Membres de la plataforma encadenats en un dels edificis el maig del 2018. Foto: Salvem la Ciutat Vella

El 23 de maig del 2018 es va viure com un punt d’inflexió per molts veïns de la Ciutat Vella de Santa Coloma de Gramenet. La formació Som Gramenet organitzava un ple obert per donar a conèixer alguns detalls de l’execució de la segona fase del Pla Especial de Reforma Interior (PERI), un projecte urbanístic que es remunta a principis del 2000 amb l’objectiu de dinamitzar el nucli antic de la ciutat i posar fre al seu deteriorament.

L’amenaça imminent d’enderrocs va calar entre alguns colomencs, que van decidir reunir-se i crear la plataforma Salvem La Ciutat Vella per pressionar l’Ajuntament. El 30 de maig, l’inici per sorpresa de les actuacions de demolició de l’Estudi Nou, primera escola republicana del barri i un dels edificis centenaris afectats pel pla, va portar els veïns a encadenar-se a la façana. La pressió de la plataforma va aconseguir aturar l’enderroc de l’immoble, que des d’aleshores és un espai cultural autogestionat.

L’arribada de les eleccions municipals va servir per congelar un projecte que el consistori s’ha encarregat d’avivar en les últimes setmanes amb la licitació d’una desena de noves demolicions.

La Maria és una de les afectades per la segona fase del PERI. Aquesta àvia de 88 anys porta gairebé mig segle residint al número 34 del carrer Vistalegre. El seu contracte de lloguer és de renda antiga: només paga 100 euros al mes i és indefinit. El juliol del 2017 va rebre una carta donant-li cinc mesos per abandonar el domicili. Les seves filles van amagar-li el document i es van encarregar de gestionar les al·legacions. “He viscut aquí tota la vida. Jo només vull morir-me a casa meva. Que hi vagin ells a un altre pis”, assenyala la Maria. En la mateixa situació es troba en Miquel. Aquest home ha viscut els últims 50 anys al número 27 del mateix carrer. El seu pis va ser afectat pel pla urbanístic juntament amb el de la Maria el 2016. Cap dels dos immobles formaven inicialment part del projecte, però s’hi van incloure poc després que el Banc Sabadell adquirís la propietat dels habitatges, abans en mans d’un constructor. Actualment, els domicilis estan gestionats pel fons Oaktree, que l’agost passat va comprar la immobiliària de l’entitat bancària catalana. Segons calculen des de la plataforma, la companyia estatunidenca és propietària d’un 80% dels terrenys afectats pel PERI.

PROPIETARIS I OKUPES
Un altre dels veïns que podria perdre casa seva és Xavier Fonollar. “Jo no em nego a marxar, però no vull que es perdi el caràcter d’aquest barri en favor de l’especulació”, explica aquest home de 62 anys. El seu cas és diferent dels anteriors perquè ell és propietari del pis i del local situats al número 32 del carrer Vistalegre, a la cantonada amb el carrer de Josep Pedragosa i Banús. El procés d’expropiació del domicili d’aquest veí està a l’espera de la resolució del contenciós administratiu que va presentar en considerar que la indemnització no és proporcional al valor de les propietats entregades. “S’ha fet a correcuita i de qualsevol manera. He viscut tot la vida en aquesta casa i això no es paga amb diners. Si haig de sortir-ne perdent, almenys que em donin el que em deuen”, apunta.

“He viscut aquí tota la vida. Només vull morir a casa meva. Que hi vagin ells a un altre pis”

També a la plaça de la Vila s’erigeixen dos blocs afectats pels últims enderrocs aprovats en Junta de Govern. Es tracta dels edificis dels números 14 i 15. El primer immoble és conegut per tenir a la planta baixa una antiga sucursal bancària i ha estat recentment ocupat per persones en risc d’exclusió social a través de la PAH. A l’altre edifici hi viu una família d’antics llogaters sense alternativa d’habitatge que van decidir quedar-se en vèncer el contracte.

DIÀLEG ENROCAT
“Hi ha un mur entre Ajuntament i veïns. Hem aconseguit reunir-nos amb ells a força de presentar instàncies”, afirma Antoni Sancho, membre de Salvem La Ciutat Vella. Aquest arquitecte creu que el pla urbanístic hauria de fonamentar-se en dos pilars bàsics: la preservació de l’essència de barri antic i la defensa dels seus inquilins.

“Nosaltres hem començat a plantejar alternatives. No som inflexibles, però així no es pot executar. Hi ha d’haver una discussió”, apunta Sancho, el qual emplaça el consistori a asseure’s per negociar les condicions d’un projecte que qualifiquen d’especulatiu. Entre les propostes del veïnat, reduir l’alçada de l’edifici en construcció a la rambla Sant Sebastià i obrir un pas fins a l’església amb un sistema de places enjardinades per salvar el desnivell.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram