Rubén Guijarro Línia

Rubén Guijarro, just després de l’entrevista amb el Línia. Foto: Joanna Chichelnitzky

Tornem a entrar al despatx d’alcaldia de la quarta planta de l’edifici del Viver de l’Ajuntament de Badalona. Ens hi espera el quart alcalde en sis anys. Diuen de Rubén Guijarro que és més gestor que polític, que li agrada més estar a la sala de màquines que a la palestra pública. Però aquest socialista de només 39 anys assegura que s’està adaptant bé a la figura d’alcalde. S’hi troba còmode. No li agraden les càmeres, confessa, però sí les entrevistes. De tarannà reposat, evita els titulars polèmics i les qüestions conflictives a consciència. Sembla una bona recepta per mantenir el fràgil equilibri entre el ventall de partits que l’ha portat fins aquí.

“Ja fa anys que, independentment de qui governi, el resultat és el mateix: bloqueig administratiu i polític. Tant me fa qui sigui el nou alcalde, el resultat serà el mateix”. Ho escrivia Martí Casamajó, membre de Restarting Badalona, al Línia
Crec que és una anàlisi prou encertada, certament. No diré que és la meva, perquè a mi particularment sí que m’importa qui sigui l’alcalde o l’alcaldessa i crec que a la majoria de veïns i veïnes també, i estic segur que el resultat serà diferent. Però més enllà d’això sí que penso que té tota la raó quan diu que Badalona peca d’un projecte de ciutat sòlid. I això ha fet que perdéssim pistonada. La inestabilitat política no hi ha ajudat. En aquesta nova etapa volem trencar amb tot això. Passar pàgina i construir un projecte sòlid de ciutat. Penso en la Badalona que cuida, la que investiga, la saludable, la que fa esport… Badalona ha de recuperar el seu paper en l’entorn metropolità i tornar a ser una referència a Catalunya i a Espanya com ho havia estat als anys 90.

Potser amb un any i mig sense escàndols ni situacions sorprenents ja n’hi haurà prou per millorar el que hereta…
Nosaltres volem ser un govern que governi. Una cosa que sembla tan simple però que a Badalona és tan complicada. Un govern que situï els veïns i les veïnes al centre de la seva gestió. Ja hem dotat de partida econòmica una part del pla de recuperació econòmica i social. Volem una ciutat que no deixi ningú enrere. Una ciutat que, per començar, tingui pressupost. Nosaltres el presentarem aquest desembre. Com volíem fer front a la crisi de la covid sense tenir ni pressupost? Hem de fer que Badalona recuperi el seu lloc.

Vostè és amic de l’exalcalde Álex Pastor. Li ha donat algun consell per a aquesta etapa que ara comença?
Doncs la veritat és que no. Amb l’Álex tenim una relació personal. Ell sap que té tota la meva solidaritat i el meu afecte com a persona, però que també té la meva reprovació com a polític.

No han comentat res sobre la seva nova responsabilitat?
No parlem de política, perquè, repeteixo, té la meva reprovació com a servidor públic. Ell mateix se l’ha autoimposat. Però sí que té el meu afecte personal.

“Una comissió hauria de decidir en 6 mesos què volem fer amb la C-31”

Se sent còmode d’alcalde?
Bé, no sé si és una qüestió de comoditat o no. Em sento molt responsable de fer que la ciutat torni al lloc que mai hauria d’haver abandonat. I a això dedico el 100% del meu temps. Tinc l’honor de representar la meva ciutat. I aquest és l’honor més gran que tindré mai.

En aquestes primeres setmanes, vostè no ha parat d’apel·lar a l’estabilitat i a la governabilitat sòlida. Això depèn de Guanyem…
Guanyem ha de tenir un paper clau en la governabilitat d’aquesta ciutat, sí, però també crec que si el PP abandona el personalisme i pensa realment en la ciutat, també podrà contribuir a aquesta fita de recuperar Badalona.

Per què Guanyem no és al govern? Ells diuen que el PSC els va vetar. És cert això?
El meu paper com a alcalde no és el d’entrar en polèmiques amb cap company del consistori. El que em preocupa i m’ocupa és Badalona. Jo vull mirar endavant.

Sense entendre d’on partim és més difícil mirar bé endavant. Guanyem va dir al Ple de la moció de censura que aquest govern “ni convenç ni il·lusiona”. Què va pensar quan va sentir això?
Que tenia un repte més: el de convèncer-los a ells i a tots els veïns i veïnes que sumin per a aquest nou projecte de ciutat. Per recuperar l’estabilitat i perquè hi hagi un govern que governi.

Rubén Guijarro Línia

Un moment de l’entrevista de Rubén Guijarro amb el Línia. Foto: Joanna Chichelnitzky

Aquest cop Guanyem el va investir sense cap contrapartida, quan fa un any i mig no van ser capaços de posar-se d’acord. Que ara no hi hagués Dolors Sabater a primera línia hi té alguna cosa a veure?
De cap manera. De fet, fa un any i mig hi havia un acord sobre la taula i Dolors Sabater hauria estat alcaldessa fins al 12 de novembre d’enguany, perquè pensàvem que una solució d’esquerres era la millor per tal que la ciutat avancés en un moment com aquell, en plena pandèmia. I jo tinc molt respecte per totes les persones que m’han precedit en el càrrec, òbviament també per la senyora Sabater.

Però en el seu moment li van fer una moció de censura, de la mà del PP, perquè deien que no havia respectat la “neutralitat institucional” que havien acordat quan la van investir alcaldessa. Ara el nou govern també s’ha compromès a respectar aquesta “neutralitat institucional”. Confia en la resta de partits?
Allà on vostès veuen partits jo hi veig onze persones que s’aboquen totalment en el projecte de Badalona. No crec que hi hagi problemes interns, ni molt menys. Em sembla un govern força cohesionat, i així ho està demostrant.

Qui estarà pendent de qualsevol ferida per fer sang és l’exalcalde Albiol. Ha tornat a parlar personalment amb ell des del Ple de la moció de censura?
Sí, me l’he trobat algun cop i hem tingut un tracte correcte i cordial.

Albiol ja els ha desafiat al 2023 a les urnes, en el que sembla que serà una llarga precampanya electoral. L’entesa actual entre vostès, ERC, els comuns i Junts es podria repetir després de les pròximes eleccions?
Ni aquest govern ni aquest alcalde estan en precampanya. Estem ocupats i preocupats perquè Badalona surti de la crisi institucional més greu de la història de la democràcia local en la qual les mentides de l’alcalde anterior ens van posar. No pensem en res més que això. En els reptes del present.

“No hi ha debat sobre mantenir la Unitat Omega de la policia”

Un d’ells és l’enderroc de la fàbrica de la Mobba. La suspensió cautelar de la demolició per part d’un jutge ha fet revifar la possibilitat de conservar una part de l’edifici. És possible?
Ara mateix aquest és un tema judicialitzat. Haurem d’esperar què diu el jutge. Com a alcalde, respectaré el que digui la justícia. Per ara hi ha unes mesures cautelars. Hem de ser prudents. El que sí que crec fermament és que la ciutat ha de tenir una fàbrica de creació cultural, i en això treballarem. Si ha de ser a la Mobba o no ara mateix no és una decisió que pugui prendre ni l’alcalde ni el govern. L’haurà de prendre un jutge i hem d’esperar-nos que ho faci.

Un altre dels temes candents és el cas del Sant Josep. El nou govern ha fet alguna gestió per desbloquejar el precinte del pavelló o per trobar una alternativa per a aquesta entitat?
Tots volem que el Sant Josep torni a casa. Ara bé, hem de ser conscients de la situació. Aquest govern s’ha ofert al Sant Josep per fer les gestions necessàries i fer de mediador amb la propietat per tal de trobar una solució adient. I tant de bo això passi perquè el Sant Josep torni a casa seva. Estem fent gestions que estic encapçalant jo mateix com a alcalde, però permetin-me que sigui prudent en aquest sentit. Esperem a veure com acaben quallant.

Un altre dels grans reptes és la transformació de la C-31…
Aquest és un debat que s’ha de prendre seriosament. S’hauria de constituir una comissió que ho treballés, conformada per l’Ajuntament de Badalona, pel de Sant Adrià, per la Generalitat, per l’AMB, pels agents socials, per les plataformes de la societat civil… I que es donés un termini de temps suficient per poder projectar quina idea tenim sobre això… 6 mesos, si ho volen. Hi ha d’haver un horitzó. Cal projectar quin ha de ser el futur d’aquesta infraestructura, que ha de passar necessàriament per la seva transformació.

Els veïns fa molts anys que reben promeses que no avancen…
Sé molt bé com se senten els veïns, perquè no crec que hi hagi cap regidor d’aquest Ajuntament que visqui tan a prop de l’autopista com jo, per la qual cosa sé molt bé què és viure al costat d’una autopista. Sé molt bé què significa haver de tenir les persianes abaixades i les finestres tancades en ple estiu per no sentir el soroll. Sé molt bé què és tenir el balcó amb dos dits de pols, o no deixar que el meu fill hi surti. O no poder prendre un cafè a fora perquè no és agradable.

Rubén Guijarro Línia

Rubén Guijarro, entrevistat pel Línia. Foto: Joanna Chichelnitzky

“No crec que hi hagi cap regidor d’aquest Ajuntament que visqui tan a prop de la C-31 com jo, per la qual cosa sé molt bé què és viure al costat d’una autopista. Sé molt bé què significa haver de tenir les persianes abaixades i les finestres tancades en ple estiu per no sentir el soroll. Sé molt bé què és tenir el balcó amb dos dits de pols, o no deixar que el meu fill hi surti. O no poder prendre un cafè a fora perquè no és agradable”

Què pot prometre als veïns a curt termini?
A banda de la comissió que els comentava abans, que ha de pensar el futur de l’autopista i preparar la seva transformació, també hem de pensar en el mentrestant. Quant temps fa que sentim que es canviarà el paviment? Doncs això ha de ser una realitat com més aviat millor. Quant temps feia que el radar no funcionava? Per què parlem d’autopista? Per què en aquest mentrestant no es fa via urbana i passem de 80 a 50 km/h? Els veïns i les veïnes ho agrairan. Ho agrairem. Aquestes són les coses que en aquest mentrestant podem impulsar, i aquest és el meu compromís. Com a veí i com a alcalde, òbviament.

Pel que fa a les Tres Xemeneies, la possible implementació del Catalunya Media City, un pol de producció audiovisual, és compatible amb el projecte del Hub del Coneixement i la Pau que proposava Màrius Rubiralta?
Ben segur que sí. Hem de fer que siguin compatibles. De totes maneres, haurem de veure com acaba tot i com es plasmen finalment aquestes idees o aquests projectes. Tant a l’Ajuntament de Sant Adrià com al de Badalona ens agradaria que hi hagués realitat en tot plegat. Que es pogués plasmar de veritat. De moment hem anat sentit la música, però ens agradaria que hi hagués edició del disc, si em permeten l’analogia. I per aconseguir-ho Badalona ha de deixar d’estar aïllada. Hem de recuperar les relacions amb les ciutats del nostre entorn, amb l’AMB, amb la Diputació, amb la Generalitat i amb el govern d’Espanya. I ja les estem recuperant.

Recentment naixia la Coordinadora Veïnal del Baix Besòs, que precisament vol revertir el greuge comparatiu en inversions amb el Baix Llobregat…
Estic encantat que hi hagi iniciatives com aquesta. Tenen tot el meu suport, i així els hi he traslladat. Només de la mà de la societat civil podrem avançar.

“No caldrà que jo demani la dimissió a Carneado si li obren judici oral”

Vostè també defensa la polèmica Unitat Omega de la Guàrdia Urbana, a diferència d’alguns socis de govern seus…
Cap membre d’aquest govern ha qüestionat la seva utilitat policial. El que s’ha criticat, i ho comparteixo, és el seu ús polititzat. Són dues coses diferents. El fet que hi hagi una unitat de reforç i d’intervenció planificada a la nostra policia no és nou. És de l’any 2003. Aquí ningú ha inventat res. I la té Santa Coloma, l’Hospitalet, Cornellà… Per dues raons: la protecció dels veïns i les veïnes i la protecció de la pròpia policia, que és qui ens protegeix a nosaltres. En aquest sentit, no hi ha debat pel que fa a mantenir una unitat de reforç i d’intervenció planificada.

Precisament l’actual responsable de Govern i Seguretat Ciutadana, el regidor Christian Carneado, podria haver de respondre davant la justícia pel cas de les antenes de telefonia il·legals. Si s’obrís judici oral i se cités Carneado com a acusat, li demanaria la dimissió?
[Pensa] Crec que no li hauria de demanar, perquè el senyor Carneado és suficientment responsable per saber quin és el seu moment, qui representa i com actuar. No caldrà que jo li demani.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram