Dolors Sabater: “El PSC és capaç de perpetuar el model Albiol quan governa”

Dolors Sabater entra per la porta d’Espai Línia tranquil·la, relaxada. Se la veu alleugerida després d’anunciar el seu retorn a la política municipal de Badalona com a candidata de Guanyem a l’alcaldia. “Molta gent em demanava que fes aquest pas”, assegura només començar la conversa. Admetent que el rumb que ha agafat la legislatura catalana ha provocat “frustració” en el seu espai polític, però reivindicant la feina feta al Parlament, l’exalcaldessa badalonina torna a posar la mirada en la vara de l’alcaldia per poder reprendre el camí d’aquell “govern del canvi” que va liderar i que va acabar truncat per una moció de censura. Si torna a ser alcaldessa, s’haurà de plantejar deixar de ser diputada, apunta. Les urnes –i els pactes– diran quin ha de ser el seu lloc.

Fa pocs dies va anunciar el seu retorn a Badalona per ser la candidata de Guanyem a les pròximes eleccions municipals. Com ha entomat la ciutat el seu anunci? Què li diu la gent a peu de carrer?
Crec que la ciutat ho ha rebut amb molta il·lusió. De fet, hi havia molta gent que em demanava que fes aquest pas, veient la paràlisi que pateix la ciutat i la manifesta incapacitat dels governs que hi ha hagut des d’aquella moció de censura que va acabar amb el govern del canvi que jo liderava. Una etapa que la gent recorda positivament per la transformació que va suposar i que ara veu amb esperança que es pugui reprendre el 2023.

Hi ha qui diu que la ciutadania ja està cansada de la batalla Sabater-Albiol…
Jo el que he percebut és el que els deia abans: il·lusió i agraïment. I crec que la confrontació d’aquests dos models està en el relat i en l’imaginari de molta gent. Perquè el model Albiol no hi és només quan el lidera ell, sinó que fins i tot hem pogut veure com el PSC és capaç de perpetuar-lo quan té l’alcaldia. Per tant, crec que aquesta confrontació de models és molt vigent.

En la seva presentació va parlar de bastir aliances, però aquesta vegada en tot cas hauran de ser a posteriori, perquè ERC ja ha descartat fer coalició amb Guanyem com el 2019. Alex Montornès ens deia fa poc que “no va funcionar”…
Bé, això que no va funcionar… Vam ser la primera força d’esquerres. I si ERC no hagués trencat la Badalona Valenta, com aquell qui diu, l’endemà de les eleccions, ho hauríem continuat sent i hauríem pogut reivindicar aquest lideratge. Dit això, nosaltres ara estem treballant, per una banda, en aliances prèvies, tant per l’enfortiment de l’espai de Guanyem com per poder-nos presentar a les eleccions amb acords com el que hi va haver el 2015, quan ens vam comprometre tots plegats a impedir que Albiol fos alcalde. I, per altra banda, també treballem amb la idea que després de les eleccions caldrà bastir un front ampli.

“Tenim un ajuntament que en dos anys no pot reparar un ascensor”

La preocupa la competència electoral d’ERC?
Jo crec que, en unes eleccions municipals, la ciutadania pensa molt en la ciutat, en els problemes que té i en qui creu que tindrà la capacitat, la valentia i la força per resoldre’ls. No pensa tant en les sigles dels partits. Quan Guanyem i ERC vam presentar-nos en coalició molta gent ens ho va agrair, per allò de no haver de triar entre les dues opcions. Però bé, cada època té els seus condicionants.

El PSC sempre forma part de l’equació per deixar fora Albiol de l’alcaldia. El fet que ara vostè torni a Badalona havent estat la líder de la CUP-Guanyem al Parlament pot fer que els socialistes encara vegin amb més mals ulls un escenari on ells i vostès uneixin esforços…
En el seu moment es va voler fer creure que jo era l’impediment perquè hi hagués una unitat estratègica de totes les forces contra Albiol. Vaig marxar de Badalona per anar al Parlament i resulta que això no ha servit perquè el PSC inclogui Guanyem en aquest front ampli. Per tant, justament s’ha demostrat que no era jo el problema. Encara torno amb més tranquil·litat a Badalona. És el PSC el que ha de decidir si suma a favor d’Albiol o en contra.

Parlant del Parlament, quan va ser elegida diputada va deixar l’acta de regidora. Aquest cop, per la mateixa lògica, quan sigui elegida regidora deixarà l’escó de diputada?
Tant de bo acabi sent alcaldessa i m’hagi de plantejar això que em pregunten! Per coherència, en aquest cas és evident que m’hauria de plantejar deixar de ser diputada.

Només si és alcaldessa.
Sobretot si soc alcaldessa, sí. En aquests moments, fins a les eleccions, és evident que no deixaré l’escó de diputada. I després de les eleccions ja ho veurem.

S’hi sent còmode, al Parlament? Ha pogut ser la Dolors Sabater que coneixíem a Badalona?
Crec que haver portat el municipalisme rupturista metropolità al Parlament ha estat important. Tenir-hi aquesta veu ha estat cabdal. Ara bé, és evident que la frustració que ens ha generat el fet que aquesta legislatura no hagi agafat el rumb que crèiem que podia agafar després dels resultats del 14 de febrer, en termes de confrontació amb l’Estat pels drets socials i pels drets nacionals, no està sent fàcil de gestionar. El Govern ha acabat fent el que s’ha fet sempre. No hi ha hagut ruptura ni en l’àmbit social ni en el nacional.

Abans que parlàvem de Montornès, i ja entrant en matèria local, en la mateixa entrevista criticava de vostès que “des de la responsabilitat de govern” impulsessin el projecte de les Tres Xemeneies “i després el boicotegin des de la gratuïtat de l’oposició”. Què li respon?
Que és absolutament fals. És una mentida absoluta. Quan nosaltres entrem al Consorci del Besòs, el projecte de les Tres Xemeneies fa molts anys que està damunt la taula. I precisament el que fem nosaltres és insistir que aquest pla de desenvolupament urbanístic no pot ser especulatiu. Que les activitats han de ser principalment econòmiques, mediambientals –com a parc– i que, si hi ha d’haver habitatge, aquest ha de donar resposta a les necessitats de la zona. I què ens trobem? Que els governs posteriors deixen de liderar aquesta mirada, s’elimina l’agenda social i es deixa de vetllar perquè el projecte no sigui especulatiu. De fet, el tant per cent d’habitatge s’imposa; no s’obre al procés participatiu. Per tant, és evident que, per coherència amb el que vaig fer quan era alcaldessa, ara em toca estar totalment en contra d’aquest pla urbanístic que ha traït el seu esperit original de quan vam aprovar-ne les bases.

L’alternativa era comprar o expropiar els terrenys als privats, una opció que tenim entès que es va descartar perquè era inviable econòmicament…
La compra o expropiació d’aquests terrenys s’hauria hagut de fer en base al seu valor com a sòl industrial, que és el que és, perquè això encara no s’ha canviat. En canvi, es fan tots els càlculs en funció d’haver convertit ja aquests terrenys en sòl per fer-hi habitatge. Per què? Per què els càlculs es fan en base a com compensar el negoci que deixaran de fer aquestes empreses no podent desenvolupar aquest projecte? Ells tenen uns terrenys industrials. Que els comprin o els expropiïn al preu de terreny industrial.

Continuem parlant d’urbanisme. L’obra del canal del Gorg és una de les més importants i ara sembla que podria estar acabada el 2024…
És un projecte d’un model que evidentment no compartim, però quan vam governar no el podíem revertir perquè hauríem hipotecat la ciutat. Vam posar la mirada en el model de barri fent un procés participatiu que posava l’accent en els equipaments, perquè amb l’urbanisme encara es fan les coses com a l’època del desarrollismo franquista, començant per fer habitatges i no preveient equipaments. Articular la cohesió social de la zona, pel perfil de veïns que atrau per l’altíssim preu dels habitatges, és molt important, perquè hi ha diferències molt grans respecte de la gent que viu uns carrers més enllà. Quan es van incendiar les naus del Gorg vam veure com en pocs metres teníem pisos d’alt standing i les naus ocupades. El repte és no tenir dues ciutats que visquin d’esquena.

“S’ha demostrat que no era jo el problema per al front ampli”

Parlant de model de ciutat, el nou hotel Marina Badalona és un bon projecte per tal que Badalona es projecti amb més força?
Si ara hi ha aquest hotel és perquè ens va tocar decidir-ho a nosaltres i ens generava contradiccions. Vam condicionar, perquè no ens vam plantejar no fer-lo pel cost que suposava, que l’hotel anés en la línia del nostre model de ciutat. Això vol dir que tingués unes sales de convencions per atendre la demanda internacional de congressos que genera Can Ruti. L’hotel havia de donar resposta a això i no a un model d’oci de turisme de baix cost.

Parlant d’edificis, el govern municipal ha recorregut la sentència que impedeix l’enderroc de la Mobba perquè creu, com a mínim el PSC, que hi ha una part que podria anar a terra per fer-hi una plaça. Guanyem continua pensant que cal salvar tot l’edifici o es contempla l’opció de fer la plaça?
Sí, fer la plaça podria ser una opció. El que segur que no es pot fer és no tenir en compte el consens que hi ha d’haver amb la ciutadania. Aquesta ciutat pateix el fet de no tenir un pla d’equipaments acordat i cal esmenar-ho, perquè això provoca que es facin apostes electorals que són fum, com fa Albiol o va fer Pastor. Fixin-se que l’escola bressol que es va aprovar en el nostre mandat amb els pressupostos participatius i tots els projectes que vam posar en mans de la ciutadania la majoria no s’han executat quatre anys després de fer-nos fora.

Aquest mal funcionament s’ha analitzat en una comissió impulsada per Guanyem, que ha parlat de “col·lapse” per descriure la situació municipal. Durant els tres anys que vostè va ser alcaldessa no s’hauria pogut fer alguna cosa més al respecte per trencar amb aquesta dinàmica?
Vam ser qui va detectar el problema i qui el va afrontar, cosa que no s’havia fet mai. És sorprenent que un ajuntament d’una ciutat de 220.000 habitants no fes el procés de modernització que van fer la majoria d’ajuntaments a partir dels 90. Badalona no ho va fer perquè sobretot sustenta un model clientelar on els càrrecs de confiança fan de gerents i de directius i estan al servei del clientelisme. El 2016 ja teníem una proposta de professionalització i modernització ambiciosa, però no va tirar endavant perquè no teníem majoria. El PSC, cito paraules textuals, ens va dir que teníem raó, però que no ens donarien suport per no fer-nos un regal.

És culpa del PSC, per tant?
En aquest cas ho va ser directament. I més endavant, ni Pastor ni Albiol ho van fer, i ara Guijarro tampoc, tot i que tenen la feina feta de la comissió de modernització. Estem parlant d’un ajuntament que en dos anys no pot contractar la reparació d’un ascensor o que té una biblioteca tancada durant gairebé tres anys. És una vergonya. Si el 2016 ho haguéssim arreglat, no s’hauria arribat als extrems d’ara.

De fet, parlant de problemes greus, aquests dies ha escalat el conflicte entre l’Ajuntament i la Guàrdia Urbana per la falta d’efectius i les hores extra. Si torna a ser alcaldessa, com s’ho farà per tenir un cos policial satisfet?
Jo vaig liderar un canvi de model policial molt positiu. Es va augmentar molt la policia de proximitat.

Però amb vostè d’alcaldessa creu que la ciutat tenia un cos policial satisfet? En alguns moments no ho semblava…
Sempre hi ha tensions, però cal parlar del model de les policies locals i de la disfunció que genera que tinguin una governança que recau en els ajuntaments. Això és cabdal i hi ha un consens que cal canviar-ho. Cal centralitzar-ne la gestió.

Sobre la gestió, s’han de treure competències als ajuntaments?
És clar, perquè és una sobrecàrrega. Des del Parlament impulsem que els processos de selecció no recaiguin en la maquinària municipal, sinó que es facin des de la Generalitat.

“El pla de les Tres Xemeneies ha traït el seu esperit original”

Si parlem de seguretat, a Badalona sovint hi entra la variable de l’habitatge i les ocupacions. Creu que totes les ocupacions que hi ha a la ciutat són per necessitat o comparteix que en alguns llocs hi ha un problema d’ocupacions conflictives?
La seguretat, i en això hi ha un gran consens, és molt més que la persecució del delicte; està molt vinculada amb els drets. Els llocs on no es garanteixen els drets de les persones són molt més insegurs. Dit això, les ocupacions socials són absolutament majoritàries i en propietats de grans tenidors. A Badalona et trobes famílies amb criatures, gent gran malalta… Famílies que volen pagar un lloguer però que el gran tenidor, que acostuma a ser un fons voltor, es nega a fer-los un lloguer social.

Per tant, creu que Badalona no té un problema d’ocupacions conflictives.
N’hi ha algunes, és evident. Quan jo era alcaldessa, per exemple, es perseguien els pisos que es feien servir com a narcopisos. Però amb aquest tema no es pot generalitzar.

Ocupacions i inseguretat seran un dels temes estrella d’Albiol en campanya. Quin serà el seu?
La seguretat ho serà, ja que és un error molt gran creure que només en poden parlar els partits de dretes. El model que vam aplicar va ser bo, amb una perspectiva transformadora. Els socialistes, en canvi, copien el model Albiol i això no resol res. Per tant, i tant que parlarem de seguretat! Perquè preocupa la gent i és lògic. I també parlarem de neteja.