Inés Perezpayá

Inés Perezpayá, alera pivot del CB Roser. Foto: M.A. Chazo/ FCBQ

“La vida amb guàrdies és horrible. No tenen cap sentit ni haurien d’existir, però, per desgràcia, gran part del nostre sou està condicionat a que les fem. És esgotador estar 24 hores continuades treballant i amb l’estrès que suposa tenir pacients que estiguin greus”, lamenta la nefròloga Inés Perezpayá (Madrid, 1991).

L’alera pivot del CB Roser viatja un moment al seu primer any de residència a l’hospital i recorda “l’ansietat per no saber què fer i sentir-me perduda abans d’una guàrdia”. “I és, amb l’ajuda dels companys i companyes, que són un suport constant, i tractant els i les pacients com vas creixent i aprenent”, exposa Perezpayá, que espera que la vaga a la sanitat catalana, convocada pel sindicat Metges de Catalunya i que va començar ahir i durarà fins dijous i s’ha ampliat a l’1, 2 i 3 de febrer, serveixi perquè s’acabin millorant les seves condicions laborals.

Com a nefròloga, és especialista en l’estudi morfològic i funcional del ronyó, l’òrgan que considera el gran desconegut i que a ella li va fer descobrir un professor, el Dr. Alfonso Cubas. “No sé per què, però es parla poc del ronyó. Si et falla, el punt final és que hagis d’estar a diàlisi. La màquina et permet viure, però que no es cura el que tens i t’obliga a connectar-t’hi tres dies a la setmana”. Quan el ronyó t’avisa, probablement ja està força afectat.

“No sé per què, però es parla poc del ronyó; si et falla, el punt final és la diàlisi”

Li agrada tocar la guitarra i un any va provar la bateria, i cap grup l’emociona més que The Beatles: “Els vaig començar a escoltar des de ben petitona i he crescut com a persona amb les seves lletres”. Perezpayá va tenir una infància molt moguda perquè era una nena totterreny. A l’escola esportiva del Colegio Nuestra Señora del Recuerdo, els Jesuïtes de Madrid, va practicar futbol, handbol, voleibol i es va quedar amb el bàsquet per estar amb les seves amistats. Amb el Recuerdo, com es coneix popularment l’equip, va jugar a Primera Nacional i va lluitar per l’ascens a Lliga Femenina 2.

Lliga Femenina 2

Una categoria que va disputar el curs 2014-2015 amb el CD Distrito Olímpico. “Em venia de gust pujar el nivell i vaig tenir la sort de coincidir amb Patricia Argüello o Celia Menéndez, que ara són amigues, i de passar-m’ho genial en un grup increïble”, recorda Perezpayá.

Una experiència que va compartir durant uns mesos amb la seva gran amiga Iranzu Drake, amb qui ja havia jugat abans i que no va anar a la fase d’ascens a Lliga Femenina. Allà, al Pazo dos Deportes de Lugo, l’equip va pujar a l’elit després de superar a semifinals el Baloncesto Leganés.

La manca d’ajudes i pressupost va fer que el club renunciés al lloc que s’havia guanyat. Passés el que passés, Perezpayá tenia clar que havia de deixar el bàsquet, almenys temporalment, per centrar-se en l’últim any de Medicina i preparar el MIR. Durant un any i mig va ajudar puntualment en algun entrenament al seu col·legi.

Després d’aprovar el MIR i de treure la nota per agafar nefrologia a Barcelona, va començar l’odissea de trobar pis. El va localitzar gràcies a la Clara, amb qui havia jugat al Recuerdo, i que vivia amb Natalia Taché, que acabava de fitxar pel Draft Gramenet. “Li vaig comentar a la Natalia que estava buscant equip i entre ella i els entrenadors em van dir que hi anés a provar, i va sortir molt bé”, comenta Perezpayá, que va competir sis cursos a Santa Coloma.

El temps

“És un club familiar i proper que sempre em va posar les coses molt fàcils i va entendre les meves condicions particulars. I el mateix puc dir ara del CB Roser. Entenc que sigui incòmode per a l’entrenador i les companyes que em pugui perdre algun entrenament i partit, però intento dedicar-li el màxim temps possible a l’equip”, confessa l’entrevistada.

Sense grupets

Es nota que es troba molt a gust al CB Roser d’Iván Faure. “És un gran equip humà i esportiu sense grupets. Som un grup únic que s’estima, es respecta i s’ajuda en tot moment. Tenim la sort d’haver perdut només un partit, però hi ha hagut alguns enfrontaments en què ens ha sortit cara i que podíem haver perdut. Són advertències per quan arribi el dia, que intentarem retardar el màxim possible, és clar”, valora.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram