Ariadna Garcia

Foto: Paula Casadevall

Ariadna Garcia (Badalona, 1993) va néixer amb una pilota a les mans i no deixava de botar-la durant els partits del seu germà Jordi. “És curiós perquè ni els meus pares ni jo vam pensar a apuntar-me a bàsquet”, diu la jugadora del CB Grup Barna, formada al BBC i que prové del Bàsquet Femení Sant Adrià.

Tinc molta curiositat, Ariadna… I aleshores com va començar la teva història en aquest esport?
Crec recordar que sempre estava jugant a la plaça de davant de casa i un dia se’m va apropar una veina, Tamara Masvidal, que ara és entrenadora i directora tècnica al Sant Quirze Bàsquet Club. Em va dir que m’havia vist jugar per la finestra i que ho feia força bé, i em va preguntar si m’agradaria fer unes proves al BBC, el club on jugava. Va ser tot molt ràpid. Hi vaig estar dels 6 anys fins a la meva última temporada de júnior. Els meus primers cursos com a sènior van ser al CB Grup Barna, on he tornat després de passar pel Bàsquet Femení Sant Adrià.

M’ha explicat la teva gran amiga i companya d’equip Paula Casadevall que pateixes en silenci i que t’empasses molt les coses.
És així. M’encanta preocupar-me per la resta, però no m’agrada que es preocupin per mi. Quan vaig passar una època molt dura, no li vaig dir a l’entrenador ni a les companyes. Continuava exercitant-me igual. Jugo a bàsquet també per desconnectar, i si hi vaig a explicar les meves penes, no serà possible. Prefereixo escoltar que parlar.

Com et trobes en la teva segona etapa al CB Grup Barna?
Molt a gust. Soc molt competitiva i sempre estic en tensió perquè vull ajudar l’equip i fer les coses bé. Aquest curs, però, estic gaudint una mica més. L’experiència és un grau.

Et sents més lliure dins i fora de la pista?
Sí. Soc l’Ari de sempre, però em sento més còmoda amb mi mateixa i frueixo més sense deixar de donar-ho tot. Eloy Acedo m’ha transmès la seva confiança des del primer minut.

“Jugo a bàsquet també per desconnectar, i si hi vaig a explicar les meves penes, no serà possible”

Al Bàsquet Femení Sant Adrià vas viure moments molt especials.
Va ser una etapa fantàstica que em va regalar persones increïbles. Hi vaig créixer molt en tots els sentits. Va ser una llàstima que l’única derrota que vam patir el curs passat, contra el CB Lleida, ens impedís jugar la fase d’ascens a Lliga Femenina 2.

Vas arribar a debutar a Lliga Femenina…
Fabián Téllez em va regalar una experiència impressionant. Vaig estrenar-me contra el Cadí La Seu en un Marina Besòs ple a vessar… Va ser molt bonic que el públic coregés el meu nom! [Riu].

Què et va dir Fabián Téllez just abans de fer-te debutar?
Va ser molt concret: “Ari, pista”. No m’ho creia i, a més, anàvem perdent… Sempre li estaré agraïda. Tenia molts nervis i quan em van fer una antiesportiva ja… “Si us plau, no fallis els tirs lliures”, pensava. I els vaig ficar. Diria que també vaig tirar un triple.

Aquell grup humà i esportiu del Bàsquet Femení Sant Adrià era impressionant: en el primer any a l’elit va jugar la Copa de la Reina i va opositar als playoffs de Lliga.
Vaig començar a pujar amb el primer equip i vaig anar com a espectadora a la Copa de Saragossa. Quina experiència i quin partit contra l’Stadium Casablanca… Després la Mireia Vila es va lesionar i vaig començar a doblar amb el sènior A, però no volia perdre’m res amb el B. Feia moltíssims entrenaments.

Toni Sáez és l’entrenador que més t’ha marcat?
Diria que sí. És un tècnic molt exigent que et recompensa si t’hi deixes l’ànima sempre. Mai he sigut bona defensora, però gràcies a en Toni Sáez vaig millorar molt en aquest aspecte. Em va ajudar a ser més competitiva.

Heu acabat la fase prèvia de la Copa Catalunya com a líders, empatades a 14 victòries amb el CB Igualada, el vostre primer rival a la segona fase, on també us enfrontareu al CBF Cerdanyola i al Manresa Club Bàsquet Femení 2021. Els dos millors del grup jugaran la fase d’ascens a Lliga Femenina 2.
Són tres rivals molt potents. Al CB Igualada el vam guanyar a la primera volta en un partit excel·lent i a la segona vam perdre encaixant molts punts (32) en l’últim quart. Les nostres úniques dues derrotes han estat en els darrers tres partits. Sempre hi ha un moment en la temporada en què un equip està més castigat físicament i ara estem tornant a agafar ritme. Hem de recuperar la nostra essència: defensa, rebot i fiabilitat en atac. Totes ens sentim importants i podem anotar. Hem d’aprofitar-ho.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram