Elna Xiao Guardiola és natural

“La història del meu nom és curiosa… Em dic Elna Xiao. Xiao era el nom que tenia a la Xina, i els meus pares, quan em van adoptar, van decidir conservar-lo i posar-me també Elna. La veritat és que, de moment, no he tingut prou ganes per tornar a la ciutat ni al país on vaig néixer. Aquí vaig aterrar amb 8 mesos i he crescut a Badalona. Soc badalonina”, es presenta Elna Xiao Guardiola (2001), escorta del CB Roser.

Dels seus pares, Joan Guardiola i Maria Teresa Andrés, ho ha après tot: “Sobretot, la humilitat, que és el més important, així com el respecte, tocar de peus a terra i saber que tothom té emocions i sentiments”. Com que es passava hores jugant amb una piloteta de peluix, la van apuntar a l’escoleta del Joventut Club Badalona. Era l’única noia i només jugava amb i contra nois.

Créixer i madurar

Al BBC, l’equip vinculat del conjunt verd-i-negre en aquell moment, va aterrar sent premini i per jugar al mini B de Cristina Vives, amb qui estaria tres cursos i passaria a competir només amb noies, i més grans que ella. “Una situació que t’obliga a créixer i madurar una mica abans, i més en el meu cas, perquè era molt prima i força baixeta”, enraona Guardiola.

Al cadet B va patir una mica perquè les companyes “ja havien fet el canvi físic” i ella era “molt esquifida”, i al cadet A Òscar Pérez la va guiar “de manera esplèndida”. “Vaig igualar el meu físic al de la resta, i l’any anterior havia après a aprofitar més la intel·ligència per treure avantatges. L’altra base es va lesionar gran part del curs i vaig assolir més responsabilitat”, afegeix.

“Competir amb noies més grans t’obliga a créixer i madurar una mica abans”

A la Penya va fer tota la seva etapa formativa i va arribar a doblar amb el primer equip a Copa Catalunya quan jugava al júnior B, que estava dirigit pel mateix entrenador, Toni Madrid: “Em va ajudar a fer-me gran perquè vaig adquirir més coneixements de tàctica i vaig madurar, a més d’agafar molta confiança i tenir un bon nivell físic i anímic”. Virtuts que es reflectien a la pista. El seu últim any al club, al júnior A, la va entrenar Sergio Vera.

Compartir

Al Club Joventut Badalona també ha estat ajudant de l’infantil B i delegada de l’infantil A femenins, sempre amb Marta Ramírez com a primera entrenadora: “La Marta és una gran formadora que en sap molt de bàsquet i a qui li estic molt agraïda. Tinc ganes de tornar a repetir una experiència semblant. És preciós compartir els teus coneixements al club en què t’has educat i criat, veure la progressió de les jugadores i oferir-li l’acompanyament humà que necessiten per rendir com a esportistes”.

“Marta Ramírez és una gran formadora que en sap molt de bàsquet i li estic molt agraïda”

El seu primer any de sènior va fer les maletes cap a Louisiana, en concret a Bossier Parish Community College, on va estudiar un itinerari acadèmic, General Studies, amb assignatures de tota mena (història, matemàtiques, economia…), i va jugar al Lady Cavs. “Al març va aparèixer la pandèmia i, per la tranquil·litat de la família i la meva, vaig quedar-me a Catalunya. Va ser quan vaig valorar el que havia après als Estats Units. Conviure amb gent que pensa i parla diferent et fa fer un pas endavant”, exposa aquesta estudiant de tercer de Matemàtiques a la UB.

Sense dubtes

Després d’anar un dia a entrenar-se amb el CB Granollers i un altre al CB Grup Barna, va passar pel CB Roser i no va dubtar “ni un moment” que seria el seu nou club. “El que fa màgic el CB Roser són l’ambient i les persones. És un club de barri en què tothom es coneix i t’hi sents acollida des del primer dia. No crec que estigués més còmoda en cap altre grup”, confessa la badalonina.

“Els fixatges d’aquest curs ens han fet molt fortes i ens hem convertit en un equip amb talent, molt unit i difícil de batre. S’aproxima el moment més bonic de la temporada i hem d’estar molt concentrades per assolir el nostre màxim nivell i arribar el més lluny possible”, defensa, convençuda, Guardiola.