El tap de Tim Abromaitis a Joel Parra, l’última jugada del Penya-CB Canarias, de semifinals de la Copa del Rei de Badalona. Foto: Emilio Cobos/ACB
A vegades les rodes de premsa poden ser xerrades motivacionals adreçades a l’afició i als esportistes. Carles Duran (Barcelona, 1976), tècnic de la Penya, sap com arribar al seu equip i als aficionats i les aficionades amb un discurs clar i ple d’emocions. Quan, després de la victòria brillant contra el Baskonia a quarts de final de la Copa del Rei de Badalona, li van preguntar què s’esperava de les semifinals contra el CB Canarias, va separar la mà, que sostenia la seva barbeta, va aixecar el cap i va trigar dos segons a contestar. Ho va fer mirant els ulls del periodista.
“Expectatives? Que demà necessito més gent de Badalona, demà necessito més gent de la Penya. Els que han vingut han estat de 10… Bé, no… De 100, però necessitem més persones. Encara en poden venir més. L’expectativa? Que ens vinguin a animar. Si demà no venen a animar-nos com avui, el CB Canarias ens ho posarà molt difícil. Per tant, l’expectativa és afrontar el següent combat i amb més aficionats de la Penya, encara millor. Feia 38 anys que no jugàvem una semifinal de Copa a Badalona. En conseqüència, no hi ha excuses”, va defensar Duran.
L’endemà, el passat dissabte 18 de febrer, Badalona i l’Olímpic van respondre a la crida del seu entrenador i van fer tot el possible per ajudar la Penya a jugar la seva segona final de Copa en 15 anys. Somiaven a repetir la fita de Vitoria 2008, quan precisament van superar el Baskonia a la final, en una edició on el Barça també havia perdut a la primera eliminatòria. Llavors va ser contra el Bilbao Basket i ara contra l’Unicaja Málaga. Però petits detalls van impedir el Joventut Club Badalona aconseguir-ho. Com ara l’última jugada: Andrés Feliz va treure de banda per a Joel Parra, que va sortir disparat cap al cèrcol, superant per velocitat Sasu Salin, però no la mà dreta de Tim Abromaitis, que a falta de 2,2 segons li va fer un tap descomunal.
Un tap cruel per a Parra, líder de la Penya durant la nit i que havia assolit el seu rècord anotador (26), i per a Badalona. Va sonar la botzina i es va escapar l’oportunitat històrica, mentre l’aler verd-i-negre, nomenat Premio Gigante Mayor Progresión Masculino per la revista Gigantes del Basket cinc dies abans, es posava les mans al cap, observava el sostre del pavelló i només en aquell moment abaixava el cap. A uns metres, Salin i altres companys abraçaven a terra Abromaitis, i fotògrafs i periodistes de ràdio els envoltaven buscant l’alè dels finalistes. Cridava d’alegria Marcelinho Huertas, exverd-i-negre i que acabaria sent el desconsolat MVP d’una Copa que coronaria l’Unicaja Málaga per segon cop, i Ante Tomic tenia la mirada perduda.
La cistella guanyadora
Lluny quedava aquell 36-23 de l’inici del segon quart, i més a prop el 72-71, a 20 segons del final i amb Feliz fallant dos tirs lliures, o la cistella guanyadora d’Elgin Cook, els seus dos únics punts. Es dona la circumstància que el CB Canarias també va eliminar la Penya de la Copa del Rei de Granada 2022, en aquell cas amb un triple de Salin, el seu únic encert de tres en tot el partit.
“Hem perdut una oportunitat, però també ens l’hem guanyat superant el Baskonia als quarts de final. Volíem alguna cosa més, però, dins de la tristesa, cal pensar que hem tornat a jugar una semifinal de Copa i amb nois, alguns d’ells veterans i altres molt joves, com en Joel Parra, que crec que ha fet un torneig extraordinari. Hem de continuar el nostre camí”, relatava, orgullós, Duran.
