L’ambició de Nils Puchades

Acostumat a jugar força o molt, Nils Puchades (Sant Pol de Mar, 1989) va aterrar al CF Badalona i a Segona B, una competició que desconeixia. “Quan veus que, entre cometes, no ets tan important en l’equip, has de fer un clic i assumir que hi ha altres companys que es mereixen jugar igual que tu. El tècnic no feia gaires canvis perquè el grup funcionava”, confessa l’ara extrem esquerre del Cerdanyola FC.

Sense gaires minuts “després d’un gran salt de nivell”, Puchades sentia que necessitava un canvi d’aires per tornar a ser una peça fonamental en un equip, i va fitxar pel Terrassa FC. “Haver passat per moments així et fa ser més conscient del paper de cada jugador i tenir una mirada més àmplia, valorar més cada oportunitat i ajudar més a qui no li surten les coses. Has d’estar preparat per a qualsevol circumstància”, enraona el santpolenc.

Marcar un gol en el seu debut al Terrassa FC el va ajudar a tranquil·litzar-se i saber canalitzar millor la motivació i les ganes de triomfar en un club en què es va sentir molt a gust i va connectar amb la grada.

Un vincle que Puchades té ara al Cerdanyola FC, on juga la seva quarta temporada. Excepte la primera, amb l’equip a mitja taula, totes han estat d’emocions fortes: “La segona vam pujar a Segona RFEF i la passada vam afrontar un repte immens per a un club com aquest. Vam baixar i, a última hora, vam recuperar la plaça”.

Era l’equip que més mèrits esportius acreditava per ocupar el lloc del CF Talavera de la Reina, que va pujar a Primera RFEF perquè el CF Internacional de Madrid no podia disputar la competició per manca de jugadors i tècnics.

Ha estat la pretemporada més surrealista de la seva vida perquè va viure fins a tres escenaris: continuar a Segona RFEF al grup català, el descens a Tercera RFEF i la salvació, però a l’altre grup. Aquest ha estat, finalment, el destí final, i obliga l’equip a visitar entitats molt més llunyanes: Extremadura, Madrid…

Canvis i més canvis, també de companys. El més extrem va ser el fitxatge de set jugadors en un mateix dia. Puchades i Dani Martí, dos dels quatre capitans aquest curs, són els únics esportistes que continuen a l’equip.

Li pregunto si al grup l’ha trastocat que el club prescindís el passat 16 d’octubre de l’entrenador Toni Carrillo, emblema de l’entitat. “Va fer una feina increïble duent el Cerdanyola FC de regional fins al futbol professional. En un moment així, com a jugador has d’intentar aïllar-te de l’aspecte emocional i saber que estàs representant el club i que el pròxim cap de setmana ja has de donar la cara en un altre partit. Has de ser fort”, confessa l’extrem esquerre.

L’equip s’està adaptant al nou director d’orquestra, un Oliver Ballabriga amb “una idea de joc molt clara i amb qui tenim moltes ganes de créixer i millorar”.

Els primers xuts

Puchades somriu recordant els seus primers xuts a l’Atlètic Club Sant Pol i l’etapa juvenil a la Penya Barcelonista Anguera, on va establir molts vincles. Alguns encara els conserva: “Els companys em van acceptar molt bé i em van posar les coses molt fàcils per adaptar-me de pressa”.

Després del periple eixamplenc, l’entrevistat va agafar “rodatge, experiència i va aprendre molt” a la UA Horta, a Preferent: “Teníem l’objectiu de pujar de categoria, però no ho vam poder aconseguir”.

El següent salt encara va ser més gran: la Tercera Divisió i el CE Europa, un club històric “amb molta repercussió social i mediàtica”. “En un bon vestuari i amb minuts agafes confiança per demostrar al camp el que et demanen, saps fer i aprens”, agraeix Puchades, encantat amb Pedro Dólera, un tècnic “apassionat i savi que gestiona molt bé els grups”.

Manolo González també el va voler per al seu CF Montañesa. El primer curs va jugar-ho “gairebé tot” i es van salvar a casa en l’última jornada: “És cert que la meta eren els play-offs, però cada experiència és un aprenentatge”. El segon i últim curs sí que van jugar les eliminatòries d’ascens i hi van accedir com a segons de grup. Els va faltar molt poc per fer-ho com a campions.

Connexió amb la grada

Després d’un segon capítol al CE Europa, amb dos play-offs d’ascens en els dos cursos, una Copa Catalunya aixecada, molts minuts i “una connexió especial amb la grada”, l’extrem esquerre va fitxar pel CF Badalona, de Segona B. Hi va aprendre una lliçó per a tota la vida: “Vagis on vagis, l’important és que tinguis minuts i participis, sobretot quan ets jove. Pots anar creixent i progressant en categories inferiors”.

El seu segon cognom és Nordgren. L’avi, Erik Nordgren, d’un poble tocant a Lapònia, va aterrar a Catalunya molt jove, i la mare d’en Nils ja va néixer aquí. Ell no ha anat mai a Suècia i té pendent un viatge amb la família al nord, d’on són part de les seves arrels.

“Mantenim algunes tradicions, com menjar palt, unes boles de patata i farina que feia la gent obrera d’allà i amb cansalada dins”, descriu, orgullós, Puchades, que sempre té ben present un consell que li van donar un dia: “Si t’esforces i gaudeixes del que fas, tard o d’hora recolliràs els fruits”.