Núria Martínez

Núria Martínez amb la samarreta del BF Sant Adrià. Foto: Manel Expósito

“Malgrat que el bàsquet sigui la meva vida i em faci llàstima deixar-ho, tinc clar que encerto iniciant una nova etapa”, declarava Núria Martínez (Mataró, 1984) a Cronómetro de Récords, dies després d’anunciar la seva retirada.

Fins ara, l’últim partit de la base mataronina havia estat amb l’Uni Girona, la final de la Copa de la Reina de Salamanca perduda per 76-58 contra el Perfumerías Avenida, l’amfitrió. El 8 de març de 2020, el darrer cap de setmana abans que es decretés l’estat d’alarma, el Pavelló Multiusos Sánchez Paraíso havia estat testimoni de l’adeu d’una referent. Quatre mesos més tard, Núria Martínez comunicava que es retirava. Durant la pandèmia va ser mare: la Gal·la ja té vuit mesos.

Els perfils que li va fer la premsa s’hauran d’actualitzar en un futur perquè diumenge passat la base, jugadora del Bàsquet Femení Sant Adrià des del passat 17 de juny, va tornar a jugar al Pavelló Ricart. Ho va fer contra el GEiEG Uni Girona a la Lliga Catalana LF2 i amb victòria (73-65). Martínez va anotar tres punts en 21 minuts.

“Aquesta [per la passada] ha estat la primera setmana en què he pogut entrenar-me a un ritme més o menys alt després de la lesió al bessó. És el primer partit després de molt temps i encara he d’adaptar-me. Sempre és un plaer tornar a les pistes”, va declarar a Televisió de Badalona 444 dies després d’anunciar la seva retirada. 560 dies, més d’un any i mig, havien passat des del seu últim partit.