Irene Medel, escorta del Draft Gramenet. Foto: Toni Delgado
El temps desxifra moltes frases que no vam entendre en el seu moment. “Quan sortiu de la Blume, us penseu que el bàsquet ho és tot i no us adoneu que, en realitat, és el menys important de les coses importants”, li va dir un dia, fa anys, Javi Torralba a Irene Medel (Logronyo, 1999), que no va entendre res.
Ara, l’escorta del Draft Gramenet té clar que Torralba, entrenador del Segle XXI a qui visita almenys un cop l’any, tenia tota la raó del món. “En aquell moment no em podia imaginar el que m’esperava… Durant els últims dos anys el meu estat d’ànim ha depès del bàsquet. Estava malament, i, amb el temps, he percebut que fins i tot ho vaig passar pitjor del que creia. No trobava el meu lloc perquè no podia jugar a bàsquet, el meu món des de petita”, confessa, emocionada, Medel.
El passat 5 d’octubre, a la Bastida i contra el CEE Sant Gervasi, la jugadora de Logronyo va tornar a sentir l’ordre que tantes vegades s’havia imaginat: “Irene, a la pista!”. I la Irene va tornar a competir després de 1.001 dies de baixa i d’un viacrucis amb el genoll, en què ja porta tres operacions —juliol de 2022, el 27 de març de 2023 i el 24 de gener de 2024—.
La prèvia
La nit anterior va dormir molt bé i va arribar al pavelló tranquil·la i amb nervis positius. A la grada hi tenia la família, les amistats, la parella i els fisioterapeutes. “L’únic que no volia era llençar tirs lliures perquè em semblava un moment massa íntim i solitari per al primer dia. I en vaig llençar dos… I els vaig anotar!”, explica, divertida.
Se sent “molt orgullosa” d’haver tornat a les pistes i del “gran” treball interior que ha fet, i està molt agraïda al seu entorn, que l’ha ajudat molt. Medel té més paciència amb ella mateixa que mai, està més tranquil·la i s’ha posat menys pressió.
“Tinc una relació més sana amb mi mateixa. Vaig arribar a ser molt dura amb mi. No era jo. Em vaig convertir en la meva millor amiga i, alhora, en la pitjor enemiga. A poc a poc, començo a conèixer-me més i gestiono millor les emocions i els errors dins i fora de la pista”, s’obre la basquetbolista de Logronyo. Abans d’aterrar a Catalunya i d’agafar accent català, va jugar a Divino Maestro, Maristas i Clavijo.
Cada persona és un món i actua com creu o pot. Medel considera que és important donar-se el temps necessari per estar malament, sense deixar d’entendre que no sempre es pot estar així. “El teu entorn no té cap culpa de la situació i pateix per tu. A més, és bàsic crear el teu propi espai”, afegeix.
Un repte doble
Quan pitjor ho passava era a la nit. Medel no podia dormir perquè era quan més mal li feia el genoll. El repte era doble: no volia tenir dolor —ara en té el normal després de passar un temps sense competir a entrenar-se tres cops i jugar un partit cada setmana— i decidir a la pista si continuava competint o no.
“Estic jugant malament? Sí. Però estic jugant, quan feia més de dos anys que no ho feia, i un any enrere no podia ni sortir a passejar amb les amigues. Ara corro, salto, puc arribar sota el cèrcol… Aquesta setmana estaré pitjor que la següent”, comparteix l’escorta del Draft Gramenet.
“A poc a poc, començo a conèixer-me més i gestiono millor les emocions i errors”, diu
Té la sensació de no haver estat més de dos anys sense jugar. Estava convençuda que el retorn a les pistes seria molt més complex. S’imaginava “molt maldestra” i no ha estat el cas. Sí que sent que té la il·lusió de competir i entrenar-se com si tornés a ser una nena de 12 anys i amb la motxilla plena d’aprenentatges.
El primer cop
Medel tenia 14 anys i vivia el seu segon curs al projecte del Segle XXI quan va haver de passar pel quiròfan per primer cop, amb la primera de les seves dues operacions d’espatlla. “Va ser un cop dur, però era petita, les companyes em van fer una samarreta i tothom estava per mi. La segona vegada, en l’últim any, em va impedir gairebé jugar tot el curs, i la vaig viure d’una manera molt diferent”, exposa.
En tots dos moments Javi Torralba va ser un gran aliat. “En Javi era qui em portava al metge i rebia les pitjors notícies amb mi. Quan ens retrobem, em dona pau i em fa entendre millor les coses”, explica. L’escorta sempre torna a la Blume acompanyada de la seva amiga Laura Soria, a qui va conèixer al Segle XXI i que ara juga al CEEB Tordera.
Després d’un any quasi en blanc a la Blume, Medel va fitxar pel CBF Cerdanyola de Pili Bilbao —el segon curs, ja a Lliga Femenina 2, el començaria Juan Couto, i Bilbao el va rellevar—, i a la mateixa ciutat, i a la UAB, va estudiar el grau de Criminologia. Ara cursa 3r de Psicologia, mentre treballa al Servei d’Informació i d’Atenció a les Dones (SIAD) de Sabadell.
Un grup especial
Al sènior B del Bàsquet Femení Sant Adrià va passar una època complicada per la covid i amb “un grup humà i esportiu excel·lent”. De fet, al matx contra el CB Roser —la imatge d’aquest reportatge és de després del partit, jugat el 27 d’octubre i amb triomf per 47-48 del Draft Gramenet—, la van anar a veure fins a cinc jugadores d’aquell equip —Mariona Teixidó, Paula Casadevall, Ariadna Garcia, Andrea Garcia i Carla Grau—.
“Quan ens retrobem, Javi Torralba em dona pau i em fa entendre millor les coses”, s’obre
En un entrenament a Sant Adrià, el novembre de 2020, va començar la seva tortura amb el genoll. Les ressonàncies no indicaven que hi hagués cap complicació, i a vegades jugava infiltrada. Quan es va incorporar al Barakaldo Emakumeen, s’entrenava matí i tarda, i continuava sense estar bé. De nou, els metges li asseguraven que tot estava perfecte. Va aguantar fins al 2 de gener de 2022, quan es va lesionar. S’operaria el juliol d’aquell any. L’última intervenció ha estat a principis d’aquest 2024.
Ofertes de LF2
Malgrat la inactivitat, Medel tenia quatre o cinc ofertes d’equips de Lliga Femenina 2 per a aquesta temporada. Una confiança exterior que li va provocar desconfiança interior. Li va fer “por” presentar-se a la pretemporada i no estar-ne preparada, o que li exigissin més del que podia donar. “Intuïa que tindria tantes ganes de tornar a jugar que no sabria dir que no, i temia que em tornés a fer mal. Preferia estar en un entorn segur, a prop dels fisioterapeutes que m’han tractat els últims dos anys i al Draft, amb les meves amigues”, recorda Medel.
Un gran vincle
El vincle que té amb l’entitat és preciós. Ja va fitxar pel conjunt colomenc —dirigit en aquell moment per Toni Sáez i amb Marc Roset com a ajudant— el gener de 2023. “Van confiar en mi quan ni tan sols havia començat a córrer i, malauradament, no vaig arribar a trobar-me bé per poder debutar. Era una lluita mental de dir ‘sé que no estic bé, però no vull que m’hagin d’operar’”, recorda.
Però va haver de passar pel quiròfan un altre cop. Era la seva segona operació de genoll. Començava l’època més dura. “Va ser horrible perquè vaig haver de reaprendre-ho tot. No sabia ni aixecar la cama… Vaig treure forces que creia que no tenia perquè pensava que les havia esgotat en la primera intervenció. Això sí, tornar a tenir un grup i una rutina, encara que no pogués jugar, em va ajudar molt anímicament”, agraeix.
Fa uns mesos, de nou Roset, li va deixar clar que comptava amb ella per a aquest curs. “Irene, no tinguis pressa per decidir. Triïs el que triïs està bé perquè serà el que vols. T’esperarem perquè no trobarem ningú millor que tu”, li va comentar l’actual entrenador del Draft, que ha substituït Víctor de Arana a la banqueta. Ara, Medel, cinc operacions després —dues d’esquena i tres de genoll—, es coneix millor que mai, valora cada progrés i s’ho passa pipa amb la gosseta que la seva parella, en Bernat, i ella van adoptar. Es diu Croqueta.
