Foto: Arxiu
L’amor estimula el nostre cervell. És una cosa que podíem imaginar. Però depenent de com sigui aquest amor, activa una part o una altra del cervell, i això canvia molt. Un grup d’investigadors finlandesos de la Universitat d’Aalto ha comprovat com l’activitat cerebral varia en funció de l’afecte, i ho ha fet a través d’imatges de ressonància magnètica funcional.
L’experiment ha consistit a mesurar l’activitat cerebral de diverses persones mentre parlaven de relacions amoroses de diferents tipus. L’activitat més intensa la va provocar l’afecte pels fills, que genera un sistema de recompensa al cervell que no és comparable amb cap altre afecte.
Un resultat sorprenent per als investigadors és l’amor que sentim pels animals, especialment quan conviuen amb nosaltres. Totes les formes d’amor interpersonal s’associen a la cognició social i mostren diferents nivells de profunditat. L’afecte pels animals o la natura no adquireix aquesta categoria, llevat que visquem amb l’animal. En aquest cas, el sentiment creix i s’acosta molt, per tipus d’amor i intensitat, al que podem arribar a sentir per una persona propera.
