Foto: Línia Nord
El flamant alcalde de Tiana, Isaac Salvatierra, rep Línia Nord al seu despatx en un Ajuntament en ple procés de remodelació. Mentre els operaris reformen la façana exterior del consistori, a l’interior es respira aire fresc i el tràfec és constant. Fa un mes que el líder de Junts per Tiana va estrenar-se a l’alcaldia, però Salvatierra ja té diferents reptes per encarar.
Aquest dijous (l’entrevista va tenir lloc el passat dimarts 10 de maig) es compleix un mes de la moció de censura a la batllessa Marta Martorell. Com han estat aquestes primeres setmanes a l’alcaldia?
Molt intenses. Les hem viscut amb molta emoció i il·lusió i, en paral·lel, amb el respecte que exigeix assumir aquesta responsabilitat.
Un dels punts per justificar aquest canvi de govern era poder acabar amb la situació de paràlisi institucional. Amb quin Ajuntament de Tiana s’ha trobat el nou executiu?
No diré tot el que voldria perquè m’he proposat posar el comptador a zero i vull ser prudent i respectuós. Però, efectivament, hem constatat que hi havia una paràlisi de bastants mesos. Aquesta acceleració d’aquests primers dies ve motivada segurament perquè hi havia moltes carpetes que estaven aturades i que s’havien de desencallar.
Posi’ns un exemple.
Doncs gairebé és en totes les àrees [riu].
Quins canvis ha pogut introduir en aquestes primeres setmanes el nou govern?
Crec que la diferència principal és que ara hi ha un projecte, un full de ruta. Només això ja està servint de motor per desencallar les coses. Aquí faltava escoltar més els tècnics de la casa. A vegades la percepció que pot tenir la ciutadania dels funcionaris és errònia. Jo he pogut comprovar el grau d’implicació dels professionals d’aquest Ajuntament. He vist una molt bona acollida per part seva i, en aquest sentit, puc dir que m’he enamorat dels treballadors.
En la materialització d’aquest canvi de rumb al consistori hi ha jugat un paper clau el PSC. Si la situació de paràlisi era tal, com és que es va trigar gairebé mig any a arribar a un acord per presentar la moció de censura?
No soc jo qui he de parlar de les coses dels altres partits i s’han de respectar les seves lògiques internes. Però evidentment, si s’ha anat lent no ha estat perquè Junts per Tiana i el PSC no es posessin d’acord, sinó perquè els socialistes s’estaven ordenant internament.
Aquesta reordenació interna ha estat exclusiva del PSC?
Crec que en aquests darrers tres anys hi ha hagut un procés d’empoderament de les assemblees de tots els grups polítics tianencs. Al principi del mandat es va acabar formant un pacte que no tenia cap sentit perquè era antinatural i no tenia cap projecte darrere. Des d’aleshores, hi ha hagut una sèrie de moviments interns a cadascuna de les formacions que han acabat provocant que els partits anessin sortint d’aquest acord inicial de govern i es formés una majoria alternativa més lògica, respectant el mandat popular de les urnes.
Una de les qüestions que sembla haver generat més consens a l’hora d’acostar postures entre els grups ha estat la situació a la residència Sant Cebrià.
Crec que és objectiu dir que, durant la intervenció del geriàtric, les coses van anar a pitjor a dins la residència. Ara estem en un moment de recuperació. Les relacions entre l’Ajuntament i el concessionari eren molt dolentes i estem treballant de valent per millorar-les sense cedir en la fiscalització, perquè el més important és la qualitat de vida dels residents i del servei. Abans de la pandèmia teníem una residència excel·lent i volem recuperar aquests nivells. Això passa també per millorar la proximitat amb les famílies. Un dels reptes que ens hem proposat durant aquests primers dies al govern ha estat activar el consell de participació del mateix geriàtric.
“Hem de ser conscients de l’actual situació de crisi; no podem posar en risc l’Ajuntament”
En l’apartat de prioritats del nou executiu hi apareix també l’aprovació dels pressupostos.
Això és com un sudoku que hem de quadrar. Hem de fer una proposta realista i ser conscients de la situació de crisi en la qual ens trobem. Tenim clar que hem de ser responsables i que no podem comprometre ni posar en risc l’Ajuntament. Estem ara mateix en un procés intern de revisió de partides per poder presentar una proposta que compleixi les mínimes normes d’estabilitat pressupostària. En paral·lel també estem treballant en els del 2023, que és on nosaltres volem realment incorporar aquesta mirada transformadora per no arrossegar tics dels pressupostos d’exercicis anteriors.
Un dels primers grans actes del nou govern va ser la celebració del Consell de Cultura. Les entitats feia temps que reclamaven al consistori més facilitats per recuperar l’activitat cultural. Quines mesures s’han pres en aquest sentit?
Hem començat per donar seguretat a les entitats. Això hauria de venir pràcticament de sèrie, però estàvem en un punt on perillava la celebració d’actes com la Festa dels Racons. El repte més imminent serà la Festa Major, veure com l’actualitzem i rreconnectem amb la tradició, però també hi ha tot un camí de fons. Hem d’aprofitar tot el talent local i la força de la institució per donar coherència a la programació cultural.
Quin paper pot jugar Can Riera en aquest impuls cultural?
Durant el mandat anterior vam aconseguir al Ple que les diferents actuacions que es fessin a Can Riera no comprometessin el projecte cultural. Això segueix així i puc garantir que Can Riera tindrà un ús íntegrament cultural. A partir d’aquí, hem de treballar per veure com podem donar-li sortida en els pròxims pressupostos. De moment, hem vist que la masia és un espai que pot funcionar com una sala d’actes.
En un dels calaixos del consistori també segueix guardat el projecte del Museu Lola Anglada.
La qüestió del Museu sobrepassa la voluntat municipal. Lola Anglada va donar tot el seu llegat perquè fos exposat, no perquè fos guardat als soterranis de la Diputació. Això no ho podem permetre i s’ha de convèncer les administracions competents perquè facin el que han de fer. No hem renunciat al projecte, però si parlem de prioritats a nivell cultural, actualment necessitem espais dignes per als artistes i les entitats.
Un dels expedients que sí que s’han reobert amb el canvi a l’alcaldia ha estat el de l’abocador il·legal de les Costes. Per què era tan important posar fil a l’agulla amb aquest tema?
No és que ens ho marquéssim com una prioritat, senzillament era una cosa que s’havia de fer. No ens podem permetre tenir un espai d’accés públic així. Quan Línia Nord va treure el vídeo i les imatges vam parlar amb la regidora i en 24 hores es va muntar una reunió amb Badalona i Montgat. No era tan difícil.
En tot cas, la situació a l’abocador ha servit per fer front comú amb Badalona i Montgat. Creu que els paral·lelismes polítics pels possibles casos de transfuguisme podrien complicar les relacions amb la nova alcaldessa montgatina, Mercè Marín?
El fet que els dos alcaldes siguem nous és una casualitat, però jo crec que facilitarà les coses. De fet, vaig ser al Ple del relleu a l’alcaldia de Montgat i els dos vam coincidir en la necessitat d’enfortir les relacions i d’optimitzar recursos. Tiana i Montgat tenim una història comuna i hem de ser capaços de tenir més punts de trobada.
Un dels compromisos adoptats pel nou govern és el reforç de la Policia Local per evitar imatges com les de l’última Festa Major.
L’actualització del model de seguretat és sens dubte una de les prioritats. És una competència que podria delegar com a alcalde, però no ho he fet perquè la vull portar directament. Tenim un pla de seguretat gairebé enllestit i estem centrant els esforços a reforçar l’estructura del cos. També hem d’acostar la policia als veïns i treure el màxim partit a eines que ja tenim com l’App de seguretat ciutadana.
L’estabilitat ha estat una de les paraules més repetides els darrers mesos. A un any de les eleccions, es planteja revalidar l’acord amb el PSC més enllà del 2023?
No m’ho he plantejat. Tenim tanta feina que no crec que sigui el moment de plantejar res més que demostrar que la moció de censura tenia tot el sentit del món.
