El futur de les Tres Xemeneies és un dels grans reptes que encara Sant Adrià. Foto: Línia Nord
13 de novembre del 2014. Aquesta data marca un abans i un després en la història de l’associacionisme a Sant Adrià de Besòs. En un local ubicat al número 36 del carrer Andreu Vidal, aquella tarda es va celebrar la darrera assemblea de la federació d’associacions veïnals del municipi. La reunió va comptar només amb la participació de tres de les entitats que en formaven part i va servir per acordar un ultimàtum per reactivar la federació: si en un mes i mig no hi havia novetats, es convocaria una nova trobada per dissoldre l’agrupació.
Aquesta última reunió no va arribar mai a celebrar-se. La federació simplement va desaparèixer del mapa i les entitats més actives van continuar la seva activitat de manera individual. Més de set anys després, aquesta setmana s’ha fet un nou intent per recuperar aquesta agrupació d’associacions amb l’objectiu de sumar esforços amb la resta d’entitats que formen part de la nova Coordinadora Veïnal del Baix Besòs. A la reunió celebrada dilluns, però, només hi van assistir dues del total de sis associacions que estaven convocades.
“Hem fracassat. Necessitàvem almenys tres entitats”
“Hem fracassat. Necessitàvem almenys tres entitats per poder conformar legalment la federació i només es van presentar tres persones”, lamenta Antoni Pons, president de l’Associació de Veïns de Sant Joan Baptista. Pons és una de les persones que conjuntament amb els membres de la Plataforma per la Conservació de les Tres Xemeneies lidera aquest procés per teixir de nou confiances entre els diferents representants del municipi. “El problema principal és que no hi ha hagut un relleu generacional. Tots els dirigents històrics han desaparegut i ara en molts casos les associacions es redueixen a un veí amb un número de telèfon”, explica Pons, que assegura que això també es tradueix en una manca de recursos que no permet tirar endavant una estructura més complexa com una federació.
Tanmateix, les absències més destacades en la reunió de dilluns van ser les de les associacions de veïns dels barris del Besòs i de la Mina, dues zones on l’associacionisme encara té un paper destacat. “Això és una mica com la síndrome del regne de Taifes. Cadascú mira per si mateix i no veuen la necessitat ni les avantatges de trobar punts en comú i de tenir una visió més metropolitana del territori”, apunta Pons.
Un capítol a part es mereix l’Associació de Veïns de la Catalana, que no va acudir a la reunió perquè es troba en un procés de relleu de la junta gestora que ja fa uns mesos que s’allarga.
Interferències polítiques?
La Federació d’Associacions Veïnals de Sant Adrià va deixar de funcionar el 2014 després d’un període de cinc anys de gran activitat i comptava amb la participació d’entitats dels barris de Sant Adrià Nord, Sant Joan Baptista, el Besòs, la Mina, Montsolís, la Catalana i Via Trajana. Diverses fonts consultades per aquest mitjà apunten que tensions internes provocades per interferències polítiques van acabar provocant la seva desaparició.
