Llegeixo amb interès que la delegació badalonina d’Òmnium Cultural ha iniciat una campanya per aconseguir que el nou equipament cultural que, sembla ser, s’està acabant al solar de l’antiga clínica del Carme dugui el nom del poeta badaloní Joan Argenté.
L’anterior govern municipal va decidir construir aquest equipament encara que no tenia clar quin servei o activitats acolliria. I si algú dels que formaven part del govern tenia les idees clares, no sabem quines són ja que el silenci és la resposta a les veus que reclamen conèixer-les.
Per això abans de debatre sobre el nom, tindríem que concretar els usos i serveis ja que, com diu Marcel Mauri, president d’Òmnium Barcelonès Nord, ”Joan Argenté és un intel·lectual compromès amb Badalona i Catalunya” i hem d’evitar discutir inútilment mentre no tinguem resolt els usos i serveis d’aquest edifici. I en Joan Argenté, tothom estarem d’acord, es mereix un lloc de preferència a la nostra ciutat.
Des de la Coordinadora d’Associacions de Veïns del districte 1, encara que entenem que aquest equipament ha de ser de ciutat, estem impulsant un debat obert per aconseguir la implicació de la ciutadania en la concreció dels possibles usos i serveis i, així, evitar la precipitació i un mal us d’aquest nou edifici.
És evident que Badalona necessita d’equipaments culturals referencials, com ja ho està sent el Museu, per atreure visitants i dinamitzar la nostra economia. Badalona té en el seu patrimoni gran quantitat de recursos i una interesant oferta gastronòmica i comercial que cal potenciar.
Proposem que, abans d’obrir una part de l’edifici i condicionar el seu futur, s’ha de fer un estudi sobre els costos que suposaran la seva obertura i quina serà l’Administració u l’organisme qui el gestionarà.
Badalona ha d’aprofitar la centralitat i la singularitat d’aquest edifici per convertir-lo en un equipament cultural que enlluerni i vagi més enllà de la nostra ciutat.
Si volem evitar la improvisació i limitar el seu futur també hem de tenir en compte que hi ha activitats que són incompatibles: o és cultural, o és assistencial, o és administratiu… no pot ser totes les coses alhora.
Si no hi ha propostes des del govern, cal fer-les néixer des de la ciutadania. No podem ni hem d’inhibir-nos-en i després criticar les opcions triades. Més enllà de la complicitat amb el govern local, està la nostra responsabilitat de fer d’aquest equipament un referent cultural de la nostra comarca. A Badalona tenim l’experiència de que quan la ciutadania ens impliquem en un projecte de ciutat, tots i totes ens en sentim orgullosos i responsables. També cal dir que quan el govern no escolta a la ciutadania i actua sense tenir en compte la seva opinió, no cal ni dir-ho, el menyspreu i el desinterès són molt més que indiscutibles. Ens en sobren exemples.
Pedro Jesús Fernández
Badalona
