Matí del dissabte 5 d’octubre. Jornada històrica a l’Ajuntament de Barcelona i al Palau de la Generalitat. Més de 800 alcaldes entreguen al president de la Generalitat, Artur Mas, els certificats dels acords dels plens municipals en suport a la consulta del 9 de novembre promoguts per l’Associació Catalana de Municipis i l’Associació de Municipis per la Independència. La representació badalonina, tot i que el ple de l’Ajuntament va aprovar la moció, no hi és. L’alcalde, Xavier García Albiol, s’hi ha negat.
Aquesta és la cronologia d’uns fets que van acabar provocant que la tercera ciutat de Catalunya, tot i que una majoria dels seus regidors ho van decidir, no tingués representació institucional en un acte d’una gran transcendència però, sobretot, d’un gran simbolisme i que va permetre veure com la comitiva d’alcaldes omplien el Pati dels Carruatges i la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat. Unes imatges que, tal com va afirmar el president de l’Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, representaven la “revolució dels Ajuntaments”, mentre que el president de la Generalitat, Artur Mas, va fer un discurs de reafirmació quan va assegurar que “per molt que intentin callar la nostra veu, ens en sortirem”.
Dues setmanes abans d’aquest acte, la majoria del Ple de Badalona havia votat a favor de la moció amb el suport de 14 regidors, entre els quals n’hi va haver 8 del PSC –no van poder votar un regidor d’Unió i un del PSC, ja que no van poder assistir al Ple–. Tot i que els tres partits de l’oposició van aconseguir que la ciutat formés part de la llista de 920 municipis que havien fet sentir la seva veu a favor del 9N, el govern del PP va considerar que, no només Albiol no havia d’assistir-hi, sinó que no s’havia de delegar la representació institucional –tal com li demanava l’oposició– perquè “la jornada va servir per defensar una consulta que ha estat suspesa pel Tribunal Constitucional”.
“Avui, dia esperat”, afirmava a Twitter hores més tard Albiol. Evidentment, no es referia a l’històric acte del matí. L’esperava una sessió al cinema per gaudir de la nova entrega de la saga Torrente, com ell mateix va fer saber a través de la xarxa social.
El mirall anglosaxó: l’ANC aposta pel model porta a porta
Batejada com la Gigaenquesta, la principal campanya de cara al 9N que està duent a terme l’ANC i Òmnium en el marc de la iniciativa Ara és l’hora, i que s’inspira en el model porta a porta del món anglosaxó, va arrencar dissabte passat a Badalona.
Un ‘exèrcit’ de 2.500 voluntaris –entre els quals hi havia noms coneguts com els dels actors Lluís Marco i Miquel Gelabert, la periodista Karmele Marchante i la consellera Irene Rigau– es va desplegar per la ciutat per preguntar als seus veïns com voldrien que fos Catalunya si assoleix la independència. L’epicentre de l’acció va ser la plaça Pompeu Fabra, on es van concentrar 250 voluntaris.
Abans del desplegament dels voluntaris al llarg de la ciutat, la presidenta d’Òmnium, Muriel Casals, i la de l’ANC, Carme Forcadell, van reivindicar la importància d’una campanya com aquesta. Casals va remarcar la necessitat de “trucar a les portes dels nostres conciutadans per recollir els seus somnis i les seves esperances” i així “tenir l’oportunitat de discutir i debatre com volem construir el nou futur país”.
