Foto: Joanna Chichelnitzky

La nova alcaldessa de Sant Adrià de Besòs ens rep a primera hora d’un matí plujós a l’Ajuntament. Reconeix que no està habituada a fer entrevistes i que per a ella tot això és molt nou. Però lluny del que es podria pensar, de seguida demostra una gran seguretat en el seu discurs i una empenta que no tenen res a envejar del seu antecessor, Joan Callau. Parlem de l’exalcalde en diverses ocasions durant una conversa en la qual Filo Cañete es reivindica com a “continuista” de la seva feina, però alhora promet maneres de fer diferents i noves mirades.

Primera alcaldessa de la història de Sant Adrià de Besòs. Es diu aviat…
[Somriu].

Quan va començar en política s’imaginava arribar fins aquí?
No, no m’ho havia imaginat mai. Jo simplement tenia ganes de treballar pel meu municipi. Així li vaig dir en el seu moment a l’alcalde Sito Canga, que de fet havia sigut professor meu. Per a mi el món de la política era desconegut, però sempre havia tingut la inquietud de treballar per la ciutat, i a poc a poc hi he anat entrant fins a arribar a aquest lloc de responsabilitat.

Hi arriba, però, sense haver guanyat unes eleccions com a cap de llista, sinó rellevant a mig mandat el líder que va guanyar les últimes, Joan Callau. Creu que això li pot restar legitimitat?
Jo diria que no. Quan presentes una candidatura a les eleccions hi presentes un equip. És veritat que hi ha un cap de llista, però també un equip. I aquests relleus passen molt sovint.

És una estratègia molt utilitzada en política municipal però controvertida.
És cert que no és el mateix que et presentis de cap de llista i guanyis les eleccions que arribar a l’alcaldia després d’un relleu a mig mandat, però la veritat és que a mi personalment no m’han arribat crítiques en aquest sentit. I això també em reforça, perquè el pas que he fet és molt important i m’ho vaig haver de pensar bé.

Quan li van proposar?
A la tardor. I després de valorar-ho vaig veure que no podia dir que no.

“Si no s’afronta la urgència social, pot derivar en una situació greu”

Ho van portar força en secret. Fins i tot el PSC va arribar a desmentir només un mes abans del relleu la possible dimissió de Callau a preguntes de Línia Nord.
És que aleshores no hi havia res decidit. S’estava parlant, però no hi havia res formalitzat. I he de dir que els rumors en cap cas ho van precipitar. Ho hem fet com ho havíem planificat i d’acord amb els nostres tempos.

Callau va assegurar en el seu comiat que és un “bon moment” per marxar, però potser una dimissió a mig mandat en plena pandèmia no és l’escenari ideal per a un relleu a l’alcaldia, legitimitat a banda.
Al final això és una valoració personal. Tenim moltes coses encarades i ell sempre ho veia des d’aquesta perspectiva. El context és complicat, és cert, però ell marxa tranquil, amb la feina encarrilada i amb plena confiança en la persona que el relleva, cosa que també em reforça.

Precisament des de l’oposició es critica que vostè serà una alcaldessa “continuista”. Es reivindica com a tal?
Jo em reivindico com a continuista, sí, perquè venim del mateix partit, de la mateixa candidatura i d’una línia de treball conjunta amb la qual estic totalment d’acord. Però és veritat que tenim maneres de fer, dinàmiques i mirades diferents sobre com desplegar i executar les polítiques, i jo crec que aquí és on es veurà una diferència.

Callau va voler desvincular el seu adeu dels litigis judicials que encara té pendents, però suposem que tenir el consistori sense casos oberts als tribunals li dona tranquil·litat.
[Pensa]. Sí. No puc dir una altra cosa. Tot i que nosaltres ja estàvem força tranquils en aquest sentit i això no ha estat en cap cas determinant per al relleu. Jo la tranquil·litat ja la tenia i la continuo tenint, per mi i per l’equip.

“Els rumors no van precipitar el relleu; s’ha fet com estava previst”

Un dels últims actes públics de Callau com a alcalde va ser la presentació de l’acord de col·laboració amb Badalona i Santa Coloma per dur a terme polítiques conjuntes i reclamar a l’AMB més suport. Ja s’ha començat a treballar en aquest sentit?
Em van investir divendres dia 9 d’abril i dilluns dia 12 ja teníem una reunió amb Ada Colau, com a alcaldessa de Barcelona i presidenta de l’AMB, al Consorci del Besòs en aquesta línia. Jo crec molt en el vessant territorial. El Barcelonès Nord té ara mateix una necessitat vital, una urgència, que si no s’afronta correctament pot derivar en una situació greu i que s’escampi al llarg de l’àrea metropolitana. Cal buscar equilibris davant els actuals desequilibris socials i econòmics.

Vostè defensa, diu, el “diàleg, el consens i l’acord” amb la resta de grups polítics de la ciutat, però veient les reaccions de gran part de l’oposició davant la seva investidura sembla que ho tindrà complicat per aconseguir-ho.
Jo hi posaré tota la meva empenta. Aquest serà el meu tarannà com a alcaldessa, i la meva trajectòria m’avala en aquest sentit. El que puguin dir ara la resta de grups crec que és més aviat una estratègia política que el que pensen realment.

Creu que no pensen el que diuen de vostè?
Bé, no sé si ho pensen o no, però entenc que és el que els toca dir ara com a oposició. L’únic que els demano és que, abans de criticar-me, em donin una oportunitat.

Movem Sant Adrià En Comú ha deixat la porta oberta a entrar al govern. Hi ha alguna negociació en aquest sentit?
La veritat és que no. Ho hem comentat d’una manera molt distesa, però no hi hem aprofundit formalment.

Foto: Joanna Chichelnitzky

Possibles pactes de govern a banda, s’estrena a l’alcaldia amb un nou pressupost recentment aprovat que preveu un increment de despesa del 3% per combatre la pandèmia. Serà suficient?
A banda del pressupost ordinari, nosaltres basarem molt l’acció social en l’ús del romanent. Una cosa complementarà l’altra.

El romanent són uns 24 milions, dels quals aproximadament uns 8 o 9 ja tenen destí encarrilat. La resta també serviran per a això?
Hem de ser prudents. En aquest context de crisi no ens ho podem gastar tot. Ho anirem valorant. Tinc molta feina al davant [somriu].

Començant per la Mina. Diria que la situació en aquest barri ha millorat o empitjorat els últims anys?
Dir que no hi ha pobresa i vulnerabilitat al barri seria no reconèixer la situació real. S’estava fent una feina molt bona amb les entitats, però aquesta nova crisi ens ha tornat a posar a zero i hi ha determinades situacions que s’estan enquistant. En aquest sentit, pensem que l’acord per enderrocar el bloc Venus ajudarà a millorar la situació del barri i donarà un cert respir a la ciutadania.

“Ada Colau encara no ha mostrat sensibilitat amb la Mina”

Malgrat aquest acord, els seus veïns encara hauran d’esperar tres anys més per poder veure els primers reallotjaments.
L’enderroc del bloc Venus és complicat perquè requereix tenir una mirada cas per cas. Ha costat molt arribar fins aquí. Són molts anys de recorregut, però intentarem escurçar aquest termini perquè els reallotjaments i la demolició siguin una realitat com més aviat millor.

Una altra de les problemàtiques de la Mina és l’absentisme escolar. El nou Pla Local d’Infància i Adolescència pot ser una via per combatre’l?
Tot suma. Crec que s’havia avançat molt, però amb la pandèmia hem tornat un altre cop a nivells altíssims d’absentisme escolar. Nosaltres intentem fer ús de tots els recursos que tenim al nostre abast. Tanmateix, qüestions com aquesta traspassen les pròpies capacitats del consistori i, si no anem de la mà d’un altre àmbit supramunicipal, no ho aconseguirem.

En una entrevista amb Línia Nord el març del 2019, Callau parlava precisament de falta de “sensibilitat” per part de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, respecte als problemes de la Mina. Dos anys després, la situació és la mateixa?
Colau encara no ha mostrat aquesta sensibilitat amb la Mina. No puc dir una altra cosa. Al final, estem parlant d’una separació de carrers amb el barri del Besòs i el Maresme. Les línies de coordinació no haurien de ser tan difícils.

Per què creu, doncs, que no s’ha avançat en aquest sentit?
Perquè no acaben d’interioritzar que Barcelona té un deute històric amb la ciutat. No els interessa. Però tenim aquesta realitat i no podem fugir-ne. Nosaltres no tenim cap barri que pugui compensar les necessitats que té la Mina. Només podem fer d’altaveu en l’àmbit supramunicipal. La Mina és una realitat de Catalunya i la justícia social és posar recursos allà on més es necessiten.

Quin seria el primer pas d’aquesta col·laboració que demana entre administracions?
Un pla de xoc contra la pobresa que podria començar per l’habitatge. Nosaltres hem de fer cada any un important esforç pressupostari per assumir els deutes de les famílies que no poden pagar casa seva, però la situació no para d’empitjorar. Si poguéssim eixugar una mica aquest esforç podríem dedicar-lo a una altra cosa.

Foto: Joanna Chichelnitzky

On sí que sembla que hi ha entesa amb Barcelona és en la voluntat de desenvolupar el Campus Diagonal-Besòs.
Aquest projecte va ser una de les inversions de la Generalitat que es van mantenir malgrat la crisi i estem contents perquè va seguint el ritme previst. Barcelona ho veu com un aspecte positiu i moltes vegades hem de reivindicar que el territori és de Sant Adrià, perquè s’ho intenten fer molt seu. Això sí que els agrada… [somriu].

En aquesta zona últimament s’han produït molts avenços, però tots els ulls se centren ara en la transformació de les Tres Xemeneies. El pla urbanístic preveu la construcció de 1.700 pisos. Tenen raó les entitats quan el titllen d’especulatiu?
La nostra visió és més moderada. Hem de pensar que hi ha uns propietaris i que s’ha d’arribar a un acord amb el qual ells també puguin obtenir beneficis. Tenim un símbol industrial i una oportunitat per impulsar activitat econòmica que enriqueixi el territori. Sí que hi haurà habitatge, però també hi haurà una aposta per la formació professional i es podran crear sinergies per desenvolupar els dos polígons industrials. Creiem que s‘ha de buscar un equilibri.

Aquest volum d’habitatges podria acabar amb la creació d’un nou barri segregat de la trama urbana.
Com que n’estem advertits, intentarem que no sigui així. Estem treballant perquè hi hagi una confluència i no es creï un bolet. El fet que hi hagi una combinació amb pisos de protecció oficial creiem que evitarà també la configuració d’un barri d’elit. Sí que volem, però, que aquest espai sigui una prova pilot per introduir avenços en l’àmbit sostenible i energètic.

Malgrat les discrepàncies, sembla que hi ha consens en apostar pel projecte del ‘hub’. En quin punt es troba la sol·licitud per aconseguir fons europeus?
Estem treballant colze a colze amb Badalona per fer un pla funcional que ens permeti presentar-nos a la convocatòria dels fons. No només es tracta d’impulsar el ‘hub’, sinó de saber què implicarà això per al territori en l’àmbit social o mediambiental.

“Barcelona intenta fer-se molt seu el Campus Diagonal-Besòs”

La contaminació és precisament un dels aspectes que més preocupen els veïns. Una de les demandes de les entitats és que es faci un estudi dels sols contaminats. Ho contempla?
El que no podem fer és dir a la ciutadania que farem sondejos a tot el municipi. L’experiència de la Rambleta va marcar un punt d’inflexió i tenim el mapa amb les ubicacions de les antigues empreses contaminants. Cada cop que hi hagi una petició per construir en un d’aquests llocs demanarem a través de la llicència que es facin les comprovacions oportunes. Si es detecta que hi ha terra contaminat, es netejarà.

També s’ha demanat en diverses ocasions que s’estableixi una moratòria en l’atorgament de noves llicències ambientals.
Qui dona les llicències ambientals és la Generalitat. La capacitat que tenim nosaltres en això és molt limitada. Vetllarem pel compliment de la normativa, per descomptat.

De com gestioni totes aquestes qüestions dependran en bona part els resultats que pugui obtenir en les pròximes eleccions municipals. Es veu capaç de recuperar la majoria absoluta?
Recuperar-la és un desig i és el llistó que molta gent m’està posant, però ara no vull parlar de números. Si la ciutadania està contenta amb la gestió, els resultats ja ho reflectiran.