Aviat els badalonins escolliran els seus representants municipals. Foto: Arxiu

Que l’etapa de l’actual alcalde, Xavier García Albiol, sigui un parèntesi històric o bé que es tracti d’un període de, com a mínim, dues legislatures. Aquesta és la gran qüestió que es decidirà el pròxim diumenge 24 de maig, dia que els badalonins estan convocats a les urnes per escollir el nou batlle de la ciutat.

Tot està obert i ningú s’atreveix a fer pronòstics –no interessats– del que passarà. No només pel que fa als resultats electorals, sinó també per qui acabarà sent alcalde. Perquè encara que Albiol repetís la victòria del 2011, això no voldria dir que l’actual alcalde tingués la reelecció garantida. I és que tant els partits de l’oposició com alguns que ara no estan representats al Ple tenen, malgrat les diferències que hi ha entre ells, un objectiu en comú: que Albiol no torni a ser alcalde.

Les combinacions perquè això succeeixi no són senzilles, perquè ara, a diferència del 2011, cal tenir en compte un factor que segurament fa mesos poca gent contemplava: l’efecte Ciutadans. Si la formació que presenta Juan Miguel López com a cap de llista aconsegueix uns bons resultats, podria acabar sent la crossa que li faria falta al PP per arribar als 14 regidors que donen la majoria absoluta. Perquè aquest escenari s’acabi complint, però, també cal veure quin resultat és capaç d’aconseguir Albiol. És a dir, si repeteix els 11 regidors o en perd algun, ja que Ciutadans també li pot treure vots. Tot dependrà de fins a quin punt els badalonins fan confiança a aquest partit i què acaba fent una formació que, a escala estatal, fa esforços per distanciar-se del PP.

I si Albiol no és alcalde, qui ho serà? Aquesta és la segona gran qüestió que ara mateix està a l’aire. Fa quatre anys, el PSC (9 regidors), CiU (4 regidors) i ICV-EUiA (3 regidors) no van aconseguir posar-se d’acord per bastir una alternativa. Ara, però, tant Jordi Serra com Ferran Falcó i Àlex Mañas es mostren obertament disposats a arribar a un acord.

Tanmateix, tot indica que a aquestes tres formacions caldrà afegir-hi ERC –es presenta en coalició amb Avancem-MES–, que amb Oriol Lladó al capdavant aspira a tornar al consistori amb força. Serà un cop es coneguin els resultats d’aquestes quatre formacions quan començarà a quedar clar qui podria ser el candidat per substituir Albiol. Evidentment, amb un pacte previ entre totes elles, o com a mínim entre tres, que tampoc s’intueix fàcil.

Per acabar de dibuixar el complex escenari electoral de la ciutat, el Ple de la pròxima legislatura, a més de la possible incorporació de Ciutadans i de la pràcticament segura d’ERC, també pot tenir una nova formació: Guanyem Badalona en Comú. Amb l’activista social Dolors Sabater al capdavant, la formació reuneix militants de la CUP, Podem i Procés Constituent. Caldrà veure si la formació obté representació i, si és així, quin paper decideix assumir de cara als pròxims quatre anys.

I un últim apunt. En el procés participatiu del 9N van anar a votar prop de 50.000 badalonins. Es mobilitzaran el 24M?