Claudia Garcia

Claudia Garcia i la seva gossa Cora. Foto: Clara Hernández

“La meva gossa Cora és l’alegria de la casa. M’encanta anar a córrer a la platja amb ella i també m’acompanya a les excursions a la muntanya. La Cora és la meva calma i felicitat. Vull veure-la feliç”, comparteix Claudia Garcia (Barcelona, 1996), alera del CB Roser.

És psicòloga de Recursos Humans, administrativa en un hospital i els caps de setmana, cap de sala d’una sala de concerts. “A tothom el sorprèn que aguanti aquest ritme, que exigeix organització i disciplina. També m’encanta tenir temps per a mi, jugar a pàdel, anar en bici, fer vida social… I sí… Dormo poc”, confessa la barcelonina.

Empàtica i alegre, se sent més pacient des que va treballar amb nens i nenes amb diversitat funcional, que li van ensenyar a educar i ser millor persona: “Va ser molt agraït veure com aprenien a muntar en bici. Una adolescent amb síndrome de Down em va preguntar un dia per què li parlava com si fos una nena petita, i tenia tota la raó del món”.

Reivindica l’ofici familiar i vocacional, perquè és la tercera psicòloga de la família, després de la seva mare, la Gemma Garcia, i la seva germana, la Rebeca. “En realitat, crec que tots i totes hauríem de fer teràpia. No necessites un problema molt greu per anar-hi”, defensa l’alera.

Després d’una breu aventura al karate, que no li va fer el pes, amb 9 anys i també a l’Escola Arrels, de Sant Andreu, es va enamorar del bàsquet, un esport que encaixa amb ella: “És d’equip, i et permet estar i compartir moments amb moltes persones. Jo era una nena tímida i el bàsquet m’ha ajudat a ser infinitament extravertida”.

El seu primer club

El seu primer club va ser el SESE, a mini i dirigida per Marta Santiago, una entrenadora “amb una excel·lent capacitat de comunicar i formar que va construir un gran grup”. El curs següent va marxar al Bàsquet Femení Sant Adrià, on va iniciar una etapa de quatre temporades de molt aprenentatge, valors, exigència, “molt bons números i moltes persones especials” sota la direcció de Dani Poza, Víctor Torres o Dani José.

“Al Bàsquet Femení Sant Adrià aprens a competir i, gràcies a créixer com vaig fer-ho allà i a tot el que he superat en aquest temps, soc qui soc i com soc ara”, agraeix.

Garcia va jugar al Campionat de Catalunya Júnior Preferent i a Copa Catalunya amb la UE Mataró d’Ariadna Pujol, Laia Flores o Mariona Teixidó. Allà va conèixer César Aneas, que es convertiria en el seu tècnic preferit. Ho continua sent. “En César no et deixa indiferent: o t’encanta o no t’encaixa gens, i a mi és qui més m’ha ensenyat de bàsquet. Em va fer descobrir i créixer en molts recursos tècnics o en la defensa. De fet, amb ell tenia un paper més defensiu”, recorda.

Al Barça CBS competiria el seu segon any de júnior i els dos primers de sènior. Després d’una última temporada en què va “perdre una mica la il·lusió” pel bàsquet a Sant Feliu de Llobregat i que, fins i tot, s’arribés a plantejar deixar-ho, va aterrar al Draft Gramenet, on va recuperar l’energia i les ganes de jugar en un “grup humà increïble”.

El seu pas per Santa Coloma de Gramenet ha estat “irregular”, amb un primer curs “molt bo” i els cinc següents en què “intentàvem remuntar o estar bé, i no ho aconseguíem, o no vam arribar al que s’esperava”. Les seves últimes setmanes al Draft Gramenet va tornar a pensar en la retirada perquè no tenia la seva espurna habitual. Una il·lusió que ha recuperat al CB Roser d’Iván Faure. “És un grup humà que està molt atent al que necessitis, i totes confiem molt en la resta i ens ajudem en el que calgui. Som una petita gran família. Mai havia estat tan a gust en un equip”, exposa.

El CB Roser és el grup més sòlid i eficient de Copa Catalunya. “Som conscients que podem millorar i que en un torneig tan igualat qualsevol equip et pot guanyar. Anem matx a matx i sempre deixant-nos-hi la pell”, tanca Garcia, just abans que la Cora lladri una mica. La gosseta vol jugar amb ella una estona.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram