Marta Molina

Marta Molina, jugadora i entrenadora del Círcol. Foto: Isabel Marcos

“Bad Bunny té cançons que encaixen amb tots els meus estats d’ànim. N’hi ha una, Te deseo lo mejor, que sempre em regala pausa i pau interior. Un parèntesi”, confessa Marta Molina (Badalona, 1997). La jugadora del sènior i entrenadora del cadet femení de nivell B del Círcol sembla una persona eternament inquieta i moguda en tots els sentits. D’aquelles que contagien energia, autocrítica i autoconfiança, i que sempre estan disposades a ajudar.

Es nota que està enamorada del bàsquet. Un amor que sempre ha viscut defensant la samarreta d’entitats de la seva ciutat (Col·legi Maristes Champagnat, BBC, Círcol, CB Sant Josep i AE Minguella). Cap se l’estima més que el Círcol, on, com es va anunciar aquest dimarts, continuarà la pròxima temporada. Serà el seu sisè en la seva segona etapa. La desena temporada en total al club que li ha canviat la vida. “Amb 14 anys, quan em vaig apuntar a l’esplai Xirusplai, que és una secció de l’entitat, vaig descobrir que volia ser monitora. I quan vaig complir aquest somni, també aquí, vaig saber que havia de ser mestra”, recorda, entusiasta.

“Gènere i Sexualitat hauria de ser una assignatura obligatòria a l’escola”, assegura

Molina és professora d’anglès a Primària a l’Escola Betúlia i tant ella com l’altre professor de l’assignatura, Ramon Domeng, també entrenador al Círcol, tenen clar que el millor aprenentatge és el vivencial i que l’alumnat ha de participar molt a les classes. Fan servir una metodologia que han batejat com a racons. “A cada racó es treballa una habilitat en anglès: el teatre, on potser han d’acabar d’escriure un diàleg i al final de la classe l’han d’interpretar; els jocs, amb propostes amb vocabulari i estructures…”, detalla.

Encara se li posa la pell de gallina quan recorda l’èxit de la xerrada de gènere i educació que va fer a les famílies d’alumnes fa uns dies. La badalonina no va poder passar de la tercera diapositiva perquè els pares i les mares no paraven d’acumular dubtes i inquietuds. “Tothom s’hauria de formar en aquest àmbit i Gènere i Sexualitat hauria de ser una assignatura obligatòria a l’escola”, reivindica.

No sempre es té clar quina diferència hi ha entre sexe i gènere. Molina ho explica d’una manera molt gràfica: “El sexe són les característiques biològiques d’una persona i que estan definides pel seu òrgan sexual. Mentre que el gènere és una construcció social d’allò que es considera masculinitat o feminitat”.

Té molt clar que estem vivint en “un miratge d’igualtat” i que cal un suport real i no pas des de la distància: “Les publicacions a les xarxes socials el 8-M o a favor de l’esport femení sense invertir-hi són insuficients. Tampoc n’hi ha prou amb posar partits a la tele de bàsquet femení. Fa anys pagava per jugar al sènior quan els nois no ho feien, i això continua passant a molts clubs”. Molina també creu que hi ha una manca de compromís. Ho pateix al bàsquet. Ha dirigit jugadores excel·lents i molt puntuals que no es queixaven mai, i altres que remugaven perquè potser no volien doblar amb un altre equip de l’entitat.

“Si el pare i la mare es queixen, l’esportista també ho farà”, adverteix Marta Molina

“Al final formes part d’un club i també has d’ajudar als altres equips, no només al teu. És el que penso. No m’entra al cap, per exemple, que algú pugui deixar el grup a mitja temporada perquè s’ha cansat. Potser perquè a mi a casa m’han ensenyat que als entrenaments no es falla mai”, defensa l’entrevistada, que odia les excuses: “Com saps que tindràs un examen amb antelació, pots organitzar-te millor. Has d’assumir que formes part d’un equip i que les teves accions afectaran la resta”.

Ella té clar que ajudarà en tot el que calgui al Círcol. Per això entrena en els campus i ha estat voluntària en algun 3×3. Aquesta temporada ha fet de taula en partits de premini i mini, i ho ha passat malament sentint i veient algunes de les reaccions de les famílies dels jugadors i jugadores: “Si el pare i la mare es queixen, l’esportista també ho farà. El respecte i els valors no són només innegociables a la pista, també a la grada. La funció del públic és animar”.

“Mai havia vist La Plana tan plena com aquest curs amb el sènior masculí, que ha fet una temporada històrica. Nosaltres, però, no hem tingut massa públic… Convidava les meves amistats i no hi fallaven mai”, exposa Molina. Sí que hi va haver “una notable” assistència als últims dos partits, decisius per evitar un descens a Tercera Catalana que l’equip no va poder esquivar. “Em dol haver baixat, però ja és passat. El bàsquet és constància i treballar, treballar i treballar, i aquest és l’únic camí per recuperar la categoria”, conclou.