Toni Salvador, coordinador del CB Santa Coloma, i César Gómez, jugador del sènior de Copa. Foto: Toni Delgado
La memòria i els records són universos canviants i curiosos. “En César i jo només ens portem quatre anys. I, ostres, jo no el recordo tan jove com era quan em va entrenar a infantil perquè per a mi era una figura d’autoritat. Algú molt compromès que es prenia les coses seriosament. Un exemple. I ho continua sent”, confessa, divertit, Toni Salvador, coordinador dels 16 equips del CB Santa Coloma. Al seu costat, César Gómez, jugador del primer equip, de Copa Catalunya, somriu mentre s’acarona la barba. Va disfressat de sardina. És Carnestoltes, malgrat que, malauradament, a l’All Star 2025 de la Super Copa de Cerdanyola no s’hagi notat gaire.
Fa anys que Salvador i Gómez són grans amics que comparteixen la passió pel bàsquet i l’entitat colomenca. És una institució singular. Gairebé tots els jugadors del primer equip són del planter. Molts podrien jugar en una categoria superior i ni es plantegen canviar d’aires.
“Som un grup d’amics”
“Amb una química i un vincle així, sentim molt més el triomf i digerim millor la derrota perquè ens donem suport a dins i a fora de la pista. Som un grup d’amics que intenta buscar l’equilibri entre passar-ho bé, estar còmodes entre nosaltres i competir al màxim. Malauradament, aquest curs se’ns estan complicant els finals de partit i n’hem perdut uns quants en els últims moments”, dissecciona Gómez.
“El primer equip coneix els jugadors del Premini B, per exemple. Aquí ens coneixem tots. La familiaritat és el nostre gran tresor”, celebra Salvador, molt orgullós de la filosofia del club. Fa una pausa i comparteix una reflexió sobre els infants i adolescents. “Se’n parla molt del dèficit d’atenció i al club som uns privilegiats perquè són apassionats, gaudeixen amb els amics i se centren molt en allò que els diuen els entrenadors. Sincerament, crec que a vegades menysvalorem la canalla i, quan els dones valor i iniciativa, sempre responen. N’estem molt contents”, destaca.
Crec que a vegades menysvalorem la canalla; si els dones valor i iniciativa, responen”, diu Salvador
Gómez i Salvador han vingut a l’All Star de la Super Copa per veure Merche Carrillo, jugadora del Draft Gramenet i també entrenadora del CB Santa Coloma. “Que no t’enganyi el Cèsar… La Merche és la seva parella”, desvela, entre riures, en Toni, que va conèixer Carrillo en el campus de la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ) de Tortosa. S’hi van fer molt bons amics. Ara tots tres són entrenadors del campus.
Merche Carrillo
“La Merche és una persona molt oberta que es fa estimar molt i amb grans aptituds de lideratge, gestió i direcció d’equips. Forma part de la seva personalitat i naturalesa”, la retrata el coordinador del CB Santa Coloma. Malgrat que ara es veuen “una mica menys”, sempre acaben trobant una estona per compartir, sobretot al club. “Al final, el bàsquet és una excusa per estar amb la teva gent”, afegeix Salvador.
És el torn de Gómez, que no perd el fil del seu discurs ni del partit. “La Merche m’ha ensenyat molt a valorar l’ara. Sovint, o directament sempre, pensem en què passarà en el futur o què hem deixat de fer. I, ostres, som aquí. Gaudim del moment al bàsquet i a la vida”, agraeix el jugador colomenc.
Gómez reivindica que el paper de la pivot va més enllà de les estadístiques. “No són només els punts o els rebots que hi aporta, sinó la intimidació, els espais que allibera o la diferència física a la Super Copa. És una jugadora que afavoreix i busca sempre la cohesió en un grup”, afegeix el basquetbolista.
Dídac Arredondo
Un altre gran amic de Carrillo no ha pogut venir a veure-la a l’All Star: és Dídac Arredondo, director tècnic del CB Santa Coloma i entrenador del cadet A del Club Joventut de Badalona. Arredondo i Salvador, el coordinador del conjunt colomenc, prenen les decisions entre els dos. “Potser jo em dedico més a l’aspecte organitzatiu: horaris, partits, canvis d’entrenament, material… I el director tècnic pren decisions més tècniques, com la línia tàctica del club, l’etapa formativa…”, exposa el coordinador.
Encara queda un altre gir de guió en aquest reportatge. “En Dídac i jo som molt amics. De fet, som companys de pis i, com no ens veiem durant el dia, perquè tots dos tenim la nostra feina, a vegades tenim reunions a altes hores de la matinada. Vull aprofitar la vida al màxim. Ho vaig aprendre de la Merche”, assegura Salvador.
