Jordi Vizcaíno

Jordi Vizcaíno durant un partit del Club Joventut Badalona d’aquesta temporada. Foto: David Grau

Jordi Vizcaíno (Lloret de Mar, 1977) fa els temps morts dempeus i amb la pissarra a les mans, i fins i tot quan observa el partit sense moure’s desprèn una energia infinita. A la banqueta sol viure la vida com si gairebé cada possessió fos l’última i cada indicació, la definitiva. Poc després del final del matx, el tècnic del Club Joventut Badalona, de Lliga Femenina Challenge, es relaxa i desconnecta. S’animarà algun dia a escriure un llibre amb el seu secret?

La seva obra, sens dubte, seria terapèutica. El lloretenc és un excel·lent gestor i director d’equips, i sap aparcar les coses quan pensar-hi no pot arreglar-les. Així, quan l’any 2017 li van comunicar que no continuaria la següent temporada al Bàsquet Femení Sant Adrià, va tractar de fer-se la mínima sang possible, per molt que cregués que no era el moment del seu comiat.

A Vizcaíno no li va resultar senzill centrar-se en el que sí que estava a les seves mans: deixar-se l’ànima i tractar de treure la seva millor versió i la de les seves jugadores. A la pista va aixecar el campionat de Catalunya infantil i va assolir el subcampionat d’Espanya, i a León va ascendir el primer equip a l’elit, la Lliga Femenina. Per primer cop el Marina Besòs viuria en directe la màxima categoria estatal.

Després de l’etern partit contra el CB Alcobendas, el 23 d’abril de 2017, la diada del llibre i la rosa, i del seu sant, Marta Claret, Helena López, Cristina Hurtado, Mireia Vila, Laura Peña, Itziar Llobet o Olga Ruano van mantejar el seu entrenador com a homenatge i agraïment. Les havia guiat cap a un somni. També ascendiria amb el seu següent club, el CB Boet Maresme Mataró, en aquest cas de Copa Catalunya a Lliga Femenina 2. Aquesta temporada, amb la Penya, s’ha quedat a les portes de disputar la Final a Quatre d’ascens a Lliga Femenina, després de caure als quarts de final contra el Club Nou Bàsquet Paterna de Glòria Estopà.

Portar al límit

Per a Jana Serrano, Vizcaíno i Estopà són “els millors” entrenadors que ha tingut. “Amb el Jordi vaig arribar a pensar que tenia una fixació amb mi perquè em corregia coses i em portava al límit, i no entenia per què ho feia. Amb el temps, vaig adonar-me que cuida molt els detalls i que volia treure’m tot el potencial”, agraeix la jugadora del Draft Gramenet.

“A mi em va marcar molt, i ho dic en el sentit més positiu del verb, perquè gràcies a la seva exigència vaig créixer molt com a jugadora i persona”, confessa Andrea Povedano, capitana del CB Granollers, a qui sempre l’han activat els “tocs d’atenció amb respecte”. “En Jordi sabia com motivar-me i fer que donés el màxim”, afegeix. Es van conèixer al Bàsquet Sant Adrià, quan Povedano era cadet i doblava amb el júnior i s’entrenava amb el sènior.

“Jo era la típica jugadora a qui li agradava molt repartir joc i que mai llençava. ‘Txell, has de llençar’, em repetia ell. És un entrenador que et dona confiança i no et posa límits”, exposa Txell Alarcón, escorta de l’Araski, i que va conèixer Vizcaíno a l’infantil A adrianenc. “És un líder innat amb una