Dolors Sabater ens rep a primera hora de la tarda a l’Ateneu Carme Claramunt, al Passeig de la Salut de Badalona. L’exalcaldessa i candidata de La Badalona Valenta (la llista conjunta de Guanyem i ERC) aspira a recuperar l’alcaldia després del 26 de maig. Defensa que té possibilitats de guanyar Albiol i assegura que no està ressentida amb l’alcalde Pastor. I també té paraules per als comuns, als quals retreu el “tacticisme electoralista” que, segons ella, ha impedit el front ampli d’esquerres.
Fa gairebé un any que va perdre aquella qüestió de confiança que va derivar en la moció de censura i el seu relleu al capdavant de l’Ajuntament. Va ser encertat sotmetre’s a una qüestió de confiança per aprovar uns pressupostos?
Calia fer-ho. Era molt important tenir un pressupost. Ja s’ha vist que greu que ha sigut passar un any sense aquest pressupost. Però el motiu real de la moció de censura va ser que al baròmetre que es va publicar al maig es constatava que hi havia una satisfacció important envers les polítiques que estàvem desenvolupant i que, en canvi, el candidat del PSC era un absolut desconegut. El motiu de la moció de censura no va ser la qüestió de confiança.
En tot cas, els hi va aplanar el terreny.
La pregunta que ens hauríem de fer és: com és que el PSC no va facilitar l’aprovació dels pressupostos de 2018 quan eren els mateixos que després ells van presentar el 2019? Quan ells havien facilitat el canvi de govern per fer fora Albiol… Com és que després van pactar amb el PP?
L’alcalde Pastor va dir que no podien seguir donant suport a un govern “bolcat amb el procés independentista”. Creu que va ser massa protagonista els dies posteriors a l’1-O?
El que va ser protagonista va ser que una ciutat metropolitana defensés que, en un referèndum, tots els veïns i veïnes poguessin expressar-se, tant per dir que no, com per no dir res o dir que sí. Qui es va moure de lloc va ser el PSC, que anys enrere era al pacte pel dret a decidir. La conjuntura els va donar un pretext, però el motiu de la moció no va ser aquest.
Més enllà de quin va ser el motiu real de la moció de censura, va valer la pena la seva implicació en la política nacional, tenint en compte que després va perdre el govern de la ciutat?
Sí, perquè hi ha una cosa molt important: la coherència. Un dels mals més importants de l’esquerra és que, quan la dreta comença a estrènyer fort i hi ha votants que es veuen temptats de canviar de paradigma mental, l’esquerra, en lloc de refermar-se amb molta contundència en allò que defensa, sembla que doni permís als votants perquè pensin com la dreta.
Sigui com sigui, confia que amb aquesta candidatura conjunta entre Guanyem i ERC aconseguiran el suport suficient per no necessitar el PSC, o volen tornar-se a entendre amb els socialistes per governar?
Per poder defensar el projecte de ciutat que tenim al cap necessitem una àmplia majoria. És evident que en temes importants, com per exemple recuperar els 4 milions i mig que ens havia facturat fraudulentament l’empresa de neteja, el PSC no ens va fer costat. Però és cert que ens vam entendre en molts altres temes de política social. La ciutadania decidirà amb el seu vot si nosaltres tindrem prou majoria per poder seguir aquest projecte de ciutat o si necessitarem pactar amb altres forces polítiques.
“Badalona va servir de trampolí a Albiol i ara és el seu refugi”
Després de tot el que ha passat, vostè i Pastor podrien governar conjuntament?
La clau és el que voti la ciutadania.
D’acord, però suposem que fos aquest l’escenari.
Jo no tinc ressentiment personal. La ciutat ha perdut tot un any pel seu interès electoralista.
Pastor se’n riu, fins i tot, del nom de la seva candidatura.
L’estil que fan servir és d’una baixesa… Tot plegat és molt trist. Però això és un greuge que fan a la ciutat, no a mi.
Albiol va afirmar durant l’entrevista amb Línia Nord que “no té cap mena de dubte” que el PSC tornarà a pactar amb les esquerres. Vostè n’està tan segura?
El PSC ha de decidir en quin bàndol està. No ho sap. Té una crisi d’identitat molt gran.
Ells diuen que estan al centre i que poden arribar a acords amb tots.
Tot té un límit i s’ha de saber quin model de ciutat s’està defensant. Com pot dir el senyor Pastor que tant li fa anar amb uns o altres, si el PP de les retallades és el causant de la pobresa de milers de veïns i veïnes…
Albiol també ens va dir que a vostè “li faria il·lusió” que ell no es presentés a les eleccions “perquè així tindria alguna possibilitat de no quedar tan enrere del PP”. Creu que Albiol pot repetir o millorar els resultats del 2015?
No ho crec. Ell va abandonar totalment Badalona. Fins i tot va deixar de venir als plens. Tenia una carrera política a fer, però ha fracassat. L’alcaldia de Badalona li va servir de trampolí i ara és el seu refugi. Hi ha votants d’Albiol que, quatre anys després, els ha caigut la bena dels ulls i s’han adonat que darrere d’aquest personatge tan amable hi ha un peó d’un PP que és el causant de la majoria de víctimes de les polítiques neoliberals que s’han fet a l’Estat. Cada vegada ha de recórrer més a les coses que fan que la gent voti amb l’estómac. Però quin és el seu projecte de ciutat?
Últimament no para de prometre projectes.
Això la gent ja ho ha vist, és una pantalla passada. L’Albiol que comença a ensenyar projectes que ni estan aprovats, ni tenen pressupost, ni estan consensuats… ja el coneixem.
Albiol està convençut que guanyarà les eleccions municipals.
Ell va fer un espot que ho deia molt bé. Aquí hi ha dues possibles candidatures guanyadores: la que encapçala ell i la que encapçalo jo. Estem en un escenari de prou complexitat política perquè el resultat pugui ser sorprenent. Però les enquestes diuen que la possibilitat que ell no guanyi i que guanyem nosaltres existeix.
Potser aquesta possibilitat seria més clara si el front ampli d’esquerres que reivindicaven s’hagués pogut acabar fent. Creu que aquest fet els debilita o les esquerres per separat poden sumar un millor resultat?
L’objectiu és continuar un projecte de transformació de la ciutat que va començar amb el govern del canvi el 2015. Sobre la qüestió concreta de si anem tots junts suma o resta hi ha diverses teories.
Per què no s’ha pogut fer el front ampli? Des dels comuns tornen a parlar de l’independentisme com una de les raons.
Jo crec que hi ha un tacticisme electoralista. Nosaltres actuem sobretot en clau de Badalona. ERC té una estratègia en l’àmbit nacional però l’ha canviat a Badalona perquè hi ha una circumstància especial que fa pensar que és molt millor ajuntar-nos per ser la llista més votada. En canvi, les altres organitzacions han primat la clau nacional en lloc de la situació concreta de Badalona. A més, comprar el relat del PSC de posar l’independentisme com a excusa…
Els comuns diuen que anar en una candidatura independentista els pot restar vots.
Però és que no es tracta d’una candidatura independentista, perquè Guanyem no és una organització independentista. El que defensem sense matisos és el dret a l’autodeterminació i la República catalana. Quan l’esquerra, en comptes de reafirmar-se en això que creu, compra arguments de la dreta, crec que s’equivoca. Ells saben el govern que vam fer i les polítiques que vam fer a Badalona. Crec que tot plegat, repeteixo, respon més a la lògica de partit i al tacticisme.
Parlant de tacticisme… El diari Ara va publicar que els vots que aconsegueixi La Badalona Valenta sumaran per a ERC a la Diputació. És així?
A la Diputació, sí. Però a l’AMB sumaran per a Guanyem. Amb aquest acord hem prioritzat recuperar Badalona. Som una ciutat que està molt abandonada i les entitats supramunicipals, com la Diputació i l’AMB, han de compensar d’alguna manera aquests greuges.
El 2015, una de les puntes de llança del seu programa electoral era la remunicipalització dels serveis privatitzats, com la neteja i l’aigua. Som al 2019 i això està lluny de ser una realitat. Insistiran en aquesta promesa?
Sí, però no tenim un mecanisme ràpid per arribar i començar a municipalitzar-ho tot. En el cas de l’aigua, per exemple, vam apuntar-nos a l’associació de municipis per la remunicipalització de l’aigua. I pel que fa a la neteja, quan vam començar hi havia la cotilla que ens posa la llei que regula els règims locals, la coneguda com a Llei Montoro, que condiciona molts aspectes, com l’augment de personal. Aquesta municipalització, de moment, no es pot fer directament, perquè no pots augmentar la plantilla de treballadors i treballadores de l’Ajuntament, sinó que s’ha de fer, com a molt, a través d’una empresa municipal.
Van ser agosarats amb les promeses fa quatre anys?
Ara som més realistes pel que fa als tempos, les possibilitats i les condicions respecte de les expectatives que ens vam crear. Per poder remunicipalitzar necessitàvem conèixer profundament els contractes. El que no farem aquesta vegada és fer una promesa electoral a l’alça, sinó que direm que seguirem treballant per la remunicipalització dels serveis, perquè ara tenim més eines per poder-ho fer. Per exemple, tenim clar que la municipalització de les escoles bressol és possible.
“L’Ajuntament està funcionant com una administració del segle XIX”
Mentre vostè era alcaldessa, des de la PAH i la PAC li van criticar que no s’estava fent prou per solucionar el problema de l’habitatge. Es va fer tot el possible en aquest àmbit?
Diríem que fer tot el possible no va representar trobar totes les solucions necessàries. Però vam fer més que el que està fent el govern actual.
També fa menys temps que governa.
Sí, però el compromís polític del senyor Pastor no és el mateix que teníem nosaltres. En aquests deu mesos no s’ha avançat respecte als 8 milions d’euros que teníem reservats per fer o comprar habitatge públic. Dos pisos que els vam deixar enllestits per a emergència els van adjudicar. Jo entenc que la pressió és molt alta, però és important tenir pisos d’emergència. Quan va passar l’incendi de Sant Roc no tenien ni un sol habitatge i les famílies que ho van patir ara ho estan passant molt malament.
Però què ha passat amb els 8 milions d’euros que cita?
A veure… No és que l’Ajuntament tingui els 8 milions en un calaix. Això és mentida. El que fa que el consistori pugui pressupostar inversions és la capacitat que té d’endeutar-se. A mesura que va necessitant aquests diners, va fent els proveïments per invertir-los. El que és lamentable és que vagin passant els mesos i d’aquests 8 milions d’euros, que estan aprovats i consensuats al ple, no s’hagin començat a executar despeses.
Per què no ho van fer vostès mentre governaven?
Perquè quan nosaltres vam arribar al govern el 2015, l’Ajuntament de Badalona estava immers en un pla d’ajustament. Qui portava les finances municipals era l’Estat. Per poder arribar a tenir aquests 8 milions, vam haver de treballar, primer, per tenir un pressupost municipal propi. Perquè quan nosaltres vam arribar hi havia un pressupost prorrogat d’Albiol. Quan vam aconseguir sortir del pla d’ajustament, llavors la Llei Montoro ens limitava… El pressupost és una hipòtesi sobre els diners que tindràs. Però pot ser que et quedis curt. Per exemple, pots pressupostar 10, però pots aconseguir-ne 15 si hi ha molt moviment, molta construcció… Doncs aquests 5 de diferència no els pots incorporar.
Són per pagar deute.
Exacte. I si executes un 90% del pressupost, el 10% que queda també és per pagar deute. El 2017 nosaltres ja vam aprovar un pressupost sanejat. Vam fer la millor gestió que es pot fer: vam apujar el pressupost al mateix temps que reduíem el deute. Vam trobar una forma d’esquivar les restriccions de la Llei Montoro i, com que havíem eixugat tant el deute, immediatament ens vam poder tornar a endeutar. L’administració pública posa moltes traves per fer polítiques socials.
Tenint en compte tots aquests aspectes, totes aquestes dificultats burocràtiques, què es pot fer per donar resposta al greu problema de l’habitatge a Badalona?
L’administració és lenta, però ho és encara més si no la poses en marxa mai. Durant els tres anys que vaig ser alcaldessa va haver-hi molts temes que no s’havien tractat mai i que nosaltres vam engegar. Com que no estem condicionats per l’electoralisme, vam fer polítiques al servei de la ciutat i vam engegar projectes sense fer càlculs electorals. I amb el tema dels pisos passa el mateix. És clar, és molt lent. Però quan van fer la moció de censura, si en comptes d’aturar tot el que havíem fet ho haguessin continuat, potser ja hauria donat fruits. Buscarem solucions, dins de la legalitat però d’una manera més ràpida, perquè estem en una situació de summa emergència.
Aquesta situació d’emergència es veu als serveis socials. L’abril de 2018 hi havia prop de 90 famílies esperant un habitatge. Com es pot evitar el col·lapse dels serveis socials?
A la taula d’emergència li han d’entrar pisos, els posi l’Estat o la Generalitat. No es pot deixar els municipis abandonats en una qüestió que no és competència municipal, però de la qual patim les conseqüències de tantes famílies afectades.
Des de l’Ajuntament, per tant, no es pot fer res més?
Nosaltres podem construir o comprar habitatge. Però, mentrestant, la Generalitat, l’Estat i els bancs han de posar pisos per solucionar la llista d’espera. Perquè ells tenen pisos. Nosaltres també ho podríem fer, però quan en tinguem. En tot cas, ho hem de fer totes les administracions, no només nosaltres.
Els treballadors dels serveis de manteniment també denuncien una situació de col·lapse.
Totalment.
Hi ha un problema estructural a l’Ajuntament?
Hi ha un problema estructural que té a veure amb diverses coses. Nosaltres vam fer un estudi on hi havia una proposta de professionalització per canviar la manera de funcionar del consistori. L’Ajuntament està funcionant com una administració pública del segle XIX. Molt vertical, sense grups de projectes que treballin de forma horitzontal… Hi ha temes concrets que els tracten, potser, vuit departaments. El clientelisme també ha fet molt mal a l’Ajuntament. Fa molts anys que no es fan oposicions, no hi ha carrera professional, els treballadors no poden progressar encara que es formin… Les direccions d’àrea i de la gerència de l’empresa municipal han de ser professionals. No poden estar subjectes al mandat polític amb càrrecs que són de confiança política. Per això volíem implementar un model professional.
Però no ho van poder fer.
No, perquè això necessitava majoria absoluta i el PSC ens va dir que no ens ho aprovaria. És per coses com aquesta que ara tenim molt clar que necessitem tenir majoria, perquè de la majoria en depenen moltes coses.
“Per defensar el nostre projecte de ciutat ens cal una àmplia majoria”
A banda de possibles majories d’un color o d’un altre, potser el que necessita la ciutat és un projecte compartit a llarg termini.
Totalment. El que nosaltres proposem és que pactem un model de ciutat en un consell de ciutat, amb participació de les entitats, del veïnat i de tots els grups municipals. Hem de saber si aquesta ciutat, d’aquí a deu anys, ha de tenir un auditori o no, quantes piscines més necessita, quantes escoles, quants mercats… Tot això s’hauria de decidir en bloc i pactar-ho, perquè encara que canviïn els governs municipals les coses es vagin fent.
Però vostè això ho veu viable, tenint en compte com està el clima polític a la ciutat?
Jo crec que, per responsabilitat política, hi ha uns mínims que hem de ser capaços de pactar. Per tant, si per fer aquesta planificació de ciutat comptem amb la participació de la ciutadania i en surt un compromís en el qual les entitats i la ciutadania s’han posat d’acord, jo crec que cap partit polític podrà tirar-ho enrere. És una necessitat que tenim, perquè si no ens estem quedant enrere. Vagis a la ciutat que vagis t’adones que aquí a Badalona durant molts anys ha passat alguna cosa que no ha passat a altres ciutats, les quals estan molt més avançades en temes d’espai públic i equipaments. I crec que això es deu al fet que aquí hi ha un bloqueig intern per la picabaralla en la manera de planificar la ciutat.
Una de les primeres decisions que va prendre Pastor quan va arribar a l’alcaldia va ser reformar el model de la Guàrdia Urbana que vostè havia implementat. Vostè farà el mateix si recupera l’alcaldia?
No l’ha reformat gaire. Ells necessitaven dir que canviarien la Guàrdia Urbana, però en realitat la gran inversió la vam fer nosaltres: cotxes nous, ràdios noves, transmissors nous, sistema GPS… Ara fan molta propaganda de les noves places de la Guàrdia Urbana, quan no són per augmentar el nombre d’agents sinó per suplir els que es jubilen. L’augment el vam fer nosaltres. Nosaltres sí que vam crear places noves.
Per tant, no faria un nou canvi estructural a la Guàrdia Urbana.
Bé, en tot cas, restabliré, si s’ha tocat gaire, el que vam fer nosaltres, perquè era un bon pla de seguretat. El que passa és que hi ha altres temes que s’han de resoldre, com la manca d’efectius. Però això ells no ho han resolt. Preguntin les hores extra que està fent la Guàrdia Urbana.
L’expresident de FAMPAS, David Guerrero, es presenta a la seva llista electoral. Tenen algun pla concret per millorar la planificació escolar que exigeixen des de la comunitat educativa?
Aquest mandat ha de ser decisiu per desencallar les construccions, lluitar contra la segregació escolar i la manca de places públiques.
Quina serà la seva primera decisió si recupera l’alcaldia?
Pactar amb l’oposició un canvi de model de la gestió municipal. Això ho hem d’afrontar des del primer minut per sortir del col·lapse.
