Júlia Muñoz

Júlia Muñoz, base del Bàsquet Femení Sant Adrià. Foto: Toni Delgado

“Després de recuperar-me de la meva segona lesió gairebé consecutiva, havia perdut el meu canvi de ritme, em superava cada jugadora a qui defensés, els tirs no m’entraven perquè no hi confiava, i em sentia impotent”, recorda Júlia Muñoz (Badalona, 2004), base i brúixola del Bàsquet Femení Sant Adrià.

Viatja al seu segon i últim any de júnior, l’època més dura de la seva vida, que va acabar amb “una mica de confiança”, en part perquè va debutar i va jugar tres estonetes amb el primer equip a Lliga Femenina 2. La badalonina recorda, sobretot, el partit al Ricart contra la UE Mataró: “En set minuts vaig encertar dos triples i em vaig sentir molt bé. ‘Per fi torno a ser jo una mica…’, vaig pensar”.

Veia que podia recuperar la seva identitat després d’una etapa en què, entre les dues lesions, havia passat vuit mesos de baixa, havia sumat molt pocs minuts i tenia la confiança sota mínims. El calvari per a Muñoz va començar el març de 2021, poc després de saber que, finalment, s’iniciaria el curs 2020-2021, marcat per la covid. “Va ser quan va