Jordi Garcia: gaudir és créixer

“Allò que et motiva quan comences a fer triatlons i sempre és que cada dia pots millorar en molts detalls. Fa 14 anys, gairebé la meitat de la meva vida, vaig descobrir aquest esport i encara n’he d’aprendre tant, però tant…”, celebra Jordi Garcia Gràcia (Badalona, 1992), triatleta internacional, entrenador nacional i director tècnic de la secció de triatló del CN Badalona.

Potser a l’aigua és on el badaloní se sent més lliure, tranquil i en pau. Abans de la conversa, ha fet una sessió d’aigües obertes. Al club de la seva vida ha après i ha reforçat valors que també li ha regalat la seva família com “la humilitat, l’esforç i el sacrifici”. Es recorda de marrec a la piscina petita fent les seves primeres braçades i no s’oblida tampoc dels primers nervis quan, amb 8 anys, va començar a nedar amb l’equip de competició del CN Badalona, ja en una piscina de 25 metres.

Sempre li estarà agraït a l’entrenador Jonathan Gómez per haver-li transmès la passió per la natació i motivar-lo a obrir una nova finestra: el va convèncer perquè s’estrenés en una aquatló, l’Aquatló Ciutat de Badalona. Era 2008, l’any en què li va canviar la vida a Garcia: “A la pretemporada sempre fem una preparació física i sortim a córrer, i en Jonathan va veure que jo era dels millors i em va animar a provar en aquesta disciplina…”.

L’experiència i el resultat van ser tan positius per a l’entrevistat que des de la Federació Catalana de Triatló van convidar-lo que participés en unes proves de detecció de talent, on va ser un dels millors. Gràcies a l’aquatló, Garcia va descobrir el triatló i va començar a participar en curses populars, un món que feia anys que li cridava l’atenció, però que no havia provat. “Veure que feia podis i guanyava curses [a peu] sense gairebé entrenar-me em va donar més energies per continuar participant en triatlons. De fet, em vaig haver de comprar una bici perquè no en tenia”, recorda.

Madur amb 16 anys

Garcia va rebre una beca al Centre de Tecnificació Multiesportiu d’Esplugues-Blume, on va poder compaginar la seva formació acadèmica i esportiva. “Amb 16 anys vaig madurar de cop i vaig aprendre a ser molt més autònom. Pensa que a les sis del matí ja estàvem a la piscina, després havíem d’esmorzar, anar a l’institut… Tot era dins del recinte, però la jornada era molt intensa”, confessa l’entrevistat, que va viure quatre anys a la Blume. Els caps de setmana tornava a casa i això l’ajudava a no perdre la perspectiva que era un privilegiat “que estava vivint una oportunitat única a l’abast de poques persones”.

Al centre va fer moltes amistats, com la del porter d’handbol Gonzalo Pérez de Vargas, o Mario Mola, tricampió del món de triatló i amb qui va compartir l’habitació un any: “Era i sempre serà un mirall per a mi perquè és molt centrat i responsable. Pura inspiració. Era el campió mundial júnior i tenia una humilitat increïble, i sabia esprémer el temps per a la competició, l’entrenament i els estudis”.

Com a director tècnic de la secció de triatló del CN Badalona, Garcia s’implica i dona “un cop de mà” a la Travessia Nedant de la ciutat [l’última edició, la 71a va ser el passat 23 de juliol], i el seu estimat Aquatló Ciutat de Badalona, ubicat sempre l’11 d’octubre i una plataforma perquè, “com em va passar a mi, molts nedadors i nedadores hi puguin descobrir, per exemple, el triatló”.

“Un dels problemes de la natació és que molta gent amb 16 o 17 anys la deixa completament i en alguns casos abandona l’esport. És una llàstima fer-ho després d’haver invertit 10 anys per estar en forma. Per què no descobrir un nou esport que et motivi al nivell que sigui? L’aquatló, el duatló, el triatló…”, planteja el badaloní.

“Quan competeixo, vaig pensant coses i crec que tinc força diàleg interior. Hi ha moments en què, sense voler, acumulo pensaments negatius, i és quan intento minimitzar-los, animar-me i no castigar-me. Es tracta de ser sincer amb tu mateix”, confessa. Sempre tracta de concentrar-se, sobretot en els moments clau de les proves.

Del seu subcampionat d’Espanya en la distància olímpica, el passat 28 d’agost a Banyoles, es queda, sobretot, amb la celebració a meta amb familiars, amistats i companys i companyes d’entrenaments. “Va ser una prova molt dura pel gran nivell dels participants i perquè va fer molta calor. Quedar molt a prop [a 21 segons] del primer [David Castro, de l’EQTR Triatlón Rodense] i sentir els ànims cada volta que passava va ser molt gratificant”, recorda.

Es desfà en elogis amb Albert García Serra, triatleta a qui entrena al CN Badalona i que aquest any ha estat vuitè al Campionat d’Espanya Juvenil, competició en què va ser 84è el curs anterior. “Amb ell vam començar sense presses i en un any el seu progrés i el seu creixement han estat excepcionals. L’Albert és un noi molt disciplinat i educat que escolta molt i té una gran facilitat per captar allò que li intento transmetre. És força inquiet i em pregunta perquè vol saber els perquès de les coses. Vull compartir la meva experiència amb ell. Crec que donarà a parlar en els pròxims anys”, el retrata.

Abans d’acomiadar-nos, li pregunto a Garcia si el seu millor record esportiu és quan es va proclamar, contra tot pronòstic, campió d’Europa Youth, l’any 2009. “Gaudir un èxit que no tenia previst i trucar a casa des d’Itàlia als meus va ser indescriptible. Era molt jove i en menys d’un any al triatló havia aconseguit un resultat increïble que em va motivar molt. Vaig tenir clar que volia ser triatleta”, recorda. El seu moment favorit és, però, la seva victòria el 2018 a la Copa d’Europa de València. “Després de molts anys de treballar moltíssim, compaginar universitat i feina… Vaig rebre el premi a la constància, a no abaixar els braços en els pitjors moments”, confessa, emocionat, Garcia.