El màxim dirigent de la Penya ens rep quan falten pocs dies perquè es compleixin tres mesos de la seva arribada al club. Parlem del present i del futur esportiu verd-i-negre, però també tenim temps per repassar aspectes institucionals i la relació que l’entitat ha de tenir amb la ciutat.

Quin balanç fa del seu primer trimestre com a president del Joventut?
Ha passat tot molt ràpid. Primer vam haver d’acabar la temporada i per sort l’equip es va salvar guanyant els tres darrers partits a casa. Ara el que toca és planificar el curs que ve, tot i que el vessant esportiu és el que menys em preocupa perquè sempre ho hem fet bé. Estem treballant per generar i aconseguir els recursos per potenciar tot el que fem, des del primer equip fins al planter. Els tres mesos han passat volant, perquè han passat moltes coses i estic satisfet perquè crec que estem avançant. Sóc raonablement optimista.

Esportivament, salvació a banda, l’equip tornarà a jugar a Europa després de set temporades. Quin és l’objectiu d’aquest retorn?
Diferents aspectes. Fonamentalment, donar més partits als socis, que tinguin l’oportunitat de conéixer equips i jugadors que normalment no poden veure. Però això també ens permetrà augmentar el ritme de competició i donar oportunitats als més joves en una competició sense el dramatisme de l’ACB.

El fet de jugar competició europea suposa més diners gràcies als ingressos de taquilla i també fidelitzar l’afició.
Sens dubte, i això ens permetrà créixer, que és el que perseguim. No volem que el nostre dia a dia sigui el de la supervivència, sinó que volem créixer i tornar a competir al màxim nivell sense perdre la nostra identitat de planter i de generació de talent. Hem de poder generar més recursos, tot i que som conscients de les nostres limitacions. Ens agradaria que jugadors com Álex Suárez o Guillem Vives, que han marxat joves, juguessin més temporades aquí.

Parlant d’Europa, la participació a la Champions xoca amb la Lliga Catalana ACB. Han tractat aquest tema amb la Federació catalana de bàsquet?
Sí, és un tema que s’ha parlat i hi ha una coordinació amb el calendari d’ACB. No ens hem classificat per a la Champions per mèrits esportius i això ens condemna a jugar la fase prèvia i començar abans. Però segur que trobarem una solució. Per part nostra, la Lliga Catalana no perilla.

El curs passat l’equip va patir i de cara al que ve, si se superen les prèvies, hi haurà com a mínim 14 partits més. Això implica dissenyar una plantilla més llarga?
O que hi hagi jugadors que facin un pas endavant i tenir més protagonisme. La nostra idea no és fer una plantilla molt més extensa de la que hem tingut la temporada 2016-17, sinó que tinguem l’oportunitat que els jugadors que no tenien tants minuts puguin jugar en un molt bon nivell competitiu. Per als jugadors és molt més divertit jugar que entrenar i volem augmentar el nostre nivell sense cremar ningú. Si un jugador està jugant 28 minuts a la lliga, no cal que en jugui 28 a la Champions. Ja ho hem parlat amb el cos tècnic. Això permet tenir tothom endollat i amb el ritme de competició adequat.

Fins ara han arribat Birgander i Ruoff i encara queden per resoldre els casos de Miralles, Jordan, Bogdanovic i Gielo. En quin punt estan les negociacions?
El cas de Miralles és diferent. Per circumstàncies personals no sabem si continuarà jugant o no. Dels altres tres noms puc dir que estem negociant i que ens agradaria que continuessin, sempre i quan les condicions fossin assumibles per part nostra. La situació és fluida i hi ha contactes diaris, però no estic en una posició ni per garantir ni per descartar res, però voldríem mantenir el nucli de l’any passat. Seria bo començar el curs amb la feina que es va fer l’any passat tot i que dos pilars com Albert Sàbat i Alberto Abalde no seguiran. Espero que siguin molt feliços i que juguin a molt bon nivell en tots els partits excepte en dos.

Un altre dels punts de l’actualitat és la composició de la lliga, ja que els grans opten per una ACB amb menys equips. Quin model de lliga interessa a la Penya i quins aliats té en aquesta lluita?
Si jo pogués triar… 22 equips, doble volta i play-off. [Riu]. Hi ha molts factors a l’equació, Eurolliga i altres competicions europees i, a partir d’ara, les finestres FIBA. La Penya està molt còmoda amb el format actual, però hi ha altres clubs amb circumstàncies que volem entendre, alhora que ells també han d’entendre les nostres. Sembla difícil mantenir-la amb 18 equips, així que el que toca és buscar un punt d’equilibri en el qual tots ens sentim poc incòmodes, perquè la solució perfecta no existeix. Les negociacions són complexes, perquè també hi entren la Federació Espanyola, el Consell Superior d’Esports i la Comissió Nacional del Mercat de la Competència pel cànon competitiu.

Parlem del talent que es genera al club, perquè un any més, el planter ha aconseguit títols. Que els jugadors de la base tinguin a la vista l’horitzó del primer equip és la clau per retenir el talent?
És que aquest és el nostre factor diferencial. El que nosaltres diem als jugadors és que si s’esforcen i tenen talent, tindran l’oportunitat. Aquí no hi ha un sostre de vidre que no es pot traspassar, el sistema està dissenyat perquè els jugadors assoleixin el seu màxim potencial al primer equip. Aquest és el trajecte que proposem. Potser altres clubs tenen millors instal·lacions o donen molt més material, però aquí des de la base es treballa amb tècnics de gran nivell i generem talent i el posem a jugar. És el que hem fet sempre.

Una altra bona notícia de l’últim curs és el sènior femení, que ha pujat a Copa Catalunya. Jugar competició estatal és un objectiu a curt termini?
No vull parlar de curt termini, però sí que és un objectiu. Hi ha diferents maneres d’arribar a Lliga Femenina 2. Es pot comprar una plaça i fitxar l’equip sencer, però això no és el que fa la Penya i, de la mateixa manera que generem talent per al bàsquet masculí, volem fer-ho per al femení. És un objectiu, sens dubte, però això no s’assoleix en poc temps. Volem ampliar la base perquè comencin a sorgir jugadores que alimentin els equips, des de baix cap a dalt, i un cop consolidats ja es podria pensar en reforços, però el creixement ha de ser orgànic.

A finals del mes passat van anunciar que la vinculació amb el CB Prat queda en stand by. Què ha portat a aturar aquesta relació després de 13 anys?
Estem molt contents de la relació que hem mantingut i em consta que ells també ho estan. Molts jugadors han debutat al primer equip després de passar pel Prat i ells han deixat de ser un equip EBA per consolidar-se a LEB Or, per la seva bona gestió i pel talent que els hem cedit. Ara, però, es donava la circumstància que no vèiem clarament quins jugadors podíem enviar-hi. Seguir per seguir no tenia sentit. Ens vam reunir amb el president del Prat i de comú acord i en els millors termes possibles hem decidit aturar-ho. Ja veurem què passa el curs 2018-19.

Més enllà de la relació amb els vinculats, quina voldria que fos la relació amb els altres clubs de la ciutat? Molts cops hi ha queixes perquè hi ha la sensació que la Penya s’ho emporta tot.
Com a club formem part del Badalona Bàsquet Base (BBB), on hi ha tots els clubs de la ciutat. Badalona és un cas únic en el món, amb tants i tants clubs en una ciutat com aquesta. Tot i això, crec que és una evidència que la Penya és el més gran de tots, i si fem servir una metàfora ferroviària, som la locomotora, però com més vagons hi hagi i aquests vagin més plens, molt millor. Ho crec de debò, no és un posat institucional. També considero que si les coses ens van bé, els anirà bé a la resta de clubs, els més menuts voldran jugar a bàsquet. Si la Penya està a baix nivell o desapareix, el bàsquet a curt o mitjà termini a la ciutat minvarà. Sempre cal un referent en la màxima competició. Quan clubs com Minguella, el Círcol o el Sant Josep volen captar talent és vital tenir un referent a la ciutat, perquè els estímuls que reben els joves als mitjans són el futbol, el Barça i Messi. Si no fem de contrapès, la marea de bàsquet que hi ha a la ciutat baixarà. M’agradaria evitar greuges. Que no pensin que els traiem el talent, que ho vegin com una confirmació de la seva bona feina.

La sensació de greuge també la tenen clubs d’altres disciplines. Durant la negociació del conveni del CF Badalona amb l’Ajuntament, aficionats i socis deien que a la Penya se li ha posat tot més fàcil. Què en pensa?
Prou feina tinc a casa meva com per mirar a casa dels altres… No estic gaire d’acord amb què ho tinguem tot fàcil. Al cap i a la fi, un és ric o és pobre en funció de les comparacions amb altres. Gran Canària, València o Baskonia tenen moltes ajudes. En la meva opinió, per a Badalona, que hi hagi una entitat com la Penya és de vital importància i no pot desaparèixer. La ciutat té molts problemes, moltes carències, però aquests seguirien existint encara que no existís el Joventut, de manera que és lògic que l’Ajuntament col·labori per ajudar que puguem sobreviure. Alhora, nosaltres també hem de tenir la casa ordenada per ser el més autosuficients possible en un món, el de l’esport professional a l’estat espanyol, que viu del mecenatge.

Sigui com sigui, també han signat l’acord de viabilitat amb l’Ajuntament, que fa que hi hagi un representant del consistori al Consell d’Administració. La casa no estava prou ordenada?
Fins ara estava al màxim d’ordenada possible i la nostra voluntat és que ho estigui encara més. L’entrada de l’Ajuntament al Consell ha estat una manera més de visibilitzar el compromís del club amb la ciutat i de la ciutat amb el club. Si algú ho va entendre com una fiscalització absoluta, no és així. El missatge que es volia transmetre és que la Penya és important per a la ciutat i és lògic que l’Ajuntament tingui algú que estigui al cas de com és el dia a dia del club, tot i que no vingui cada dia a les oficines.

Seguim desgranant l’acord amb l’Ajuntament. En quin punt es troba la compra dels terrenys esportius de Mas Ram per part del consistori?
Complint els tràmits administratius necessaris en aquesta mena d’operació. S’han demanat taxacions i informes i segueix el seu camí. Hem fet una oferta de venda i els tècnics municipals han fet una visita d’inspecció per comprovar l’estat de les instal·lacions. Nosaltres hem taxat el conjunt en 2,3 milions d’euros i l’Ajuntament va fer la seva pròpia taxació, que estava lleugerament per sota d’aquesta quantitat, però hi ha altres condicionants a l’operació. No és una compra que s’hagi de resoldre en un termini curt de temps.

Parlant d’operacions, molts clubs esportius a l’Estat espanyol han patit una crisi i han hagut de vendre patrimoni. Durant la seva presidència es duran a terme més operacions urbanístiques?
Els terrenys de Mas Ram han estat propietat del Joventut des de fa molts anys i nosaltres no hem comprat res per fer negoci, simplement hem realitzat un actiu. No tenim cap intenció de fer cap mena d’operació urbanística més. Una altra cosa és que sorgeixi una oportunitat, encara que tampoc l’estem buscant. La nostra prioritat per augmentar els recursos és amb la comercialització de tot el que significa la Penya.

Seguim parlant d’economia. Ara mateix quin deute té el club amb Hisenda i quin és el full de ruta que s’ha dibuixat per pagar-lo?
Hem aconseguit signar un acord singular amb l’Agència Tributària per als pròxims vuit anys. En cadascun d’aquests haurem de pagar aproximadament uns 400.000 euros, de manera que afegint-hi interessos, ajornaments i altres conceptes, estaríem parlant d’una suma total de tres milions llargs. Ara està ordenada, però a banda hi ha els pagaments corrents d’IVA o d’IRPF.

Això implica que calen més fonts d’ingressos. Una de les principals pot ser els patrocinis. S’ha concretat si el nom de l’Ajuntament sortirà a la samarreta del primer equip?
És una de les alternatives. Tant la nostra voluntat com la de l’Ajuntament és complir amb tots els passos legals que cal complir i els requeriments, de manera que és una opció, però no és l’única. L’objectiu del consell no és pidolar a l’Ajuntament. Creiem que han de col·laborar amb nosaltres, però també hem de saber maximitzar els nostres recursos.

Una altra possibilitat seria tornar a acollir espectacles o esdeveniments no esportius a l’Olímpic. En tornarem a veure aviat?
Sí, encara que tinc problemes per definir ’aviat’. L’Olímpic té llicència per a activitats esportives, de forma que altres esdeveniments ja tenen una limitació pel que fa a la quantitat. Crec que en les darreres converses amb els tècnics es va parlar de poder acollir fins a 12 esdeveniments no esportius a l’any. Tenim un informe favorable dels Bombers en aquest sentit i ara falten petites actuacions que cal executar i verificar. Després, per a cada espectacle, caldria una autorització especial. Que una instal·lació com aquesta només s’obri 16 cops a l’any és una barbaritat. Per fer grans concerts hi ha dues possibilitats, Olímpic i Sant Jordi, i pel que fa a les comunicacions no hi ha color. Hem de ser capaços d’haver-ho aconseguit l’any que ve.

Per acabar: el seu predecessor Jordi Villacampa va presidir el club durant 18 anys. Es veu aquí el 2035?
Em jubilo [Riu]. No em poso terminis. Sé que tinc un mandat i molta feina per fer. El que volem és reconduir la situació, perquè fa anys que la Penya està donant males notícies, i volem que això canviï i que comencin a passar coses bones.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram