Eric Balagué, de la UE Montgat, amb els trofeus com a campió del concurs de triples masculí i global de l’All Star 2025 de la Super Copa. Foto: Toni Delgado
Durant la vida podem trobar llibres, cançons o pel·lícules que ens retratin amb precisió quirúrgica. A Eric Balagué (Barcelona, 1990), fins i tot, li passa amb un cartell. “Bàsquet, t’estimo”, proclama la pancarta de la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ) que tenim just darrere. “El bàsquet és la meva il·lusió i un moment d’esbarjo i desconnexió. El visc i el gaudeixo com si fos un marrec, forma part de mi, i això li dec, sobretot, al pare”, comparteix el jugador de la UE Montgat, minuts després de guanyar el concurs de triples masculí i també el global a l’All Star 2025 de la Super Copa, al Parc Esportiu Municipal Guiera de Cerdanyola.
El seu pare, Ramon Balagué, és una icona que, entre altres clubs, també va jugar al conjunt montgatí i va ser un dels artífexs de l’ascens de l’Obradoiro a Primera Divisió, que, temps després, es convertiria en la Lliga ACB. “A totes les pistes hi ha algú que m’assegura que mon pare ha tingut el millor canell de la història del bàsquet espanyol. També m’han ensenyat molts retalls de premsa… Al pare no li reconec aquestes coses perquè em fa una mica de ràbia, la veritat”, confessa. Fa una petita pausa i somriu.
“Avui en Ramon —entrevistat per Artur Grau, el presentador de l’All Star— ha comentat que jo tiro millor que ell. I no és cert. De mitjana distància el pare era el millor i amb 65 anys continua ficant més cistelles que jo. Imagina’t”, continua Eric Balagué.
Records d’infància
Se’n recorda el fill del primer cop que va guanyar al pare? L’Eric no pot rescatar cap imatge ni cap dia concret perquè mai ha superat en Ramon. Quan el fill tenia 7 o 8 anys, jugaven uns 21 a Montgat. “Començava llençant ell i sempre em guanyava per 21-0. Mon pare mai m’ha regalat res. Amb la seva exigència, m’ha fet ser lluitador i voler sempre créixer i millorar més”, agraeix el badaloní.
I, un altre cop, sorgeix en la conversa el seu amor per l’esport de la cistella. “El bàsquet et regala amistats i, sobretot, et fa ser millor persona”, reconeix Balagué, que en el seu moment va tenir la gran sort de poder compartir pista i vestidor amb el seu germà Marc, que fa 8 anys que viu a Austràlia i a qui troba a faltar.
El badaloní, durant el concurs de triples. Foto: Toni Delgado
Ha col·locat al parquet els dos trofeus, un de blau i un altre de gris, que l’acrediten com a campió del concurs de triples masculí i del global. Balagué ha aprofitat la primera part del matx de l’All Star 2025 de la Super Copa per llençar uns quants triples i escalfar el canell en una altra pista. Els dies previs no va preparar el repte específicament. “He vingut a Cerdanyola a gaudir i he estat una mica més encertat que la resta. He estat tranquil i he intentat que també s’hi sentissin així els nanos més joves perquè el pavelló era ple —1.200 persones, segons la federació—”, enraona.
Abans d’estrenar-se al concurs, Balagué es fa tres petons a la mà esquerra i bufa les mans per entrar en calor. L’esperen quatre carros amb cinc pilotes cada un, i l’última pilota de cada carro val doble —dos punts—. Li costa arrencar i només fica dos triples dels vuit primers intents. Reneix, però, i acaba amb 12 punts, per superar Oriol Collado (CN Sabadell), que en suma cinc.
Per molt que el presentador narri quants punts porta cada concursant, Balagué no sent res. Es concentra en la punteria i complir els segons que ha calculat que ha de trigar per completar cada carro. “En la primera eliminatòria he llençat massa ràpid —li han sobrat vuit segons—. Així i tot, m’han entrat els triples. A la final masculina, ja molt més tranquil, he fet 16 punts —per exemple, ha anotat sis dels vuit primers llançaments— i he superat Pau Sarrate, del CB Mollerussa, amb 13”, recorda. Ha fet servir gairebé tres segons més. Tres segons més de calma. El quart aspirant entre els jugadors ha estat Xavier Ortiz, del CB Martorell.
Clara Paniagua
A la final global, contra la campiona femenina, Clara Paniagua, del CB Balaguer, Balagué ha patit de valent. “La Clara m’ho ha posat molt difícil i l’he guanyat per un i de miracle”, descriu. S’ha proclamat campió gràcies al seu encert a l’últim carro, amb tres triples i anotant el penúltim. Nou a vuit punts contra una Paniagua a qui ha penalitzat no sumar cap triple des de la frontal, el tercer carro. Al concurs femení també hi han participat Judith Moya (CBF Cerdanyola), Estrella Peñas (SD Espanyol) i Queralt Ribera (Manresa CBF), la campiona de l’edició del 2024, que perd en la primera eliminatòria contra Paniagua malgrat fer també 10 punts. En casos així, guanya qui ha anotat més triples d’un punt.
Clara Paniagua i Eric Balagué, amb els trofeus i cartells com a millors triplistes en la seva categoria, just abans de la final global. Foto: Toni Delgado
Per a l’entrevistat el triple sempre ha estat un recurs imprescindible a la pista. “Ara, a quasi tots els equips gairebé tots els jugadors, potser excepte un, són capaços de llençar de tres. Abans els pivots no ho feien gairebé mai”, analitza un Balagué que ha fet carrera quasi sempre al Barcelonès Nord.
Va iniciar-se a l’AE Minguella, va créixer al mini A, a la Penya, i va completar la formació al CB Sant Josep de Badalona. Com a sènior va tornar al Minguella, amb què acabaria ascendint a Copa. S’emociona recordant Albert Esteve, ja traspassat: “Sempre serà el millor tècnic que he tingut mai. Era una persona excel·lent”.
“El grup és fantàstic”
Després va competir al CB Santa Coloma, El Masnou Basquetbol i AE Badalonès. Ara ho fa a la UE Montgat. Hi està encantat. “El grup és fantàstic i guanyem o perdem sempre hi ha molt bon rotllo. Malgrat que l’inici de curs va ser força dolent, mai vam abaixar els braços. Crec que l’objectiu és classificar-nos per la Final a Quatre”, destaca el badaloní.
Reconeix que durant anys ha estat “molt pesat” amb el col·lectiu arbitral: “Pobres, m’han aguantat moltíssim…”. Amb el temps, l’experiència i els matxs, s’ha calmat. “Això és bàsquet i ells fan de jutges, i, com passa amb els jugadors, poden encertar o equivocar-se. Intento minimitzar les protestes. El que no he perdut ha estat la intensitat. Visc tant els partits que a vegades, l’entrenador, Jordi Cornellà, em demana que em calmi quan soc a la banqueta. ‘Quan vegis que em passo, si us plau, digues-m’ho’, li comento sempre”, conclou, divertit, Balagué.
