Foto: Augusto Magaña

Nascut en un poble de Jaén el 1955, Juan Pastor va arribar a Santa Coloma fa 54 anys. Des de llavors s’ha involucrat en diverses causes socials, sobretot en la lluita pel dret a l’habitatge. Dilluns de la setmana passada la policia el va detenir i va passar una nit a la comissaria per haver ajudat a aturar un desnonament al passatge Irlanda.

Què va passar d’estrany aquell dia al passatge Irlanda perquè hi hagués tants problemes?
L’única cosa estranya va ser que la majoria del dispositiu policial va marxar. Després del desnonament vam anar a l’Ajuntament i ens vam trobar a la plaça de la Vila un fort desplegament de Mossos, a conseqüència del que havia passat al passatge Irlanda, els quals de mala manera van agafar tres joves i els van identificar.

Joves que havien participat en l’aturada del desnonament?
Sí. Però això va ser una hora després del desnonament. Érem menys persones, unes vint.

A vostè l’identifiquen aquell dia?
El policia que comandava el dispositiu es va adreçar directament a mi –això està gravat en un vídeo– i em va dir: “Juan Pastor, sabem qui ets i anirem a per tu”. Així m’ho va dir. Però la PAHV som tots, no només jo. I li vaig dir que no tenia res a amagar, que només érem allà per defensar el dret de la gent.

Creu que això està relacionat amb el fet que dotze dies després el detinguessin?
El que és incomprensible és que l’atestat policial el van fer el dia del desnonament, però em van detenir dotze dies després, a les quatre de la tarda mentre anava a buscar la meva neta a l’escola. Normalment, si hi ha un fet concret s’actua d’immediat, no després d’uns dies. Els vaig insistir que com podia ser que em tinguessin detingut a la comissaria durant tota una nit, però el meu advocat em va dir que al dia següent segurament em deixarien lliure. Jo no tenia cap problema a declarar, davant de qui sigui. No tenien motius per retenir-me.

I en el moment que el detenen li expliquen per què ho fan?
Per disturbis i atemptat contra l’autoritat. Jo els vaig dir que això era una mentida i que s’ho havien inventat. Quin atemptat? A l’atestat posa que hi va haver cops al pit i forcejaments. L’únic que va passar és que un agent tenia agafat pel coll un noi i el vam alliberar. Es va treure la cinta que hi havia, perquè eren dos Mossos i érem 250 persones. Però després tot es va calmar. Nosaltres teníem el bloc ocupat amb unes trenta persones i al cap de mitja hora ens va trucar la mediadora per dir-nos que s’havia suspès el desnonament. Sigui com sigui, a mi em van donar un paper amb els delictes pels quals se m’acusava, però no em van donar l’atestat.

Què va passar la nit que va dormir a la comissaria?
Em van agafar les empremtes, em van fer fotos… El que no m’esperava va ser tota la gent que va anar a la comissaria, va ser una solidaritat impressionant. Hi havia més de 200 persones i va haver-hi una mica de tensió perquè alguns van intentar entrar a la comissaria. La gent va anar després al Ple i es van quedar a la plaça de la Vila fins a la una de la matinada.

Va declarar l’endemà al jutjat?
No vaig declarar, perquè intentarem preparar bé la declaració quan sigui ja el judici. L’advocat està pendent a veure quan arriba la citació.

Els càrrecs segueixen sent per disturbis i atemptat a l’autoritat?
Sí. És incomprensible. Si només vam tallar el carrer durant vint minuts i vam sobrepassar el cordó policial.

Creu que amb la seva detenció es vol enviar un missatge a la gent que s’oposa als desnonaments?
Això amb tota seguretat. Perquè estem en un moment polític molt regressiu, reaccionari i repressiu. Està quedant demostrat amb els set xavals dels CDRs i amb els que han pillat darrerament a les manifestacions a Barcelona. El que estan intentant és generar por perquè la gent no intenti lluitar pels drets fonamentals i per buscar una societat millor. Nosaltres som activistes perquè aquesta societat i aquest sistema és tan corrupte que et fa comprometre’t fins al final.

“No tenia cap problema a declarar, davant de qui sigui. No tenien motius per retenir-me”

Seguirà amb la lluita, per tant.
És clar! La solidaritat que he rebut m’ha fet pujar la moral. Dimecres vinent ja tenim programats dos desnonaments amb presència dels Mossos d’Esquadra i ja veurem com ho plantegem. Estem pressionant els titulars de l’habitatge perquè els suspenguin, però amb tota seguretat aquestes famílies no dormiran al carrer. I si l’Ajuntament no els dona cap alternativa, li donarem nosaltres.

Com s’ho faran per donar-los una alternativa?
El que pretenem és que tots els habitatges dels bancs i fons voltors se socialitzin. Pressionarem l’administració, al Govern i les companyies perquè aquests habitatges passin a ser públics i socials. L’emergència tan evident que hi ha en aquest país, a Catalunya i a l’Estat, és una vergonya. S’omplen la boca amb l’Estat de dret, quan no es compleix ni en matèria d’habitatge, ni pel que fa a la feina o a les pensions dignes. És vergonyós.

Què han de fer els moviments socials per fer-hi front?
Nosaltres el 16 i 17 de novembre farem el primer Congrés d’Habitatge de Catalunya. Hi anirem tots els col·lectius catalans pel dret a l’habitatge i esperem que d’aquesta iniciativa surti una resposta important i contundent de forma global, perquè des del 2009 les administracions no han fet ni una sola llei que beneficiï la classe treballadora i les persones més vulnerables.

S’ha aprovat la Llei 24/2015 per a l’emergència de l’habitatge…
Però això ho va fer la societat civil organitzada, la PAH. La vam fer nosaltres aquesta llei! Els representants polítics no han fet res. La llei hipotecària d’aquest país és una vergonya, perquè no només et treuen l’habitatge, encara que n’hagis pagat més de la meitat, sinó que encara has de pagar un deute del 40% del preu. I el banc es queda amb l’habitatge per intentar vendre’l en el mercat. És increïble. Crec que els col·lectius no hem tingut la capacitat de mobilització suficient per a generar consciència. El problema de l’habitatge és global i es necessita el suport de la major part de la societat i de tots els partits polítics.

Concretament a Santa Coloma, quina és la situació ara mateix en matèria d’habitatge?
Ara la majoria de desnonaments, un 60%, són de lloguer. A més, la problemàtica de l’ocupació té un volum impressionant. Aquí a Santa Coloma la taula d’emergència té prop de 170 famílies!

Famílies en espera?
En espera i, a més, amb l’expedient aprovat! I algunes fa prop de dos anys que esperen un lloguer social.

La solució és que hi hagi més habitatge públic?
Per descomptat. Després del Congrés d’Habitatge presentarem una moció al Ple en aquest sentit, perquè aquí tot l’habitatge de patrimoni municipal està ocupat. Tot. S’han fet prop de 6.000 habitatges públics de protecció que, al cap dels anys, s’han venut i ara són privats. Però aquests habitatges es van fer ja fa vint o vint-i-cinc anys. Ara només queden uns 300 o 400 habitatges públics.

Què s’hauria de fer per augmentar el parc públic?
Va haver-hi una línia de finançament pel tema del tempteig i retracte i no sé ni tan sols si ho han demanat. Nosaltres vam insistir l’Ajuntament que ho demanessin. Perquè si no, quina alternativa donaran a la taula d’emergència? Una pensió per a quatre dies? Que se’n vagin a un altre municipi? Això és el que fan ara els serveis socials. Aquí estan desnonant de l’habitatge i estan desnonant la gent de la ciutat, perquè a Santa Coloma pràcticament no hi ha oferta de lloguer i la que hi ha disponible ha augmentat el doble de preu els darrers dos anys.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram