Fotos: Eduardo Corria
El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, ens rep a les portes d’un octubre convuls. El també conseller d’Economia i Hisenda i mà dreta d’Oriol Junqueras a ERC afronta amb aparent tranquil·litat l’intens calendari polític que té per davant. Assegut al mateix despatx que ocupava Junqueras –on ha introduït alguns canvis en la decoració–, Aragonès se sent còmode parlant dels grans temes que afecten el territori metropolità. De seguida recorda el seu passat polític al Maresme i s’obre a tractar qüestions que escapen del seu dia a dia mediàtic.
L’àrea metropolitana és un territori complicat per a l’independentisme, tot i que els resultats d’ERC dels últims anys han anat a més. S’ha d’assumir que per fer més forat en aquesta zona calen anys de feina i que la majoria social per a la independència va per llarg?
A la part del país on es concentra la major part de la població, l’àrea metropolitana, l’independentisme hi ha de ser present i ha de ser majoritari. Els bons resultats d’Esquerra certifiquen que anem pel bon camí. Nosaltres no volem un país independent per canviar de bandera o pel que posa al DNI, sinó per donar més drets i oportunitats a tothom per aconseguir més llibertat col·lectiva. Si fos per mi, la independència ja la tindríem des de fa 20 anys, però cal anar aconseguint consensos socials i nosaltres treballem perquè arribin com més aviat millor.
Els progressos es van fent, però no al ritme que algun sector de l’independentisme voldria. Potser s’ha de deixar clar que requereixen més temps.
El debat que ha de fer l’independentisme no ha de girar entorn de què ens agradaria que passés, sinó de què hem de fer perquè passi el que volem. I el que hem de fer és seguir plantejant l’independentisme com un projecte obert. ERC ho fa i per això hem estat segona força a l’Hospitalet, Sant Adrià de Besòs o Cornellà, per exemple.
La sentència del procés és a tocar. Vostè segueix apostant per un govern de concentració en lloc d’unes possibles eleccions anticipades?
Jo aposto per la via que ens faci més forts per poder gestionar una sentència que, si és condemnatòria, generarà una situació de molta complexitat política. Crec que la millor manera d’encarar-ho és un govern compartit, però si no és possible, poden fer-se aliances parlamentàries, feina municipal compartida… El més important no és l’instrument, sinó fer-nos més forts per posar damunt la taula una solució política.
“L’independentisme ha de ser majoritari a l’àrea metropolitana”
Baixant al territori, els alcaldes i alcaldesses no independentistes de l’àrea metropolitana s’han queixat durant els últims anys que el procés ha afectat la gestió del dia a dia dels seus ajuntaments. Entén que hi hagi aquest malestar?
Crec que hem d’anar als fets. I els fets són que, d’ençà que hi ha consellers d’Economia d’ERC, el deute de la Generalitat amb els ajuntaments s’ha reduït un 94%. Hem obert estacions de metro, estem recuperant la inversió de la Línia L9, recuperarem el cofinançament de les escoles bressol… Qui genera inestabilitat és l’Estat amb la seva pròrroga pressupostària, que finança un 30% dels ingressos municipals. El PSOE tenia en safata un resultat electoral per fer un govern de progrés reconciliat amb una majoria de Catalunya, però ha tornat a convocar eleccions. En aquest sentit, la irresponsabilitat de Pedro Sánchez és absoluta.
Per tant, tornant al paper de la Generalitat, creu que la gestió dels últims anys a l’àrea metropolitana ha estat bona.
Tot es pot millorar, i voldríem tenir tots els recursos d’un Estat per fer-ho millor. Hem sortit d’una crisi econòmica amb una situació de precarietat per a una part molt important de la població. Quan proposem un salari mínim de referència català, per exemple, és perquè el de l’Estat espanyol no ens serveix.
Últimament, a l’àrea metropolitana i també al Parlament, hem vist protestes contra el projecte de llei de contractes de serveis a les persones, la Llei Aragonès. Hi ha entitats que denuncien que privatitzarà serveis públics. Sembla que de moment no està aconseguint el consens necessari per tirar-la endavant.
Necessitem una llei que pari els peus als oligopolis, perquè actualment les filials de l’ÍBEX-35 van a rebentar preus i se’ns estan posant a gestionar menjadors escolars, ludoteques… Serveis que des del tercer sector s’havien gestionat els darrers anys. Necessitem que els ajuntaments puguin introduir altres criteris en la contractació pública. Si aquesta llei no s’aprova, empreses com ACS, que s’han especialitzat en contractació pública, ens les trobarem fins i tot al llit. Crec que les crítiques no estan fonamentades i no aprovar-la seria un error.
I com s’explica l’oposició que ha generat, per tant?
Crec que hi ha un prejudici ideològic i no hi ha hagut una lectura del contingut de la llei. Cap grup va presentar una esmena a la totalitat de rebuig a aquesta proposta quan la vam entrar al Parlament. La CUP la critica però no ha presentat cap esmena. La llei no privatitza, protegeix.
Parlem del Barcelonès Nord. Fa poc, l’alcalde de Sant Adrià, Joan Callau, compareixia a la comissió d’Interior del Parlament i deia que havia vingut “a demanar auxili” per la situació de la Mina, que considera “dramàtica”. Més enllà del pla de xoc policial, què s’està fent des de la Generalitat al respecte?
A través del Consorci de la Mina cal seguir impulsant tot el que són els plans d’acció comunitària per reforçar la xarxa ciutadana i aconseguir un empoderament dels veïns i veïnes del barri. També cal seguir potenciant els plans d’inclusió social i laboral. En aquest sentit, el Servei d’Ocupació de Catalunya ha obert nous programes en aquest àmbit. I també cal atacar un dels fenòmens més importants, com és el de la pobresa energètica, que es concentra en determinades zones del barri. Començant per l’edifici Venus, que segurament és l’exemple més dur de la situació de vulnerabilitat que es viu a la Mina. Tot plegat, i acompanyat d’un reforç en l’àmbit de la seguretat, ens ha de permetre anar solucionant, de mica en mica, aquesta situació, que estic d’acord que és molt complexa.
Des de l’Ajuntament de Sant Adrià han dit en més d’una ocasió que se senten sols a l’hora d’afrontar aquesta situació.
Jo tinc la sort, no només d’haver-me reunit amb l’Ajuntament i amb l’alcalde ja en l’època d’Oriol Junqueras com a vicepresident, sinó també amb els regidors d’Esquerra Republicana de Sant Adrià de Besòs, encapçalats per Rubèn Arenas. De fet, gràcies a ells soc plenament coneixedor de la situació que es viu a la Mina i, per tant, la tinc molt present. És evident que és un dels àmbits en els quals cal continuar actuant.
Abans citava l’edifici Venus… Creu que s’ha d’enderrocar? Els últims anys hi ha hagut anades i vingudes en aquest sentit.
Jo no contribuiré en aquestes anades i vingudes. Per tant, crec que la millor solució és la que generi consens. No es farà el que digui jo o el que digui l’Ajuntament. Hi ha un espai compartit, que és el Consorci de la Mina, on s’ha de debatre i trobar la millor solució.
Les desigualtats no només afecten la Mina, sinó el Barcelonès Nord en general. Santa Coloma també pateix situacions complicades, així com Badalona. I quan la pobresa fa estralls, sovint aflora el racisme. Ho hem vist en l’última polèmica entorn dels MENAs. Què li va semblar el tuit de l’alcalde Álex Pastor celebrant haver evitat un centre de menors al barri del Remei?
A mi no em va agradar gens. Crec que va ser, no només desafortunat, sinó un gravíssim error. No podem estigmatitzar tot un col·lectiu de joves i infants que es troben en una situació de molta vulnerabilitat i que són víctimes de la pobresa i la manca d’oportunitats als seus països d’origen. Tots hem d’intentar gestionar-ho amb la màxima responsabilitat. Exhibir com un triomf polític el fet que no hi hagi corresponsabilitat en aquest àmbit crec que és un error absolut. Evidentment, la gestió dels menors no acompanyats no és fàcil, però és la nostra obligació. Perquè l’alternativa és tenir infants i joves menors d’edat dormint al carrer. I això nosaltres no estem disposats a permetre-ho.
Que no és una qüestió senzilla ho evidencien altres episodis polèmics, com el que es va viure al Baix Maresme al juliol, concretament al Masnou, amb un atac al centre de menors d’aquest municipi després d’un intent d’agressió sexual. Les entitats retreuen al Govern manca de lideratge i planificació. Tenen raó?
En primer lloc, m’agradaria remarcar que darrere de l’atac del mes de juliol al centre de menors del Masnou hi havia la instigació de grups vinculats a l’extrema dreta. La immensa majoria dels veïns i veïnes del Masnou poden estar preocupats per moltes qüestions, potser també per aquesta, però actuen amb absoluta responsabilitat.
Així es va explicar en el seu moment, sí. Però, més enllà d’això, li preguntàvem per les crítiques de les entitats envers la gestió de la Generalitat.
Estem fent front a un fenomen que està vinculat a una crisi migratòria d’àmbit europeu. Per tant, què és el primer que hem fet? Parar el cop i abocar-hi recursos. En els darrers dotze mesos hem estat obrint un centre gairebé per setmana. Ara cal fer el centre de primera acollida, que estem intentant que pugui desenvolupar-se plenament a la ciutat de Barcelona i que ha de permetre gestionar molt millor el circuit.
Ja saben on es farà aquest centre? Sembla que no acaben de decidir-se.
La decisió de la ubicació depèn de l’Ajuntament de Barcelona i nosaltres l’assumirem.
L’Ajuntament de Barcelona no ho explica ben bé així.
Se’ns va plantejar una proposta i la vam començar a treballar, però després hi va haver un altre criteri.
La proposta del Besòs.
Després hi va haver un altre criteri i nosaltres respectem l’Ajuntament de Barcelona, però també demanem que no ens entretinguem, perquè la urgència la tenim aquí. Quan diem que volem acollir hem de ser conseqüents. I nosaltres ho som.
“L’enderroc de Venus s’ha de debatre al Consorci de la Mina”
Això sembla un missatge per a l’alcaldessa Ada Colau.
És un missatge per al conjunt de la societat. Per a tots els que ens sentim interpel·lats davant d’una crisi migratòria com aquesta.
Una altra crisi que afecta tota l’àrea metropolitana és la climàtica. Ara s’impulsarà la Zona de Baixes Emissions, però les entitats demanen mesures més dràstiques, com ara un peatge. S’està sent prou valent per lluitar contra la contaminació?
De fet, davant la crisi climàtica, el Parlament va aprovar una llei del canvi climàtic que va ser impugnada pel govern del PP al Tribunal Constitucional. I el govern del PSOE ha mantingut aquest recurs que ha acabat anul·lant alguns articles importants. Amb tot, en aquest àmbit hi ha una hipocresia del PSOE. La mateixa hipocresia que significa mantenir una execució de les inversions a la xarxa de transport públic que fa que un de cada tres euros pressupostats no es gasti.
Hi ha decisions que es poden impulsar malgrat aquest escenari que descriu.
Però no serviria de res posar barreres al trànsit rodat si no tenim una bona alternativa de transport públic. Perquè aleshores qui acabaria pagant el preu en termes socials i econòmics del canvi climàtic seria la gent treballadora i els autònoms que es desplacen cada dia. Per tant, necessitem mesures per reduir el nombre de cotxes, però…
… Mesures que s’han d’aplicar amb urgència.
Sí, però tenim unes infraestructures ferroviàries que s’han d’actualitzar. I hem d’exigir-ho a qui n’és responsable. A qui ho pressuposta i no ho executa, que és l’Estat.
