Estic preocupat. El ball d’enquestes sobre les eleccions al Parlament de Catalunya no reflecteix el que passarà el 28 de novembre. I no parlo de la fiabilitat que ofereixen les empreses les quals es dediquen a oferir aquest tipus de serveis. Amb el que arriben a cobrar –i els mitjans de comunicació o els partits paguen– vull pensar que fan bé la seva feina, però poques enquestes elaboren un pronòstic sobre l’abstenció. I això em preocupa en una setmana on Birmània va celebrar les seves primeres ‘no eleccions’ en vint anys. Allà, la junta militar que governa amb un règim encobert va cancel·lar les votacions en 3.500 pobles argumentant raons de seguretat i va privar el vot a 600.000 birmans que viuen en campaments de refugiats a les fronteres amb Bangladesh, l’Índia i Tailàndia. Allà, la líder del principal partit de l’oposició, la premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi continua en arrest domiciliari. És indignant.

Exemples com el de Birmània haurien de ser suficients perquè tots aquells desencantats amb la política no deixin d’anar a votar. He tingut converses amb moltes persones que m’han dit: “No m’agrada cap candidat i no penso anar a les urnes”. Amb to graciós els responc que opcions no els faltaran perquè només a la circums­cripció de Barcelona hi concorreran 29 candidatures –114 arreu de Catalunya–. Amb un to més seriós torno a pensar amb els ciutadans de Birmània o Corea del Nord que no només se’ls priva del dret al vot, sinó que se’ls empresona per dir què o qui no els agrada. A vegades penso que no valorem prou la llibertat d’expressió; un d’aquells drets essencials per al que tantes persones han lluitat a casa nostra i del qual se’n deriva la llibertat d’impremta.

Veieu la diferència? No crec que la manera més contundent de castigar als polítics sigui abstenir-nos. Fer-ho ens treuria la veu i ens censuraria pàgines.

Marc Ustrell

Director de Línia Badalona

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram