Andrés Feliz té els peus a terra

“Quan torno al meu país, sempre porto algunes sabatilles, i algunes són meves. Perquè prefereixo dibuixar un somriure a algú que no en té. De què em serveix guardar 200 sabatilles a l’armari?”, li confessa Andrés Feliz (Guachupita, República Dominicana, 1997) a Lucas Sáez-Bravo en una conversa per al diari El Mundo. El base del Club Joventut Badalona, que acaba de renovar fins a 2025, no oblida els seus humils orígens: “La meva família no és que sigui d’un alt nivell econòmic i per a mi era complicat disposar de sabatilles d’esport, mitjons…”.

Feliz va créixer a Guachupita, el barri “més perillós” de la República Dominicana. Una zona que conviu amb les drogues i els tirotejos. Hi ha talls d’electricitat i els dilluns, dimecres i divendres són els únics dies de la setmana que hi ha aigua disponible. “[Circumstàncies] que no són excusa perquè qui neix o visqui allà sigui mala persona”, exposa el base, que és un exponent de treball constant i d’aprofitar les oportunitats que s’ha guanyat a pols.

“Solia veure els traficants a prop, però mai em va interessar res per l’estil”, afirma

El bàsquet es va convertir en el seu parèntesi i la seva gran passió. Sempre botava la pilota a la pista d’una escola. Mentre jugava allà “no feia altres coses pitjors”. “Solia veure els traficants a prop, però mai em va interessar res per l’estil. Simplement, vaig mirar cap a una altra banda”, agraït als seus pares, el Rodolfo i la Teresa, per no deixar-li complicar-se la vida.

El 2013 és potser l’any més decisiu de la seva carrera. O, més aviat, quan va començar, perquè la federació dominicana va buscar jugadors per a la selecció sots 17 i Feliz, un dels millors en les competicions entre barris, va ser un dels 12 escollits. La seva gran actuació en l’or al Centrobasket de Puerto Rico li va acabar obrint les portes en l’àmbit acadèmic i esportiu: primer amb una beca per estudiar en un collegi privat i després, amb una altra per fer les maletes cap als Estats Units. Només tenia 16 anys i cap coneixement d’anglès. Tampoc coneixia ningú a Florida, en concret al centre, a Orlando. A la West Oaks Academy en Orlando. En acabat, a la Universitat d’Illinois, es va graduar en Sociologia, es va enamorar de la seva dona, la Lisa Wygal, i va jugar als Fighting Illini. La parella té un fill, en Drelén, “una motivació constant per continuar treballant”.

El CB Prat

El seu primer equip a Europa va ser el CB Prat, on el va entrenar Dani Miret, que ara és ajudant de Carles Duran al Club Joventut Badalona. “En Dani és una persona important en la meva vida. Des que vaig arribar em va donar la confiança que necessitava per jugar en un bàsquet diferent”, li reconeix a Xavi Ballesteros, de L’Esportiu. Feliz va ser clau per a l’ascens del conjunt potablava, vinculat a la Penya, a LEB Or.

“Estic molt content i molt feliç i agraït al club, a la Penya, per tota la confiança i només penso a continuar treballant perquè vull créixer i fer créixer l’entitat. Des del primer moment la rebuda ha estat increïble. Tenim una afició impressionant que ens impulsa i que ha estat clau durant la temporada. Em sento part rellevant d’aquest equip i això és realment especial”, confessa Feliz en l’entrevista del Club Joventut Badalona que acompanya a la notícia de la seva renovació per tres temporades més.

Orgull

Ha fet 4 punts, 1,8 assistències, 1,6 rebots i 0,7 recuperacions de mitjana per partit a la Lliga ACB. Se sent com a casa en un club del qual no sabia res abans d’aterrar a Catalunya: “La Penya és una entitat impressionant i amb molt planter. D’aquí han sorgit grans jugadores. Em sento orgullós de defensar aquesta samarreta”.

No s’oblida mai dels seus orígens. Sempre pensa en Guachupita i té els peus a terra. Mai prejutja ni jutja ningú: “Penso en companys amb qui jugava i que ara estan presos o morts… Quan torno a casa i els torno a veure, crec que se senten orgullosos. Perquè sortir d’allà és molt difícil. No jutjo les persones que han passat per això”, tanca Feliz, un orgull per al seu barri i per a qualsevol persona.