Marc Roset

Marc Roset, amb la samarreta del Draft Gramenet. Foto: G.M.

“La persona que m’ha donat més oportunitats i confiança al bàsquet és qui m’ha fotut més esbroncades, i totes merescudes. Quan va arribar al Joventut Les Corts com a director tècnic, Jaume Zamorano va veure alguna cosa en mi i va voler que l’ajudés al primer equip i, el curs següent, que també dirigís el sènior B femení”, recorda Marc Roset (Barcelona, 1992), sempre agraït al seu mentor, de qui admira la seva manera de dir i fer les coses”. “En Jaume t’ajuda a obrir més els ulls i veure de què ets capaç”, amplia el nou director tècnic del Draft Gramenet.

Metòdic, empàtic i inquiet, Roset compaginarà el seu càrrec amb el d’ajudant al primer equip, de Copa Catalunya, de Toni Sáez, a qui retrata com algú que “sap escoltar, té les idees clares i és molt exigent, sobretot amb ell i després amb les jugadores. És una actitud que m’encanta”. Dani Vidal serà l’altre ajudant al sènior. Els tres s’entenen a la perfecció.

Fins ara Roset, que ha estat jugador, preparador físic, primer tècnic i ajudant, no havia tingut l’oportunitat d’assumir la direcció tècnica mai. No es va pensar gaire l’oferta del conjunt colomenc. Fa anys que es mou per les persones que formen part d’un projecte, les seves idees i com treballen. Si hi ha connexió, endavant. “Al Draft Gramenet estem fent una bona feina conjunta. Han estat mesos de moltes reunions, veure jugadores, parlar amb entrenadors i entrenadores, i prendre decisions”, enraona l’eixamplenc, que sempre ha viscut al barri de Sant Antoni i sembla d’aquelles persones que reconeix els mèrits de la resta. “Toni Sáez està construint un equipàs i ara cal aconseguir que funcioni i faci feina conjuntament per arribar el més amunt possible i poder estar entre els quatre primers i aspirar a l’ascens a Lliga Femenina 2. No ens posem cap sostre”, afegeix.

Només continuen al grup Clara Hernández i Merche Carrillo, i Anna Gamarra, fitxatge estrella de la categoria procedent del Lima Horta Bàsquet, de Lliga Femenina Challenge, encapçala les novetats anunciades: Lara Sánchez (Joventut Les Corts), Queralt Mascort i Clara López (Basket Almeda), Marta Colàs (SESE), i Joana Navarro i Jana Serrano (CB Roser). Jugadores “joves i talentoses” que encaixen en la idea del cos tècnic “d’equip molt intens i agressiu que defensi al màxim i tingui molt clar a què volem jugar”.

Renovació quasi total

“A més de fer una renovació gairebé total d’un primer equip que en els últims anys no estava funcionant, volem revitalitzar els equips de formació i que el club en recuperi el volum que havia tingut en el passat. I, a poc a poc, anar traient jugadores de Santa Coloma”, amplia Roset. És, per tant, un projecte a mig i llarg termini.

Serà la segona experiència de Roset amb Toni Sáez, que també el va trucar perquè fos el seu ajudant al sènior B de Copa Catalunya del Bàsquet Femení Sant Adrià i l’entrenador de l’infantil Interterritorial: “Va ser un curs molt bo esportivament parlant, i molt dur pel coronavirus, que ens va exigir fer tot el possible perquè les jugadores mantinguessin el ritme, la intensitat i el nivell sense saber quan començaria la competició. Després, l’equip va competir molt bé i vam caure a les semifinals de la Final a Vuit de Copa contra un CB Lleida que tenia un gran equip”.

Després del complicat desenllaç, amb la sortida de les jugadores i el cos tècnic del club, Roset sentia que necessitava un descans com a entrenador i la pausa va durar fins que va acceptar la proposta d’Albert Valldosera, director tècnic de l’AE Bàsquet Pratenc: “Feia anys que em deia hi anés perquè hi estaria molt bé i no es va equivocar. És un gran club amb persones molt involucrades, enèrgiques i que volen fer molt bé les coses”. Primer Roset va ser ajudant de Valldosera en el primer equip masculí i va acabar dirigint el sènior femení.

Patricia Costas és qui li va transmetre “la passió” per les banquetes a l’eixamplenc: “La Patri em va ensenyar que el bàsquet és molt més important en la formació d’una persona del que creiem”. Costas el va entrenar al Col·legi Lestonnac, on Roset va estudiar dels 3 als 18 anys, va començar a jugar i va patir un dels capítols més durs de la seva vida. “Em van haver d’operar per una luxació d’espatlla i em vaig perdre tot un any”, recorda. El desenllaç, però, va marcar la seva carrera: Costas li va oferir ser ajudant d’un infantil de primer any masculí de l’entitat, “on vaig descobrir que m’agradava la faceta d’entrenador”.

L’entrevistat va jugar amb els seus amics al Col·legi Lestonnac i després, un curs al Club Bàsquet Pedagogium, també eixamplenc, “una entitat que només tenia equips sèniors i on ens ho vam passar bé”, i una altra temporada al CB Ciutat Vella, en què “ens van donar totes les facilitats perquè continuéssim jugant junts i gaudint del grup humà que havíem construït”.

Ulls d’entrenador

“Més tard, ens vam acabar separant i la majoria va penjar les sabatilles”, explica. Ell i un altre amic, Nando Brossa, van marxar al CB Ramon Llull perquè els venia de gust competir en una categoria “una miqueta superior”. Després de la seva segona temporada al club, amb 21 anys, Roset va tancar la seva etapa a la pista. Es va adonar que ja veia més el bàsquet amb ulls d’entrenador. “Al Joventut Les Corts van començar a apostar per mi i m’atreia més dirigir que jugar… Vaig prendre la decisió correcta!”, celebra.

Parla del club de la seva vida. Deu cursos i mil ensenyances que sempre tindrà al cor. Hi va aterrar sent “un adolescent que es creia que ho sabia tot i va descobrir que era tot el contrari”. “M’hi vaig deixar l’ànima mirant i preparant entrenaments, analitzant jugadores… Quan les amistats sortien de festa, jo pensava en altres coses. Els caps de setmana a les vuit del matí ja estava al pavelló”, recorda, orgullós.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram