosaltres oferim les compleix. Estem pendents de saber per què la Fundació, malgrat això, no accepta l’alternativa.

Per què creu que la Fundació no accepta l’alternativa si, com diu vostè, compleix amb les condicions que va posar?
No ho sé. No tinc una argumentació convincent que em faci entendre per quin motiu la Fundació no accepta aquesta alternativa. Tampoc he pogut explicar directament a les famílies aquest projecte, tot i que vam acordar el 7 d’octubre amb la Fundació que ho faríem.

El que ja està a punt d’inaugurar-se és el nou estadi municipal. Tot i que ja s’ha arribat a un acord amb el CF Badalona, l’entitat ha afirmat sentir-se maltractada per l’Ajuntament des de fa anys. Quina part de responsabilitat hi té el seu govern?
Aquest govern ha deixat de vendre fum i d’enganyar el club. L’estadi s’ha acabat dins el termini, tot i haver incorporat la coberta. Tenim un conveni acabat que ha aconseguit encaixar les expectatives del club en un marc legal possible, no com les promeses falses fetes anteriorment. En tot aquest periple el club ha patit enganys, però no per part d’aquest govern, el qual ha desencallat el procés.

El principal problema, doncs, és que anteriors governs havien fet promeses que no havien deixat per escrit?
Sí, aquest ha estat un problema molt important. I també s’havien posat per escrit promeses no avalades jurídicament pels serveis tècnics.

El CF Badalona havia amenaçat de recórrer als tribunals i, de fet, la via judicial és força present a la ciutat. Per exemple, estan pendents de si la Fiscalia obre una causa contra Albiol per haver-se mofat d’un presumpte “linxament”. Amb denúncies com aquesta s’estan judicialitzant les picabaralles entre el govern i el principal partit de l’oposició?
El senyor Albiol és senador, parlamentari i regidor, i tot el que ell diu té molta rellevància. Quan diu una cosa d’aquesta magnitud, que a més genera odi, se li han de parar els peus.

L’origen d’aquest suposat “linxament” va ser l’estripada de Téllez el 12 d’octubre. Alguna vegada s’ha penedit més de no ser a Badalona que aquell dia en concret?
Aquell dia jo havia de ser a Bogotà. Es tractava d’un acte important. Era allà per reivindicar els grans canvis que hem impulsat a Badalona, i que tenen ressò mundial. És evident que vam patir tots pel que va passar, però crec que amb la utilització que el senyor Albiol va fer d’aquells fets, qui té molt per penedir-se és ell. L’ús tan extrem dels gestos al final se li acaba girant en contra, repercutint negativament en la seva credibilitat fins i tot dins de la seva formació. No li està donant els resultats que esperava.

Si vostè hagués estat aquí aquell dia, hauria passat el mateix? S’hauria trencat la interlocutòria?
Hi ha una cosa clara: si hagués estat aquí aquell dia, el lideratge dels fets l’hagués tingut jo, i la manera com hagués actuat com a alcaldessa de consens entre totes les forces hauria aportat un paper que només puc fer jo. Però crec que fins i tot va ser interessant que jo no hi fos, perquè la reacció tan brutal del PP en contra de l’Ajuntament m’hauria afectat. Potser no hi hauria hagut l’estripada, però s’hauria considerat igual de greu que jo hagués obert la porta per entrar a l’Ajuntament.

La imatge de desobediència mostrada aquell dia va quedar diluïda més tard, quan els regidors van declarar davant del jutge que no havien desacatat l’ordre judicial. Per què no es va optar per reivindicar fins al final la desobediència com a eina política?
Aquell 12 d’octubre vam articular una doble resposta perquè teníem la responsabilitat política de fer front al fet que la justícia, instrumentalitzada pel PP, es carregués l’autonomia municipalista d’aquella manera. Per una banda, vam decidir que els treballadors no vinguessin a treballar per protegir-los, però de l’altra vam voler escenificar la desobediència, en el sentit que ningú ens pot impedir obrir l’Ajuntament. Aquesta desobediència és política, és conceptual, però en realitat administrativament no ho és, perquè cap polític pot estar impedit d’entrar al seu consistori. I això és el que vam defensar als jutjats: que no havíem desobeït administrativament, perquè no havíem fet venir a treballar el personal del consistori, sinó que simplement els regidors havien accedit a l’Ajuntament perquè hi tenen tot el dret.

Més enllà de Badalona, la desobediència continua sobre la taula a l’agenda política catalana. Vostè és partidària d’insistir en un referèndum pactat, tal com preveu el nou Pacte Nacional pel Referèndum?
Bé, jo crec que és molt important i molt interessant el que està passant ara: aquest gran consens que hi ha envers el dret a l’autodeterminació del poble català. Tenim tot el dret a fer un referèndum que sigui vinculant, efectiu i amb totes les garanties. Que sigui reconegut internacionalment… Que no sigui un altre 9-N, per entendre’ns. I dit això, penso que és un bon exercici demostrar aquesta inesgotable voluntat de donar l’oportunitat al govern espanyol de fer les coses ben fetes, com han fet tants altres Estats al món. Ara bé, sabem que això té molt poc recorregut.

Si des de Madrid es tanca de nou la porta al referèndum, com vostè mateixa assumeix que passarà, veuria amb bons ulls la via unilateral? Creu que l’espectre polític dels ‘comuns’, en el qual el seu partit en part s’emmarca, li hauria de donar suport?
Aquest és un debat que hem de tenir. Vivim en un dia a dia polític en el qual els escenaris es van succeint amb molta rapidesa. I crec que hem de tenir la capacitat d’anar prenent les decisions més coherents i més oportunes en cada moment. Per tant, jo no vull avançar escenaris. Ara estem en l’actual, en el del Pacte Nacional pel Referèndum que comentàvem abans, i en això treballem. I en aquest sentit, vull remarcar l’experiència de Badalona, on precisament hem estat capaços de demostrar que la lluita per un país millor, socialment just i que erradiqui la injustícia, només té sentit si va junta amb la lluita per l’autodeterminació. Aquestes dues lluites no s’entenen si van separades, només tenen sentit si van juntes. De fet, el mateix Xavier Domènech va demanar parlar amb mi com a representant d’aquesta important referència badalonina, que ha estat capaç d’ajuntar opcions políticament tan diverses en un projecte municipalista com aquest.

No ens ha respost la pregunta…
[Somriu] Amb tot plegat vull dir que és normal que nosaltres debatem aquests temes profundament i que ens hi posicionem pas a pas. Ara estem en l’escenari actual i, per tant, em vull centrar en aquest. Quan sigui el moment ja em pronunciaré al respecte de la seva pregunta.

Sigui com sigui, perquè hi hagi referèndum, segons el president Puigdemont és condició sine qua non que hi hagi pressupostos. Vostè creu que la CUP els ha de permetre tirar endavant tal com estan plantejats? Són acceptables des d’un punt de vista d’esquerres?
És evident que els pressupostos són l’eina bàsica per tirar endavant les polítiques d’un país, i que aquest país necessita pressupostos que donin resposta a les gravíssimes necessitats socials i d’injustícia que pateix la seva població, així com a les demandes de ciutats com Badalona, per exemple. Per tant, penso que com més es negociï perquè siguin així, millor. Perquè siguin el màxim de justos des d’un punt de vista social, el màxim de radicals en aquest sentit, que permetin atendre tant com sigui possible les necessitats socials que té el país… Jo crec que s’ha de pressionar en aquest sentit, que s’ha d’anar a buscar el màxim, però necessitem que tirin endavant. És a dir, necessitem que els pressupostos hi siguin. Per tant, jo diria que per part d’ambdues bandes s’ha d’extremar al màxim la negociació per fer-los possibles i han d’acabar sent possibles, perquè els pressupostos són una eina imprescindible. En aquest sentit, personalment demanaria un esforç a banda i banda i que finalment hi siguin.