“Por el interés te quiero Andrés”, diuen els de parla castellana. I no estan gens equivocats. Al cap i a la fi són els interessos els que ens mouen, a les persones, per segons quines situacions i ens en fan evitar d’altres.

Badalona podria, de ben segur, ser aquest Andrés i el senyor alcalde, en Xavier García-Albiol, el que estima o no estima. I sempre estimem o tenim més afinitat amb el que ens cuida i ens recolza en les nostres idees.

Ha tingut sort aquesta vegada “l’Andrés” o millor dit, Badalona. Convergència ha coincidit en certs punts amb el PP i gràcies a això les condicions laborals de bona part del cos de la Guàrdia Urbana milloraran. Aquesta notícia fa que els membres del PP se sentin orgullosos d’haver “convençut” a un altre partit per tirar endavant un pacte.

Per la seva banda, però, convergència (i aquí entra l’opinió personal ja que per alguna cosa la secció es diu La Lupa), ha mantingut els seus principis ferms. Pel partit millorar la qualitat del cos policial de la ciutat, que fins l’any passat en portava les regnes Ferran Falcó, és molt més important que el fet de pactar amb el govern en majoria de Badalona, el PP.

Vist així, podem afirmar que “mai plou a gust de tothom”. Segur que el pacte al que, verbalment, han arribat CiU i PP, a uns agrada més i a altres agrada menys.

Desconeixem del tot les intencions dels dos partits per tal d’arribar a formalitzar el pacte. El que sí que sabem és que hi ha dues clares opcions. Les primeres que se’m passen pel cap són: existeix la possibilitat que sigui una estratègia política en tota regla o bé que el partit miri de millorar certs punts i aspectes del municipi.

La pregunta és clara i concreta: qui és qui?