L’activista i defensor del poble gitano Rafael Perona compta des del passat divendres amb un carrer amb el seu nom a la Mina. Foto: Generalitat
Rafael Perona ja forma part de la història viva de la Mina. El popular activista i defensor del poble gitano -que va morir a finals del 2020 amb només 55 anys- compta des del passat divendres amb un carrer amb el seu nom en aquest barri de Sant Adrià de Besòs, on era tota una institució i un referent de la comunitat, ja que va ser el fundador del Centro Cultural Gitano de La Mina.
L’acte de descobriment de la placa va coincidir amb la celebració del Dia del Poble Gitano i va comptar amb la presència de familiars i amics de l’activista, que en les seves intervencions van posar en valor el paper que va tenir Perona en la defensa drets del poble gitano i en la lluita contra el racisme i els desnonaments. A la inauguració del carrer també hi van assistir l’alcaldessa Filo Cañete i el president de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC), Simón Montero Jodorovich.
En representació de la Generalitat hi va acudir la secretària d’Igualtats, Mireia Mata, que va remarcar la necessitat “d’erradicar l’antigitanisme” des de les administracions i que va reivindicar el compromís del govern català amb la lluita contra el “racisme institucional”. “L’antigitanisme és una mala herba que hem d’arrencar d’arrel, i això passa pel compromís de les institucions per erradicar-lo. Cal garantir una igualtat d’oportunitats de la qual avui encara el poble gitano no gaudeix, ni a Europa ni a Catalunya”, va assegurar Mata.
Cal recordar que la Llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no-discriminació és la primera norma amb rang de llei que reconeix l’antigitanisme com una forma de discriminació. El defineix com la forma específica de racisme envers el poble gitano, tant social com institucional, que es dona d’una manera “particularment persistent, violenta, recurrent i banalitzada”.
