60 famílies de Badalona creuen que els van robar els nadons

El Jose Manuel busca la seva germana, tot i que mai no la va arribar a conèixer. El 1976, els metges de la ja desapareguda clínica El Carme de Badalona van dir a la seva mare que la nena havia mort al moment del part. Només el pare i la tieta van poder veure el cos, embolicat amb tovalloles, darrere un vidre i sense poder-lo tocar. Ni tan sols van poder enterrar-la al nínxol familiar. El personal del centre va insistir: l’enterrarien a la fosa comuna, era el millor per a la mare, era molt jove, ja tindria més fills…

La història es va quedar aquí fins que l’any 2011 Informe Semanal de TVE va emetre el documental Niños robados, en el qual diverses dones explicaven casos de nadons robats en condicions molt semblants a les que va viure la mare del Jose Manuel: eren mares primerenques que havien adormit per practicar-los la cesària i els havien dit que la criatura havia mort.

Aleshores van començar a dubtar. Es van trobar que no eren l’única família de Badalona que ho feia: com a mínim 59 famílies sospiten que els van robar els seus fills a les antigues clíniques El Carme i Sant Cosme i Sant Damià de Badalona, entre els anys 1956 i 1977. I un fet cabdal alimenta les seves sospites: els arxius d’aquestes clíniques han desaparegut.

A LA RECERCA DELS ARXIUS
El 26 de març passat, l’Ajuntament va aprovar per unanimitat la creació d’una comissió per a la recerca d’aquestes històries clíniques. Tres dies després del Ple, Jose Manuel Iglesias va constituir la plataforma PADAR, juntament amb altres persones que sospiten que els seus germans o fills podrien haver estat robats. “No només han desaparegut els nostres arxius, han desaparegut els de qualsevol persona nascuda a Badalona”, assenyala Iglesias.

A l’entitat hi participen també persones adoptades irregularment (tant els que van ser inscrits com a fills biològics de les seves famílies adoptives com aquells que no) i mares solteres que van donar a llum en aquests centres badalonins i mai no van tornar a veure els seus fills. L’objectiu de PADAR és brindar a l’Ajuntament tota la informació que han anat recopilant individualment els seus membres al llarg d’aquests anys.

Una de les troballes que han fet és que la clínica Sant Cosme i Sant Damià de Badalona i el centre del mateix nom a Barcelona, on suposadament haurien nascut 21 persones que han denunciat que van ser adoptades de forma irregular (tot i que algunes asseguren que podrien haver estat donades en adopció de forma més o menys voluntària), són, en realitat, la mateixa empresa.

Iglesias explica que una d’aquestes persones que ha denunciat que va ser adoptat irregularment a Barcelona va explicar-li que la seva mare, abans de morir, li va confessar que era adoptat i que l’únic que sabia era que en realitat havia nascut a Badalona un dia abans de quan va ser registrat.

Segons la plataforma, en tots els casos de nadons suposadament robats a Badalona el personal de les clíniques insistia que les criatures havien de ser enterrades en foses comunes. En un dels dos únics processos judicials que es van obrir per aquests casos, la Fiscalia va acabar descartant l’exhumació per comprovar l’existència del cadàver a causa de “l’extensió de la fossa”, les “característiques del cadàver” i la falta de “dades topogràfiques”.

Iglesias assenyala que el fundador i propietari de la clínica El Carme, Ramón Gassió i Bosch, hauria estat també fundador de Pompas Fúnebres de Badalona (PFB), empresa que actualment és administrada per la seva filla, Anna Gassió. Des de PFB deixen clar, però, que Ramón Gassió va entrar a ser “soci fundador” de la funerària quan aquesta ja existia i que no va estar vinculat mai amb la gestió de l’empresa.

L’OBJECTIU: RETROBAR-SE
Els dos processos judicials relacionats amb aquests casos que s’han obert a Badalona s’han arxivat provisionalment precisament per no poder tenir accés als historials clínics. Segons Iglesias, és una situació excepcional de Badalona: “A la resta de Catalunya no hi ha tants problemes per accedir als historials mèdics”.

Des de PADAR consideren que l’única forma de fer una “reparació” és possibilitar els retrobaments entre familiars. Això seria possible a través d’un banc d’ADN, però Iglesias critica que a Espanya aquest sistema “no funciona”. L’única opció que els queda és accedir als historials.

Si s’aconsegueix trobar els arxius, els adoptats podran saber qui és la seva mare biològica, les mares solteres podran saber què va passar amb el seus fills i les persones que sospiten que els van robar el seu nadó podran tenir constància del nom del metge i la llevadora que els va atendre per continuar els processos judicials.

Si no apareixen, Iglesias considera que qui se n’hauria de fer responsable és l’Estat, ja que era l’administració que determinava a quines clíniques havien d’anar. I també apunta el paper que tenia l’Església en la gestió dels centres sanitaris a l’època que haurien passat els fets que denuncia.

La comissió ja està en marxa

L’Ajuntament ja s’ha reunit amb PADAR i Amnistia Internacional per posar en marxa la comissió que ha de buscar els arxius clínics perduts. El consistori informa que demanaran a l’Institut Català de la Salut tota la documentació que puguin tenir al respecte per avançar en la recerca.