Foto cedida
“Quan era més jove, a vegades em costava gestionar els nervis i les emocions, i no perdre l’atenció durant la competició. Si estàs tensa, potser no et sortirà el teu millor cop ni tampoc el més senzill”, reconeix Maria Ballester (Sabadell, 1995), palista del Club Tenis Taula Badalona i infermera.
Ets la referent de les teves companyes. Com les ajudes i guies?
Intento ser un exemple per al grup. Fa anys podia arribar a empipar-me molt, i ja no tornava a recuperar la calma i se m’escapava el partit. Amb el temps, aprens que, vagin com vagin les coses i per molt complicada que sigui la situació, els nervis no poden descentrar-te ni fer que donis res per perdut. Em fixava molt en com es comportaven i competien companyes i rivals, que molts cops remuntaven partits gairebé impossibles.
Entenc que ha estat un procés i que molta gent t’ha acompanyat en el camí. Què t’ajuda a concentrar-te abans de competir? Com t’actives?
Visualitzar els problemes que poden sorgir durant el partit i, sobretot, fer un bon escalfament muscular. Si tens els músculs relaxats, et costarà arrencar i quan estiguin bé, potser ja hauràs perdut un o dos sets.
El club t’ha tornat a fitxar. La pandèmia et va impedir debutar amb el CTT Badalona l’any 2020.
És cert. Havia d’estrenar-me després de fer un viatge. Vaig tornar el 7 de març i poc després es va decretar l’estat d’alarma.
Et va costar gaire decidir-te a tornar a acceptar la proposta fa uns mesos?
La veritat és que no. L’any passat tenia més temps i em vaig plantejar tornar a entrenar-me una mica, però ara treballo molt més i arribo fins a on puc. Els partits són els caps de setmana i en alguns no hi puc anar perquè soc infermera. A més, estic estudiant un postgrau, que també m’exigeix molta dedicació.
Quin ritme de vida! I qui et va convèncer per incorporar-te al CTT Badalona?
En Joan Nogueras, que m’havia entrenat durant molts anys a l’entitat on em vaig formar, el Club Falcons Sabadell. Em va preguntar si volia donar-los un cap de mà amb l’equip i ajudar i motivar les companyes més joves. I vaig acceptar la seva proposta.
“Amb el temps, aprens que, vagin com vagin les coses, els nervis no poden descentrar-te”
Vas passar un període de dol per no poder entrenar-te ni jugar al tenis taula o ja havies assumit que era una etapa que s’havia acabat?
No vaig passar cap dol perquè sortia de la feina esgotada i no hauria pogut aguantar el ritme de tres entrenaments setmanals. A més, amb el temps i les circumstàncies, perds una mica la motivació.
Vas acceptar la situació i vas primar la salut.
No volia anar atabalada ni tampoc fer-ho sense donar-ho tot. Hi ha molta gent que potser ho deixa i hi torna al cap d’un temps. Ara el que m’està costant és acceptar que ja no estic al mateix nivell físic ni de joc.
El club ha recuperat aquesta temporada la secció femenina, que havia tancat per manca de recursos.
Una notícia excel·lent. És el primer any a l’entitat de la Núria Macià, juvenil i amb qui havia jugat al Club Falcons Sabadell. La veig molt més centrada, segura i madura. La Marina Bueno fa molt equip, és una líder emocional i una germana gran per a la resta. La Mariona Bachs està en una fase de formació i experimentació.
Quan et vas enamorar del tenis taula?
Amb uns 10 anys i gràcies al pare, el Joan Carles, a qui sempre li ha encantat i m’apuntava a l’exhibició de Festa Major. Hi tenia traça i vaig acabant apuntant-me a tenis taula. I molt poc després, es va animar la meva germana Sara. Vam començar al Club Falcons Sabadell.
Sempre t’ha agradat ajudar les persones?
És una manera de ser i de fer. Des de petita vull ser infermera i també va influir que la meva cosina, la Salut, estudiés el grau. La veritat és que mai havia pensat que volgués ser infermera per ajudar la gent, però és així. La recuperació d’un pacient t’omple moltíssim. És un ofici on mai deixes d’aprendre i la unió de l’equip i l’experiència són claus. Soc molt afortunada.
