Una de les coses fantàstiques que té facebook és que et permet compartir fotografies, vídeos i notícies. Aquesta mateixa setmana un amic ha penjat al seu mur una notícia que m’ha fet reflexionar. És una d’aquelles històries reals de superació que et fan recapacitar i t’estimulen. Resulta que un noi autista d’un suburbi de Nova York, Jason McElwain, va ser protagonista d’una gesta memorable que ha donant la volta al món i que acabarà en pel·lícula. McElwain li ha agradat de ben petit el bàsquet i en arribar a l’institut es va apuntar a l’equip escolar. Durant tres anys va dedicar-se en cos i ànima a l’equip, i va assistir a tots els partits i entrenaments, tot i que només escalfava banqueta. Era l’encarregat d’escriure les estadístiques i repartir aigua. El seu entrenador va valorar la força de voluntat i tenacitat del noi i li va permetre jugar els darrers quatre minuts de l’últim partit de la lliga. La sorpresa va venir quan en tant pocs minuts Jason va ser capaç de marcar vint punts (sis triples i un tir de dos). Aquella tarda aquest jove va demostrar un parell de coses als presents: que la bona i continuada feina acaba tenint recompensa i que hauríem de deixar aparcats els prejudicis molt més sovint del que ho fem. Aquesta bonica història ha coincidit en el temps amb una altra no menys entranyable i molt més propera (també compartida via facebook). A Vilanova i la Geltrú els benjamins del club Margatània han acabat el campionat amb 271 gols en contra i només un a favor. Evidentment no han guanyat cap partit. Però en el vídeo ‘L’equip petit’, que circula per la xarxa, es pot veure que als nens tant els fa. Ells, sincers, asseguren que jugant a futbol ja en tenen prou, tot i que reconeixen que sí els faria il·lusió guanyar algun partit. Una altra lliçó d’humanitat i perseverança. Tant de bo que aquests dos exemples (vistos per milers de persones arreu del món) ens serveixin per reflexionar i ens esperonin a treballar. Més lluny o a prop, trobarem la nostra recompensa.
