Sabater: “El meu futur polític ara mateix no em preocupa gens”

Dolors Sabater no ha acabat recuperant l’alcaldia de Badalona, però des del ple de dimarts ha despertat més interès el que pugui dir ella que Xavier García Albiol. En aquesta entrevista, amb moltes preguntes retòriques, la líder de Guanyem desgrana com veu “el cap de turc” –en paraules seves– el que ha passat i el que vindrà.

Com ha dormit aquestes dues nits després del ple de dimarts?
[Somriu]. He dormit poc.

Es penedeix de la decisió final que van prendre amb Guanyem?
Nosaltres no podíem fer cap altra cosa. El PSC sí. Ells haurien pogut aixecar-me el veto molt abans i plantejar la proposta d’alcaldia compartida fa dies, no a 24 hores del ple. També haurien pogut acceptar la clàusula que permetia a les assemblees de totes les organitzacions validar-ho posteriorment o fins i tot votar-me a mi igualment per assegurar un govern progressista i després seguir negociant.

No podien signar un acord que podia acabar en paper mullat.
Nosaltres fa un any, sense cap acord firmat, vam votar Álex Pastor per evitar que Xavier García Albiol recuperés l’alcaldia i després seguir negociant. Aquest cop el PSC va demanar un acord firmat a poques hores del ple, repeteixo, posant contra les cordes una organització assembleària com la nostra. Sabien perfectament que no teníem marge de maniobra amb segons quines decisions i tempos.

Sigui com sigui, bona part de Badalona i de la resta del país l’acusa a vostè de ser la culpable que Albiol torni a governar.
Els culpables som tots. El que va passar dimarts al ple és un error col·lectiu. Totes les organitzacions som responsables del resultat final. Si volem reconstruir la confiança entre tots per frenar l’avenç d’Albiol, no servirà de res treure’s de sobre les responsabilitats i abocar-les totes en un únic front. Això és un mal precedent. Tots hem de fer una anàlisi profunda del que passa a Badalona, on el populisme es menja, per exemple, els resultats que el PSC aconsegueix a totes les ciutats de l’entorn. Ells també han de fer autocrítica de per què els passa això. Tots hem de fer-ne.

D’acord, però vostè mateixa deia just després del ple que se l’està convertint en el cap de turc del fracàs. I els caps de turc tenen un futur polític complicat.
Ni l’any passat era una heroïna, com es va voler fer creure, ni ara he de ser el cap de turc. Jo no prenc decisions personals. Represento una col·lectivitat, una organització que, a més, vol trencar amb les velles formes de fer política. Dit això, el meu futur polític ara mateix no em preocupa gens. El que em preocupa és com frenarem el populisme del PP. No és hora de fer-nos retrets, això només mina encara més la possibilitat d’un futur acord. És una espiral destructiva. N’hem de sortir demanant disculpes a la ciutadania per no haver sigut capaços de trobar una solució i reconstruint confiances.

“¿Per què Miquel Iceta es mulla en públic a 24 hores del ple i no 10 dies abans?”

Sembla difícil. Aïda Llauradó, dels comuns, li va demanar explícitament la seva dimissió. Se l’ha arribat a plantejar en algun moment, abans o després d’aquest ple?
No. El que sí que m’he arribat a plantejar és una pregunta que m’agradaria que me la responguessin: Què és el que els fa tanta por que tinguin aquesta necessitat d’anar a per mi? És pel que represento? Crec que fem nosa a la vella política quan fins i tot organitzacions com ERC o els comuns, que van votar la meva candidatura, personalitzen els retrets del fracàs de l’acord en la meva persona.

Llauradó va arribar a parlar de “suïcidi polític” de Guanyem. Creu que serà així, que això els passarà molta factura?
Aquesta anàlisi encara no l’he entrat a fer, perquè la preocupació principal que tinc ara, repeteixo, és que tornem a tenir Albiol d’alcalde i haurem de contrarestar tot el mal que pot fer a la ciutat. Qui patirà segur una gran factura de tot plegat és la ciutat. Jo diria que el més urgent i al que hem de dedicar tota la nostra energia és a fer autocrítica tots, a intentar reconstruir les confiances i a mirar com podem bastir una alternativa que eviti que el 2023 Albiol tregui majoria absoluta. I això passa per teixir un projecte de ciutat sòlid alternatiu, no només anant contra ell.

Alex Montornès, d’ERC, també va ser molt contundent amb vostè. Va dir que els republicans badalonins li retiraven la confiança. Però veient com han anat les negociacions, vol dir que l’ha tingut en algun moment la confiança plena d’ERC Badalona?
És evident que la ruptura que van fer ja fa mesos de la Badalona Valenta en dos grups municipals és un símptoma que alguna feblesa tenia aquesta confiança, que potser s’estava perdent. És possible. Aquest trencament va comportar que deixéssim de ser el primer grup d’esquerres al plenari i això ens va afeblir molt en les negociacions d’aquestes setmanes. També és cert que ERC no veia clara l’estratègia de no tenir un botó vermell. Ells necessitaven tenir un botó vermell que, passés el que passés, evités que tornés a governar Albiol. Nosaltres vam apostar-ho tot a sortir-nos-en, però finalment no va poder ser i ara entenc que focalitzin cap al nostre grup la seva frustració. Però el que es va dir al ple és gravíssim i molt injust.

Montornès va dir que “en honor a la veritat” la culpa no era del PSC, mentre que la direcció nacional d’ERC va sortir poc després carregant contra els socialistes.
Estic absolutament en desacord amb l’anàlisi de Montornès i crec que la visió de la direcció nacional d’ERC és molt més encertada i equànime. Per què Miquel Iceta es mulla en públic a 24 hores del ple i no 10 o 15 dies abans? Jo havia parlat amb ell personalment i li havia deixat clar que nosaltres som una organització assembleària. Li vaig dir que, si ens havien de sorprendre amb canvis radicals de propostes, no ho fessin a última hora. Però bé, tornant a Montornès… Les afirmacions són fetes des de l’estómac. El seu partit a nivell nacional és molt més equànime.

“És cert que ERC no veia clara l’estratègia de no tenir un botó vermell”

Parlant dels partits a nivell nacional, quin paper hi ha jugat la CUP en tot plegat?
Guanyem té una assemblea sobirana i això vol dir que les persones que en formen part prenen les decisions de forma col·lectiva. Nosaltres ens devem a aquesta assemblea. Tenim gent que només milita a Guanyem, com jo mateixa, i altra que també pertany a un ventall amplíssim d’organitzacions. Però això últim mai ha comportat ni comportarà que cap d’aquestes organitzacions externes pugui marcar cap directriu a Guanyem. Som totalment sobirans. Crec que tot això de la CUP torna a sortir ara per intentar minimitzar o fins i tot invisibilitzar el que som i el que comporta Guanyem com a forma de fer nova política. No estem sota la disciplina de cap partit, i això no agrada, ni aquí ni enlloc.

De reaccions a nivell nacional n’hi ha hagut moltes, però volia traslladar-li la de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que poc després del ple ja demanava una moció de censura a Albiol. Vostè la veu possible en el que queda de mandat, tal com ha anat tot?
Perquè es pogués fer, primer caldria superar el mateix que fa dos dies va impedir que hi hagués un acord. Hi havia prou confiança per bastir un govern sòlid amb un lideratge fort? Realment hi havia la intenció que això sortís bé? La resposta a la pregunta que em fa segueix sent la mateixa que la que teníem abans-d’ahir sobre la taula: primer caldrà veure si som capaços de reconstruir confiances i superar aquesta espiral de retrets. Bastir una alternativa sòlida més enllà del ‘tots contra Albiol’.

Més enllà de repartiments de mandats i clàusules polèmiques, el fracàs de dimarts s’ha de llegir amb perspectiva d’anys. Les motxilles han pesat massa?
S’ha de curar una ferida que ve de molt enrere. Ens hem de reconèixer mútuament, dins de les diferències que tenim, fent l’esforç de buscar les coses en comú i entendre’ns per poder tirar la ciutat endavant. Guanyem ha fet un esforç molt gran per deixar de mirar el PSC com un enemic i veure’l com un col·laborador necessari. I això és el que han de fer la resta d’organitzacions entre totes i hem d’aprofundir-hi també nosaltres.

El nou mandat d’Albiol ha començat amb una baralla multitudinària a la Salut i ell tornant a parlar de la unitat d’antidisturbis de la Guàrdia Urbana. Tornem al passat.
Des de l’oposició ens tocarà lluitar perquè no qualli el seu discurs partidista de la seguretat. En això també fa molta falta el PSC. Cal que es decanti definitivament cap al bloc de les esquerres i puguem acabar bastint un projecte sòlid i progressista de ciutat.