Centenars de persones desfilaven pel carrer del Mar la tarda del 4 de març. La majoria de comerços des de l’Ajuntament fins a peu de platja lluïen banderes de la ciutat, mentre els propietaris estaven davant les portes dels locals. Tothom volia retre homenatge al cantaor Miguel Poveda, quart fill predilecte de la ciutat, després de Joaquim Font, Salvador Serentill i Mireia Belmonte.
Després d’aquest bany de masses i d’haver firmat el Llibre d’Honor de l’Ajuntament, l’expectació es va traslladar al Teatre Zorrilla, escenari del nomenament del cantaor com a fill predilecte. L’acte, presentat per la periodista Lídia Heredia, va incloure discursos de l’alcaldessa i de persones molt importants per al cantaor, com Joan Manuel Serrat i Carmen Linres, que van intervenir per sorpresa per destacar els mèrits professionals i la qualitat humana de Poveda. Durant l’acte també es va projectar el documental 13. Miguel Poveda de Paco Ortiz, el qual repassa els seus inicis artístics a les penyes flamenques badalonines.
El plat fort de la nit va arribar quan Poveda va agafar el micròfon. El cantaor es va mostrar emocionat al recordar la seva infantesa. “Recordo quan era un noi més que volia baixar al mar o anar al Frankfurt, i ara estic aquí envoltat de gent. Em sento famós, però sobretot estimat”, va expressar. Però l’artista va anar més enllà i va reclamar que Badalona sigui “hospitalària amb la gent de fora”. A més, davant la presència dels representants polítics, Poveda va recordar irònicament que el seu nomenament com a fill predilecte ha representat un dels pocs acords unànimes del Ple.
Poveda va tenir agraïments per a tothom i va dedicar al públic dues cançons “a pèl”. L’acte es va allargar més del previst, entre altres motius per les ganes del cantaor de continuar dalt de l’escenari.
